Vés al contingut

Emili Morera i Llauradó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmili Morera i Llauradó
Biografia
Naixement13 desembre 1846 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1918 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Tarragona, Tarragonès
NacionalitatCatalà
ReligióCristià
Activitat
Ocupacióhistoriador, periodista, arqueòleg, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Baradat Rius Modifica el valor a Wikidata
FillsJosep Maria, Mercè, Maria, Pilar i Joan Maria Modifica el valor a Wikidata

Emili Morera i Llauradó (Tarragona, 31 de desembre de 1846Tarragona, 10 de febrer de 1918) fou un historiador, periodista, advocat i arqueòleg català.[1]

Biografia

[modifica]

Estudià a la Universitat de Barcelona Filosofia i Lletres (doctorat el 1872) i Dret (llicenciat el 1874).[1] El 1881 exercí de jutge municial i començà a dirigí el "Diari de Tarragona" (1881 al 1883).[2] Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884.[3]

Cap a 1890 començà a dedicar-se de ple a la investigació històrica, camp en el qual va sobresortir pel rigor i per la recerca raonada de dades objectives.[3] Fou el primer en defensà raonadament que la muralla de Tarragona era completament romana,[1] hipòtesi que descobertes arqueològiques posteriors han confirmat. En termes generals els seus estudis continuen considerats com a vàlids, en especial els medievals.

Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1987), de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1911), i vicepresident de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona (1915-1918).[1] El 1901 fundà i dirigí fins al 1918 el Boletín Arqueológico, òrgan de la Societat Arqueòlogica Tarraconense.[2] La seva obra més important és "Tarragona Cristiana", de la qual només en serien publicats els dos primers volums els anys 1897 i 1898, mentre que la resta va romandre inèdita fins que l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV obtení els fons impresos i els manuscrits inèdits i edità publicà tres volums més entre 1954 i 1959.[3] La Diputació de Tarragona n'ha publicat en els darrers anys la segona edició del total de cinc volums. En els seus darrers anys col·laborà amb Francesc Carreras i Candi en la redacció de la part dedicada a la província de Tarragona de la Geografia General de Catalunya i amb els llibres "Tarragona antigua y Moderna" (1984), "Reseña histórica de la Comuna del Camp de Tarragona (1904) i "El Puerto de Tarragona" (1910).[3] Emili Morerara morí el dia 10 de febrer de 1918 a Tarragona.[1]

Bibliografia

[modifica]
  • "Fiestas en Tarragona durante el primer tercio del siglo XVII"

A: Boletín Arqueológico. Año I, núm. 3 (1901, mayo-junio); p. 25-30

  • Memoria o descripción histórico artística de la Santa Iglesia Catedral de Tarragona hasta nuestros días. Tarragona : Establecimiento tipográfico de F. Arís e Hijo, 1904
  • "Noticia histórica del cerco amurallado de Montblanch, y hechos históricos con que se relaciona"

A: Boletín Arqueológico. Época II, núm. 13 (1916, set.-oct.); p. 53-66

  • "Nuestras murallas antiguas y modernas : trabajo inédito de Don Emilio Morera"

A: Boletín Arqueológico. Época II, núm. 22 (1919, enero-marzo); p. 25-43

  • "Los Panteones reales de Poblet i Santas Creus"

A: Revista de la Asociación Artístico Arqueológica Barcelonesa. Año III, Núm. 11 (1899, enero-febrero); p. 100-113

  • El Puerto de Tarragona. Tarragona : Tipografía de F. Sugrañes, 1910.
  • Reseña histórica de la Comuna del Camp de Tarragona : Institución foral, nacida y desarrollada durante la Edad Media en el territorio denominado "el Campo de Tarragona". Tarragona : Est. Tip. Llorens, Gibert y Cabré, 1901
  • Tarragona antigua y moderna : Descripción histórico arqueológica de todos sus monumentos y edificios públicos, civiles, eclesiásticos y militares : y guia para su fácil visita examen e inspección. Tarragona : Establecimiento tipográfico de F. Arís e Hijo, 1894
  • Tarragona Cristiana : Historia del Arzobispado de Tarragona y del territorio de su provincia (Cataluña la Nueva). Tarragona : Establecimiento Tipográfico de F. Arís e Hijo, 1897-1899. 2 v.
  • Tarragona Cristiana. Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1954-1959. 5v.
  • Tarragona Cristiana. Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1981-2001
  • "Tarragona en la invasión francesa de 1808 : trabajo inédito de D. Emilio Morera"

A: Boletín Arqueológico. Época II, Núm. 25 (1919, oct.-dic.); p. 89-95; Núm. 26 (1920, enero-marzo); p. 1-7; Núm. 27 (1920, abril-junio); p. 17-23; Núm. 28 (1920, julio-septiembre); p. 33-37

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Güell, Manel; Rovira-Gómez, Salvador. Pag. 47-48 Biografies de Tarragona, Benicarló: Edicions Onada. 3V (2010-2013)
  2. 2,0 2,1 J.Bofarull, Pere; "Boletín Arqueológico" Tarragona. Ep. II. núm 22. (1999, gener-març)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Anguera i Nolla, Pere; Pag. 118 Cent Personatges: Del Baix Penedès al Montsià, Tarragona: El Mèdol (1985)