Vés al contingut

Emilia Elías Ballesteros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmilia Elías Ballesteros
Biografia
Naixement2 octubre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mortoctubre 1976 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora Modifica el valor a Wikidata

Emilia Elías Herrando (2 d'octubre de 1898, Ciutat de Mèxic, octubre de 1976), mestra i pedagoga.[1]

Casada amb Antonio Ballesteros Usano, van tenir dues filles, Encarnación i Emilia, i un fill, Antonio. Després de la guerra es van exiliar a Mèxic formant part de la primera expedició de republicans espanyols, de la qual els mestres van ser part substancial de l'expedició, que es va dur a terme a bord del vaixell anomenat Sinaia.[2]

Al principi de la seva carrera professional va ser directora de l'Escola Normal de Girona. Va aconseguir, al mateix temps un nuvi, Antonio Ballesteros Usano, i una plaça a Segòvia, la qual cosa li va permetre casar-se i tenir la seva família.

Opositó per poder tenir treball a Madrid, on va ser nomenada directora de la Normal núm. 2.[3][4]

Durant la guerra civil i a conseqüència de l'absència de molts dels directius (que estaven en el front), la FETE va reorganitzar la seva adreça en el ple ampliat del Comitè Nacional de juny de 1937 amb la incorporació de dues dones: Emilia Elías Herrando i Amparo Ruíz González, aquesta última com a Secretària Adjunta de Premsa i Propaganda.[5]

Va ser secretària General del comitè nacional de la AMA (Associació de Dones Antifeixistes) des de 1937.[6]

Una vegada a Mèxic va ajudar en la formació de professors, juntament amb el seu marit. A més va continuar amb el seu activisme feminista formant part del comitè espanyol de col·laboració amb el Congrés Mundial de Dones (única organització íntegrament femenina en l'exili, que lluitaven contra el feixisme, com ho van fer durant la Guerra Civil espanyola), en el qual figuraven entre altres, la doctora Rierol, Veneranda García Manzano, Matilde Cantos i la mateixa Emilia Elías.[7][8]

Era membre de la comissió de Dones del Comitè Central del Partit comunista i va formar part de la Unió de Dones Espanyoles (UME), fundada a Mèxic després del Congrés Mundial Femení en Paris al novembre de 1945, de la unió del Grup Femení Espanyol Mariana Pineda i les Dones Antifeixistes Espanyoles. Part del comitè Nacional de l'UME coincidia amb el AMA.[9][6][9]

Obra

[modifica]

Al llarg de la seva trajectòria professional també va escriure assajos entre ells:

  • La ciencia de la educación, México, 1972, Patria, Elías De Ballesteros, Emilia
  • Educación Comparada, Patria, México, 1973, Elías De Ballesteros, Emilia.[10]
  • La educación de los adolescentes. Edit. Patria. México, 1979. (coautor Antonio Ballesteros Usano).
  • Problemas educativos actuales. Elías de Ballesteros, Emilia. Editorial Biblioteca Nueva. Colección: Memoria y Crítica de la Educación. Clásicos. 198 pág. Madrid. España. 2017. ISBN 9788416938766.[11]
  • Por qué luchamos las mujeres antifascistas. Emilia Elías Herrando, 1937.[12]
  • La educación de los adolescentes. Emilia Elías Herrando, 1976.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Emilia Elias» (en anglès). [Consulta: 1r març 2018].
  2. ↑ «El exilio español y la escuela popular mexicana». Arxivat de l'original el 2017-06-02. [Consulta: 1r març 2018].
  3. ↑ Reyes, Juan José (1982). “Escuelas, Maestros y Pedagogos”. El Exilio Español en México 1939-1982. México: Ed. Salvat y FCE. p. 187-188.
  4. ↑ 1906-1979., Lloréns, Vicente,. Estudios y ensayos sobre el exilio republicano de 1939. Sevilla: Renacimiento, 2006. ISBN 9788484722779. 
  5. ↑ Liébana Collado, Alfredo. �Federación de Trabajadores de la Enseñanza de Madrid, ed. La presencia de las mujeres en la dirección de la FETE (1): Unas pioneras en la actividad sindical en Enseñanza. Madrid. p. 42-45.
  6. ↑ 6,0 6,1 Josebe., Martínez,. Exiliadas : escritoras, guerra civil y memoria. [Barcelona]: Montesinos, 2007. ISBN 9788496831032. 
  7. ↑ 1970-, Domingo, Carmen,. Coser y cantar. 1. ed. [Barcelona, Spain]: Lumen, 2007. ISBN 9788426416100. 
  8. ↑ Javier., Castañeda Rincón,. La enseñanza de la geografía en México : una visión histórica, 1821-2005. 1. ed. Chapingo, Estado de México: Universidad Autónoma Chapingo, 2006. ISBN 9789707225060. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Feminismos : contribuciones desde la historia. 1a. edición. ISBN 9788416272433. 
  10. ↑ Marveya., Villalobos Pérez-Cortés, Elvia. Educación comparada. México: Universidad Panamericana, 2002. ISBN 9789682003998. 
  11. ↑ Problemas educativos actuales | (en castellà) [Consulta: 1r març 2018].  Arxivat 2018-03-01 a Wayback Machine.
  12. ↑ 12,0 12,1 «inauthor:"Emilia Elías" - Buscar con Google» (en castellà). [Consulta: 1r març 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emilia_Elías_Ballesteros&oldid=31531870»