Emilio Gastón Ugarte
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 març 1877 Saragossa (Espanya) |
Mort | 16 desembre 1925 (48 anys) valor desconegut |
Activitat | |
Ocupació | esperantista, advocat |
Família | |
Fills | Emilia Gastón Burillo, Inés Gastón Burillo, Rafael Gastón Burillo |
Parents | Emilio Gastón Sanz, net |
Emilio Gastón Ugarte, també escrit Emilio Gastón Huarte (Saragossa, 5 de març de 1877 - Saragossa, 16 de desembre de 1925) va ser un advocat i esperantista aragonès.
Va ser membre del comitè del Partit Republicà Autònom Aragonès i posteriorment president del Partit Federal Aragonès.[1] A principis del segle xx va ser regidor de l'Ajuntament de Saragossa i va tornar a ser-ho novament el 1923 (durant la Dictadura de Primo de Rivera) com a representant dels regionalistes d'esquerres.[1] Va ser un home polifacètic i humanista. En aquest sentit, va ser un ferm defensor de l'esperanto com a eina de concòrdia i comunicació internacional.[2] El 1908 havia fundat l'associació esperantista aragonesa Frateco i els seus fills són considerats com els primers parlants natius d'aquesta llengua auxiliar internacional.[3] Va confeccionar els estatuts de la Confederación Española de Esperanto, que van ser acceptats al primer congrés celebrat a Reus el 1916. Allà, Emilio Gastón va ser elegit president d'aquesta confederació.[4] També va fundar l'associació d'Exploradors de Saragossa. Una de les raons per les quals Emilio Gastón és recordat és per la gran activitat internacional que va desenvolupar en tasques humanitàries als anys 1920.[1] Així, entre 1920 i 1923 va ser el principal organitzador del moviment d'acollida que hi va haver a l'estat espanyol de 330 nens austríacs després de la Primera Guerra Mundial.[2] Bona part dels infants van ser acollits per famílies esperantistes catalanes.[3]
És el pare dels també esperantistes Emilia Gastón Burillo, Inés Gastón Burillo i Rafael Gastón Burillo. També és l'avi d'Emilio Gastón Sanz, fill de Rafael.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gastón Ugarte, Emilio» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 25 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Cortès i Braña, Lurdes. Interessos al voltant de l'ajuda als infants després de la Primera Guerra Mundial: el cas dels nens austríacs recollits a Espanya amb l'ajuda d'esperantistes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2008.
- ↑ 3,0 3,1 Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.
- ↑ Rodríguez Hernández, José María «The Esperantist Movement's humanitarian activities in the two World Wars and its relationship with the International Red Cross». International Review of the Red Cross, 21 (135), 1996, pàg. 340-348. Arxivat de l'original el 2012-10-17 [Consulta: 25 novembre 2014]. Arxivat 2012-10-17 a Wayback Machine.