Emili Rosales i Castellà
Aparença
Emili Rosales a la presentació de La vida lenta a la Fundació Josep Pla, el 2014. (2014) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 febrer 1968 (56 anys) la Ràpita (Montsià) |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | editor, escriptor, poeta |
Activitat | 1989 - |
Obra | |
Primeres obres | Ciutats i mar (poesia) |
Obres destacables La ciutat invisible | |
Premis | |
Sant Jordi, Premi Salvador Espriu | |
Emili Rosales i Castellà (la Ràpita, Montsià, 12 de febrer de 1968) és un escriptor i editor català.
Llicenciat en filologia catalana i màster d’edició per la Universitat de Barcelona, el 1991 va guanyar el premi Salvador Espriu per a joves poetes amb els Els dies i tu i, el 2005, el premi Sant Jordi amb la La ciutat invisible.[1]
S’inicià com a poeta amb Ciutats i mar (1989). Com a novel·lista ha publicat La casa de la platja (1995), Els amos del món (1997) i Mentre Barcelona dorm (1999). Participà en la biografia Capri, t’estimem. L’home, l’artista, el geni (1998).[1]
Des de 1990 fins 2006 va col·laborar com a crític a La Vanguardia.[1] Des de 2006, és director editorial a Ediciones Destino[2] i, des del 2014, del Grup 62.[3]
Obra
[modifica]Poesia
[modifica]- 1989 - Ciutats i mar
- 1991 - Els dies i tu[1]
Novel·la
[modifica]- 1995 - La casa de la platja[1]
- 1997 - Els amos del món[1]
- 1999 - Mentre Barcelona dorm[1]
- 2005 - La ciutat invisible[1]
Premis i reconeixements
[modifica]- 1990 - Premi Salvador Espriu per Els dies i tu
- 2005 - Sant Jordi per La ciutat invisible[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Emili Rosales i Castellà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La poeta Ana Merino gana el Premio Nadal con su primera novela, 'El mapa de los afectos'» (en castellà), 06-01-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «El Grup 62 aposta pels clàssics i autors consolidats». [Consulta: 21 abril 2020].