Emilita
 Emilita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu10.7Pb10.7Bi21.3S48 |
| Epònim | Emil Makovicky (en)   |
| Localitat tipus | camp miner occidental, dipòsit de scheelita, vall del Felben, Hohe Tauern, Salzburg, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.05a |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,028Å; b = 44,98Å; c = 11,6Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | blanc estany |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,02 g/cm³ (mesurada); |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2001-015 |
| Símbol | Emi |
| Referències | [1] |
L'emilita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor d'Emil Makovicky, mineralogista eslovac-danès, especialista en sulfosals.[1]
Característiques
[modifica]L'emilita és un sulfur de fórmula química Cu10.7Pb10.7Bi21.3S48. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5 a 4.
Jaciments
[modifica]L'emilita va ser descoberta a un dipòsit de scheelita situat a la vall del Felben (Salzburg, Àustria). També ha estat descrita a Szûzvár Mill (Fejér, Hongria).