Emilia Pardo Bazán, a condesa rebelde

Emilia Pardo Bazán, a condesa rebelde
Fitxa
Direcció	Zaza Ceballos
Protagonistes	Susana Dans; César Cambeiro; Antonio Durán Moreiras; Manuel Lourenzo González; Mabel Rivera Torres
Guió	Puri Seixido
Música	Pablo Cervantes Gutiérrez
Fotografia	Juan Carlos Lausín
Muntatge	Fernando Alfonsín; Gerardo Rodríguez
Productora	Televisión de Galicia
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	2011
Durada	96 min
Idioma original	gallec
Rodatge	Galícia
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema biogràfic
Premis i nominacions
Premis	Premio Mestre Mateo a la Mejor actriz protagonista (es) (2011) ;

Emilia Pardo Bazán, a condesa rebelde és un llargmetratge gallec per a televisió, produït el 2011 dirigit per Zaza Ceballos. Es tracta d'una biografia sobre Emilia Pardo Bazán, i es va estrenar el 28 de setembre de 2011 al Teatro Rosalía de la Corunya.^[1]

Sinopsi

La vida d'Emilia Pardo Bazán (La Corunya, 1851 - Madrid, 1921) autora d’obres tan emblemàtiques de la literatura gallega en castellà com Los pazos de Ulloa i La madre naturaleza, estava ple d '"escàndols i controvèrsies". Va gaudir de l'amistat de Victor Hugo, Benito Pérez Galdós, Miguel de Unamuno i Clarín, entre altres escriptors famosos.

Pionera en moltes facetes, va ser la primera dona a Espanya a desenvolupar una càtedra universitària, la primera periodista professional a la península, ideòloga del feminisme del segle xix i autora de novel·les, llibres de viatges, biografies i prop de mil assajos, articles i cròniques a la premsa espanyola i internacional.

La trama comença després de la publicació de la novel·la La Tribuna i del volum La cuestión palpitante, quan la polèmica esclata en cercles conservadors. És en aquest moment quan Emilia Pardo Bazán decideix dedicar la seva vida a la literatura.

Producció

La directora de la pel·lícula, Zaza Ceballos, va explicar que tres personatges fonamentals del segle xix, que "van ser tres dones i contemporànies gallegues", Emilia Pardo Bazán, Rosalía de Castro i Concepción Arenal la va fer idear una mena de trilogia inaugurada per l'autora corunyesa. L'objectiu final de la pel·lícula és recopilar tots els elements que conformaven la vida i l'obra de Pardo Bazán, intentant ser el més fidel possible a la realitat.^[2]

L'entorn on va viure l'escriptora es recrea en diferents espais amb un gran realisme: la Casa-Museu, seu de la Real Academia Galega, on van rodar algunes escenes de la seva joventut; el Monestir de Poio (Pontevedra) recrea una llibreria present al llarg de la pel·lícula i on l'autora va debatre amb el llibreter i la seva filla; També es van utilitzar llocs com els jardins del Pazo de Meirás, l'Ateneo de Madrid o la Fàbrica de Tabacs de la Corunya, que van inspirar Pardo Bazán a escriure 'La Tribuna.

En el procés de documentació de la pel·lícules hi participaren especialistes com Darío Villanueva, secretari de la Real Academia Española, Xosé Ramón Barreiro, expert pardobazanista, Ángeles Quesada o Julia Santiso, comissària de la Casa Museu d'Emilia Pardo Bazán.^[3]

Repartiment

Interpretar a una dona tan contundent, intensa i icònica com Pardo Bazán requeria una altra dona amb força i personalitat a la pantalla. L'escollida va ser la gallega Susana Dans. Treballar amb el personatge va ser un treball exhaustiu, a causa de "la gran quantitat de material".

La representació també compta amb el suport d’actors i actrius, tant gallecs com de la resta d’Espanya. Mabel Rivera, Antonio Durán "Morris", Manuel Lourenzo o Casilda Alfaro representen "les veus crítiques o d'acceptació de l'escriptora en l'entorn de la societat on va viure", segons el director.

Presència femenina

La pel·lícula la van fer majoritàriament dones, des de la direcció, el guió, la producció, el maquillatge o l'estilisme. Aquest tret coincideix amb el desig de mostrar les contribucions de Pardo Bazán en la consecució de la igualtat entre homes i dones, un tret latent al llarg de l’obra. A més, la directora va destacar la gran ajuda de la Secretaria General de la Dona i del Ministeri d'Educació i Cultura.

Premis i nominacions

Premis Mestre Mateo^[4]

Any	Categoria	Receptor	Resultat
2011	Millor pel·lícula de televisió	Zenit Television i TVG	Nominada
	Millor actriu	Susana Dans	Guanyadora
	Millor maquillatge i pentinat	Mara Collazo i Chicha Blanco	Guanyadors
	Millor disseny de vestuari	Maria Gil	Guanyador

Referències

↑ La película «A condesa rebelde» reivindica la figura de Pardo Bazán La Voz de Galicia, 28-9-2011.
↑ ’La Condesa rebelde’ retrata la vida de Emilia Pardo Bazán, amecopress, 27 de desembre de 2010
↑ "La condesa rebelde" Emilia Pardo Bazán en la pantalla^{[Enllaç no actiu]} per José Maria Gago. A: La Tribuna. Cadernos de Estudos da Casa-Museo Emilia Pardo Bazán, Núm. 8, pp. 309-312.
↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-23. [Consulta: 8 març 2021].

Enllaços externs

Fitxa a AVG. O soportal o audiovisual galego CCG
Emilia Pardo Bazán, a condesa rebelde a video (cal registrar-se)

[1] La película «A condesa rebelde» reivindica la figura de Pardo Bazán La Voz de Galicia, 28-9-2011.

[2] ’La Condesa rebelde’ retrata la vida de Emilia Pardo Bazán, amecopress, 27 de desembre de 2010

[3] "La condesa rebelde" Emilia Pardo Bazán en la pantalla^{[Enllaç no actiu]} per José Maria Gago. A: La Tribuna. Cadernos de Estudos da Casa-Museo Emilia Pardo Bazán, Núm. 8, pp. 309-312.

[Winner-4] «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-23. [Consulta: 8 març 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]