Emilio Baiada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 gener 1914  Tunis (Protectorat francès de Tunísia) |
| Mort | 14 maig 1984 (70 anys) Mòdena (Itàlia) |
| Formació | Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en)  - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1934–1937)Universitat de Pisa |
| Director de tesi | Leonida Tonelli i Marston Morse |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Mòdena (1961–1984) Universitat de Palerm (1952–1961) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1950–1951) Universitat de Cincinnati (1949–1952) Scuola Normale Superiore de Pisa (1945–1949) Exèrcit italià (1941–1945) Scuola Normale Superiore de Pisa (1938–1941) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Calogero Vinti, Francesco Barbieri, Luigi Cardamone, Ennio Cavazzutti, Francesca Degani Cattelani, Gisella Facchinetti, William Fantini, Cristina Fiocchi, Enrica Giampieretti, Paola Lancellotti, Nicoletta Pacchiarotti i Vanna Zanelli |
Emilio Baiada (Tunis, 2 de gener de 1914 - Mòdena, 14 de maig de 1984), a vegades escrit Emilio Bajada, va ser un matemàtic italià.
Alumne de l'Scuola Normale Superiore de Pisa, es va graduar l'any 1937 amb Leonida Tonelli,[1] de qui va ser assistent des de 1938 fins a 1941, quan va ser mobilitzat per la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, l'any 1945, va reprendre la seva activitat a Pisa, fent cursos d'anàlisi matemàtica. El 1949 es va traslladar als Estats Units, primer a la universitat de Cincinnati (on va treballar amb Otto Szász i Charles Napoleon Moore) i després a l'institut d'Estudis Avançats de Princeton (on va treballar amb Marston Morse). El 1952 va guanyar el concurs per a la càtedra d'anàlisi de la universitat de Palerm i va retornar al seu país.[2] A la ciutat siciliana va ensenyar fins al 1961 quan es va traslladar a Mòdena on va donar un impuls considerable al rellançament del seu Institut de Matemàtiques i a l'enfortiment de la seva biblioteca i del Seminari de Matemàtiques.[3]
És autor més de 60 articles científics sobre diferents camps de l'anàlisi.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Guerraggio i Nastasi, 2006, p. 223.
- ↑ Chang, 2011, p. 290.
- ↑ Vinti, 1984, p. iii.
- ↑ Vinti, 1984, p. xi-xiv.
Bibliografia
[modifica]- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en anglès). Birkhäuser, 2006. ISBN 3-7643-6555-2.
- Vinti, Calogero «Emilio Baiada, necrologio» (en italià). Atti del Seminario Matematico e Fisico dell'Università di Modena, Vol. 33, 1984, pàg. ii-xiv. ISSN: 0041-8986.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emilio Baiada» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Emilio Baiada». MATEpristem. [Consulta: 10 juliol 2022]. (italià)
- «Emilio BAJADA (1914-1984)». Accademia di Filosofia delle Scienze Umane. [Consulta: 10 juliol 2022]. (anglès)