Emily Parmely Collins
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 agost 1814 ![]() Bristol (Nova York) (en) ![]() ![]() |
Mort | 14 abril 1909 ![]() |
Sepultura | cementiri de Cedar Hill ![]() |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, sufragista ![]() |
Família | |
Pare | James Parmelee (en) ![]() ![]() |
![]() ![]() |
Emily Parmely Collins (Bristol, 11 d'agost de 1814 - 14 d'abril de 1909) coneguda també com Emily Parmely Peltier després del seu primer matrimoni, i pel seu pseudònim, «Justitia», fou una sufragista, activista feminista i escriptora. Fou la primera dona nord-americana a establir una societat centrada en el sufragi femení i els drets de les dones a Collins (Nova York) el 1848.
Fou una de les primeres participants en el moviment abolicionista,[1] el moviment per la temprança,[2] així com una pionera pel sufragi femení als Estats Units. Creia que el desenvolupament de les capacitats de les dones era bàsic per al benestar de la humanitat; i va advocar en la premsa pels drets educatius, industrials i polítics de les dones.[2]
Biografia[modifica]
Emily Parmely Collins nasqué a Bristol (Nova York), l'11 d'agost del 1814, filla de James Parmely i Lydia Robbins Donelson, els primers colons del «País de Genesee».[1] Els seus descendents per part del pare procedien del comtat de Kent (Anglaterra), i es van establir a Guilford (Connecticut) el 1639. Son pare lluità durant la Guerra d'Independència en el 9è Regiment de Connecticut.[3]
Carrera[modifica]
Preguerra[modifica]
A setze anys, Parmely treballava de mestra al districte número 11 de Burbee Hollow, Bristol (Nova York). Va rebre un salari igual al dels mestres, la qual cosa era inusual llavors.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Pierre_Desnoyers_Peltier_01.png/220px-Pierre_Desnoyers_Peltier_01.png)
El 1832, juntament amb un germà, es traslladà a Michigan, on va ensenyar en una escola de registres als voltants de Port Huron. El 8 de gener del 1835 es casà amb Charles Peltier, un comerciant. Aviat se n'anaren a viure a Detroit. Charles fou comerciant de Correus a Fort Gratiot, i després jutge de pau a Detroit. Van tenir un fill, Pierre Desnoyers Peltier, M. D. (1835-1906).[4]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Emily_Parmely_Collins_%28age%2C_90%29.png/220px-Emily_Parmely_Collins_%28age%2C_90%29.png)
El seu segon marit fou Simri Collins (m. 1876, Louisiana), amb qui es casà el 4 de juliol del 1841.[5] Van tenir un fill, Emmett Burke Collins (1842-1872).[5][6]
El 1848, va tornar a Bristol. Assistí a la Convenció de Seneca Falls al juliol. El 19 d'octubre, organitzà la primera societat de sufragi femení del món: la Unió d'Igualtat de Drets de les Dones (anomenada alternativament Societat de Sufragi Igualitari o Associació d'Igualtat de Drets). Al mateix any, envià la primera petició a la legislatura.[2][7][6] El 1858, la família es traslladà a Rochester (Nova York), i s'hi estigueren fins al 1869; ací, ella era membre de l'Església unitària.
Guerra de Secessió[modifica]
Parmely treballà d'infermera voluntària a Virgínia. Els seus dos fills, un cirurgià, l'altre advocat que acabava de ser admès en el col·legi d'advocats, l'acompanyaven. Ella va escriure: «Vaig servir com a infermera voluntària en la campanya del 1864 al front de la Vall de Shenandoah, amb els meus dos fills».
Louisiana[modifica]
El 1869, la família es traslladà a la parròquia de Tangipahoa, Louisiana, on Parmely Collins enterrà el seu segon marit el 1876. El seu segon fill, el capità E. Burke Collins, va morir el 1872. Visqué a Louisiana durant deu anys.[5] Amb Elizabeth Lisle Saxon, continuà el seu activisme sufragista.[8]
El 1879, mentre es consolidava una nova constitució estatal, un document de Parmely Collins sobre el que hauria de ser una constitució justa es va llegir als delegats i va provocar l'elogi de la premsa de Nova Orleans.[7][5]
Connecticut[modifica]
Al mateix any, havent arrendat la seua plantació, es traslladà a Hartford(Connecticut) per a viure amb el seu fill Pierre.[6] El 1885, organitzà amb Frances Ellen Burr i altres el Club d'Igualtat de Drets de Hartford, i en fou durant molts anys presidenta, i més tard presidenta honorària.
Va escriure històries ocasionals per a la revista Pacific Rural i altres. Sense voler una reputació literària, i defugint la publicitat, rares vegades hi afegia el seu nom. Durant anys, va escriure cada setmana per al Hartford Journal, amb el pseudònim de «Justitia», una o dues columnes recolzant els drets humans, especialment els de les dones. Com a solució a la qüestió de la Temprança, advocà per la fabricació i venda exclusiva de licor a preu de cost per part del govern. També instà a canviar el sistema electoral pel de representació proporcional i la cooperació industrial en lloc de la competència.[7]
« | ...des dels meus primers dies de raonament, em vaig esforçar per la llibertat de pensament i acció que s'havia negat a tota la humanitat. Em vaig rebel·lar en esperit contra els costums de la societat i les lleis de l'estat que m'esclafaven les aspiracions i m'impedien perseguir quasi tots els objectes dignes d'una ment intel·ligent i racional. | » |
— Emily Parmely Collins, [9] |
« | Durant la lluita antiesclavista, cada paraula de denúncia dels mals de l'esclau del sud, em va semblar igualment aplicable als males del meu sexe. Cada argument per a l'emancipació de l'home de color, era igualment aplicable a la de la dona; i em va sorprendre que els abolicionistes no veieren la similitud en la condició de les dues classes. | » |
— Emily Parmely Collins, [9][10] |
Vida personal[modifica]
Collins va ser membre de la Lliga del Referèndum de Massachusetts i del Cos de Socors de Dones. Va parlar any rere any davant de la legislatura en suport de la petició de sufragi femení, i es va dirigir a moltes audiències sobre diversos temes.[2] Es va convertir en membre de les Daughters of the American Revolution, Capítol de Hannah Woodruff, de Southington, Connecticut l'octubre de 1904.[11] El seu número nacional era 48316, i el seu era el centèsim nom a la llista de membres de la «Real Daughters» a Connecticut.[12]
Va morir el 14 d'abril del 1909.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Willard i Livermore, 1893, p. 193.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Daughters of the American Revolution, 1905, p. 429.
- ↑ Daughters of the American Revolution, 1919, p. 149.
- ↑ Herndon, 1898, p. 103.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Daughters of the American Revolution, 1905, p. 428.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Stanton i Gordon, 1997, p. 415.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Willard i Livermore, 1893, p. 194.
- ↑ «Suffrage – Bristol» (en inglés). Ontario Country Historical Society. [Consulta: 3 enero 2019].
- ↑ 9,0 9,1 «Emily P. Collins». Rochester Regional Library Council. [Consulta: 3 gener 2019].
- ↑ «Emily Parmely Collins (1814 – 1909)». Cedar Hill Cemetery Foundation. [Consulta: 3 enero 2019].
- ↑ «Suffrage – Bristol» (en inglés). Ontario Country Historical Society. [Consulta: 3 enero 2019].
- ↑ Daughters of the American Revolution, 1905, p. 425.
Bibliografia[modifica]
- Daughters of the American Revolution. The American Monthly Magazine. 28. Public domain. R.R. Bowker Company, 1905.
- Daughters of the American Revolution. Lineage Book - National Society of the Daughters of the American Revolution. Public domain. Daughters of the American Revolution, 1919.
- Herndon, Richard. Richard Burton. Men of progress ; biographical sketches and portraits of leaders in business and professional life in and of the state of Connecticut. Public domain. New England magazine, 1898, p. 103.
- Willard, Frances Elizabeth; Livermore. A Woman of the Century: Fourteen Hundred-seventy Biographical Sketches Accompanied by Portraits of Leading American Women in All Walks of Life. Public domain. Moulton, 1893.
- Stanton, Elizabeth Cady; Gordon. The Selected Papers of Elizabeth Cady Stanton and Susan B. Anthony: When clowns make laws for queens, 1880-1887. Rutgers University Press, 1997. ISBN 978-0-8135-2320-0.