Emili Sala i Cortés
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 febrer 1841  Barcelona | ||
| Mort | 7 juny 1920 (79 anys) la Garriga (Vallès Oriental) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte | ||
| Ocupador | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona | ||
| Moviment | Modernisme català | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Fills | Josep Sala i Comas | ||
Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920)[1] va ser un arquitecte català.[2]
Biografia
[modifica]Es va titular en arquitectura el 27 de novembre de 1876,[2] formant part de la primera promoció de l'Escola Superior d'Arquitectes de Barcelona, de la que després també en fou professor, juntament amb arquitectes de la talla d'Antoni Gaudí, qui el va contractar ocasionalment com a delineant.[3]
A Barcelona, va ser l'arquitecte de l'edifici d'estil eclèctic (1875-1877) que Gaudí va transformar en la Casa Batlló, per encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, així com també de la reconstrucció del campanar de l'Església de la Concepció (1879), la Casa Elizalde (1885), la Casa Emília Carles (1898) o les Cases Joan Viladot (1917).[4]
A Castellar del Vallès, destaca la direcció de les obres de l'església de Sant Esteve (1885-1892), conjuntament amb Joan Martorell i Montells, el Palau Tolrà (1890), les Escoles Pies (1897), els safareigs públics[5] i l'Ajuntament de Castellar (actual arxiu municipal) (1901).[6] A Rubí, les Escoles Ribas a (1912-1915), i a la Garriga, el panteó de la família Fargas al cementiri de la Doma, així com altres cases senyorials.[7]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Campanar de l'Església de la Concepció, a Barcelona -
Casa Elizalde, a Barcelona -
Església de Sant Esteve, a Castellar del Vallès -
Palau Tolrà, a Castellar del Vallès -
-
Panteó de la família Amatller, al Cementiri de Montjuïc -
Panteó de la família Fargas, a la Doma
Referències
[modifica]
- ↑ «Emili Sala i Cortes (necrològica)». La Vanguardia, 08-06-1920, pàg. 1.
- ↑ 2,0 2,1 «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 313 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Vida d'infant i d'escolar d'Antoni Gaudí». Revista del Centre de Lectura de Reus, 7-1927 [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ «Cases Joan Viladot, al carrer de la Diputació de Barcelona.». Rondaller.cat, 08-02-2020. [Consulta: 25 setembre 2021].
- ↑ E. Costa.; R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo, S. Sáiz, I.Vilamala «Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès 2008-2010». DIBA.cat. Diputació de Barcelona [Barcelona]. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑
- ↑ Maspoch, Mónica. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 17 març 2012]., pàg. 193