Emirat de Katsina

L'emirat de Katsina fou un estat històric i avui dia emirat tradicional del nord de Nigèria, a l'estat de Katsina. La capital és la ciutat de Katsina.

Història

Segons la tradició va ser un dels set regnes hausses Bakwai (Els set veritables estats hausses); hauria estat fundada al segle X o XI. L'islam s'hi va introduir en la dècada de 1450, i Muhammad Korau (que va regnar cap a finals del segle XV) va ser el primer rei musulmà de Katsina. Durant el seu regnat les caravanes de camells van creuar el Sàhara des de Ghudāmis (Ghadames), Trípoli, Tunísia fins al sud de Katsina i van portar prosperitat a un estat que va quedar atrapat en la rivalitat entre els grans imperis de l'Àfrica Occidental: Songhai (Gao) i Bornu. El 1513 Katsina va ser conquerida per Songhai.

Les muralles originals al voltant de la ciutat de Katsina, la capital del regne, es van construir a la meitat del segle xvi. El 1554 Katsina va derrotar les forces de Songhai i, el 1570, a les de Kano, el seu principal rival en el comerç transsaharià. Després els exèrcits marroquins van derrotar a Songhai el 1591, i Katsina va caure sota influència de Bornu, del que a finals del segle xviii era un estat tributari. Katsina va entrar en el seu període de major prosperitat al segle xviii. A més de ser l'estat comercial haussa líder, va reemplaçar a Tombuctú (Tombouctou) com el principal centre d'Àfrica Occidental d'Estudis Islàmics. Més tard al mateix segle, les guerres amb Gobir, un estat haussa al nord-oest, van marcar l'inici de la decadència de Katsina.

Pastors fulanis es van establir en Katsina al segle xv, i el 1804 el líder de la gihad fulani (guerra santa dels fulani), Usman Dan Fodio, van encapçalar una revolta (a partir de Gobir) en contra dels senyors haussa. El líder fulani Umaru Dallaji va capturar la ciutat de Katsina el 1806 i va ser nomenat el primer emir de Katsina amb seu a la ciutat de Katsina. L'emirat era dependent del sultà de Sokoto (una ciutat a 258 quilòmetres a l'oest), però de fet era independent sota el seu emir local. Molts dels nobles haussa i de la població va fugir a Dankama (40 quilòmetres al nord-est), Tassawa (Tessaoua) i Maradi, a Níger, on van proclamar un estat haussa anomenat també Katsina (o Katsina-Maradi). Les seves incursions van durar tot el segle xix i van debilitar a l'emir fulani i a la ciutat de Katsina (que va ser superada per Kano).

En 1903 emir de Katsina va prometre lleialtat als governants britànics del nord de Nigèria. Quan els britànics i francesos van establir l'actual frontera del Níger i Nigèria en 1904, l'emirat de Katsina va ser reduït de grandària i integrat a la província de Kano. Gran part del seu antic territori està ara a l'estat de Katsina. El 2 de gener de 1905 Yero Dan Musa va substituir com emir a Abu Bakr dan Ibrahim i va governar més d'un any i mig fins que fou imposat Muhammad Dikko dan Gidado (novembre de 1906) que va iniciar una nova branca dinàstica i va reconèixer el protectorat britànic al que l'altra branca era hostil.

Muhammad Dikko va morir el 29 de gener de 1944 i el 8 d'agost de 1944 el va succeir el seu fill Uthman Nagogo dan Muhammad Dikko. La tradició cultural va seguir amb la fundació de les universitats Umaru Musa Yar'adu i la Universitat de Katsina. Utham Nagogo va morir el 19 de març de 1981 sent designat nou emir el seu fill Kabir. Mort aquest el 8 de març de 2008, el governador de l'estat va designar nou emir el dia 13 a Alhaji Abdulmumini Kabir Usman.

Bandera

La bandera de l'emir per vehicle és blanca i al cantó porta la inscripció "Katsina Emirate" (en dues línies i color negre) en anglès o en caràcters aràbics (sembla que hi ha exemplars en que només hi diu Katsina en una sola línea i color negre). La bandera de l'emirat és verda (com verda era la bandera entregada per Usman Dan Fodio als seus dotze lloctinents), portant a la part superior central una mitja lluna (amb les puntes cap al vol) i una espasa; sota això hi ha el nom de Katsina en caràcters aràbics, i sota el nom en caràcters llatins; totes les carregues són de color blanc.

Llista de sobirans

Dinastia Durbawa

Kumayau, primer sarkir, net del llegendari Bayajida
Sarkirs, vers 1100- <1500
Sanau abans de 1500

Dinastia Wangara (sarkins)

Kurau vers 1500
Dos successors
Muhamma da-Korau (mort vers 1541/1542)
Ali Marabus vers 1554-1568
Muhammad Toyo Rero 1568-1572
Ali Karya Giwa 1572-1585
Uthman Tsagarana 1585-1589
Ali Jan Hazo I .1589-1595
Muhammad Maisamazagudu 1595-1612
Ali Jan Hazo II 1612-1614
Maje Ibrahim 1614-1631
Abdul-Karim 1631-1634
Ashafa 1634
Ibrahim Gamdu 1634-1644
Muhammad Wari I 1644-1655
Sulayman 1655-1667
Uthman Nayi-Nawa 1667-1684
Muhammad Toyo Rero II 1684-1701
Muhammad Wari II Yanka Dari 1701-1704
Muhammad dan Wari Uban Yari 1704-1706
Karya Giwa II 1706-1715
Jan Hazo III Bakki dan Muhammad Wari 1715-1728
Tsagarana Hasan dan Muhammad Toya Rero 1728-1740
Muhammad Kabiya Wari Mai Kere dan Uthman 1740-1750
Tsagarana Yahya 1750-1751
Karya Giwa III Dubane dan Jan Hazo 1751-1758
Muhammad Wari III 1758-1767
Karya Giwa IV 1767-1784
Gida Agwaragwi Mai Kere dan Tsagarana 1784-1801
Tsagarana Gwozo dan Tsagarana 1801
Bawa dan Gima 1801-1804
Mare Mawa Mahmud dan Tsagarana 1804-1805
Magajin Halid 1805-1807

Dinastia Dallazawa (emirs)

Malam Umar Dallaji 1806-1835
Siddiq dan Umaru 1835-1844
Muhamman Bello dan Umaru 1844-1869
Ahmad Rufai dan Umaru 1869-1870
Ibrahim dan Muhamman Bello 1870-1882
Musa dan Umaru 1882-1887
Abu-Bakr dan Ibrahim 1887-1905
Yero dan Musa 1905-1906

Dinastia Suliwaba

Muhammad Dikko dan Gidado 1906-1944
Uthman Nagogo dan Muhammad Dikko 1944-1981
Kabir dan Uthman Nagogo 1981-2008
Alhaji Abdulmumini Kabir Usman 2008-

Referències