Vés al contingut

Emma Gramatica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmma Gramatica
Biografia
Naixement25 octubre 1874 Modifica el valor a Wikidata
Fidenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre, guionista, directora de cinema, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 gener 1928Le medaglie della vecchia signora (en) Tradueix
6 gener 1928Il sogno di un mattino di primavera (en) Tradueix
Santa Giovanna (en) Tradueix
Teresa Raquin (en) Tradueix
Rappresentazioni straordinarie di Emma e Irma Gramatica (it) Tradueix
Il sogno di un mattino di primavera e Le medaglie della vecchia signora (en) Tradueix
Tra vestiti che ballano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansIrma Gramatica
Anna Capodaglio Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0334515 Allocine: 60656 Allmovie: p28136 TMDB.org: 592525
Discogs: 2665363 Modifica el valor a Wikidata

Emma Gramatica, al registre civil Aida Laura Argia Gramatica (Borgo San Donnino, 25 d'octubre de 1874Roma, 8 de novembre de 1965), va ser una actriu italiana. Va treballar al teatre, el cinema, la ràdio i la televisió; tenia dues germanes, Irma i Anna, les dues també actrius famoses.

Biografia

[modifica]

Filla de Domenico, apuntador teatral, i de la modista ístria Cristina Bradil, va debutar al teatre de ben jove.[1] Dotada d'un aspecte físic tot menys cridaner, però amb una càrrega interpretativa fortament incisiva, Emma Gramatica va debutar al teatre quan era adolescent al costat d'Eleonora Duse a la Gioconda (1891) de Gabriele D'Annunzio.[2] En aquells anys va aprendre de manera autodidacta el castellà i l'alemany. Després d'una llarga gira per Rússia i Amèrica, va treballar amb les companyies Pietriboni i Aleotti, per convertir-se en la jove actriu principal de la companyia Rosaspina-Montrezza (1893).[1] Germana de la igualment famosa Irma Gramatica i de la menys coneguda Anna Adele Alberta Gramatica (entre altres coses cunyada de la famosa actriu Wanda Capodaglio), Emma va ser actriu principal en les companyies d'alguns dels noms més prestigiosos de teatre italià de finals del XIX i principis del XX, com Ermete Zacconi, Flavio Andò, Enrico Reinach i Ermete Novelli.

El 1902 va aconseguir un triomf amb la seva interpretació a La Samaritana de Rostand i més tard es va distingir fent el paper de Nora a Casa di bambola d'Ibsen.[1][3] A la dècada de 1910 va crear la famosa Gramatica-Carini-Piperno, la direcció de la qual va ser encarregada a Leo Orlandini, companyia en la qual es formarien molts grans actors, com Renzo Ricci, Lola Braccini i Camillo Pilotto, que es convertiria en el seu actor principal, seguit el 1944 per Adolfo Geri. Va representar la primera representació de Ma non è una cosa seria de Luigi Pirandello el 22 de novembre de 1918 i, del mateix autor, la signora Morli, una e due el 12 de novembre de 1920. A principis de la dècada de 1920, juntament amb la seva germana Irma, va fer una gira per Amèrica i després per Alemanya, actuant en alemany. Des de principis dels anys trenta, la seva participació a la prosa radiofònica EIAR i posteriorment a la Rai va ser freqüent.

Actriu realista, amb tons brillants i patètics, de vellesa es va embarcar amb èxit en una carrera cinematogràfica i televisiva, actuant entre altres coses a la pel·lícula Sorelle Materassi (1944) de Ferdinando Maria Poggioli, al costat de la seva germana Irma, i a Miracle a Milà (1951) de Vittorio De Sica. També va aparèixer a Don Camillo monsignore... ma non troppo (1961) de Carmine Gallone, confirmant-se també al cinema com a intèrpret de qualitat i prestigi.[1] La premsa italiana i internacional de l'època parlava d'ella amb entusiasme, afirmant, entre altres coses, que en les seves interpretacions demostrava un eclecticisme revelant la seva cultura i la seva intel·ligència.[4][5]

Ritratto di Emma Grammatica realizzato da Mario Rutelli
Retrat bust d'Emma Gramatica realitzat l'any 1905 per l'escultor Mario Rutelli

L'escultor Mario Rutelli va celebrar la bellesa de l'actriu dedicant-li un retrat de bronze el 1905. Va rebre premis i honors a Itàlia i la Legió d'Honor a França. Mor a Ostia, una frazione del municipi de Roma: descansa a la tomba familiar del cementiri de Signa, juntament amb la seva germana Irma i els seus pares.

Filmografia

[modifica]
Irma i Emma Gramatica, amb Clara Calamai i Massimo Serato a la pel·lícula Sorelle Materassi
Emma Gramatica en una escena de Miracle a Milà
  • Quando il canto si spegne, d'Emilio G. Walter (1916)
  • La vecchia signora, d'Amleto Palermi (1932)[6]
  • La fortuna di Zanze, d'Amleto Palermi (1933)
  • La damigella di Bard, de Mario Mattoli (1936)
  • Marcella, de Guido Brignone (1937)
  • Il fu Mattia Pascal, de Pierre Chenal (1937)
  • Napoli d'altri tempi, d'Amleto Palermi (1938)
  • Jeanne Doré, de Mario Bonnard (1938)
  • La vedova, de Goffredo Alessandrini (1939)
  • Piccolo hotel, de Piero Ballerini (1939)
  • Mamma, de Guido Brignone (1941)
  • Sissignora, de Ferdinando Maria Poggioli (1941)
  • I mariti (Tempesta d'anime), de Camillo Mastrocinque (1941)
  • Vertigine, de Guido Brignone (1942)
  • L'angelo bianco, de Giulio Antamoro, Federico Sinibaldi i Ettore Giannini (1943)
  • Sorelle Materassi, de Ferdinando Maria Poggioli (1943)
  • L'angelo del miracolo, de Piero Ballerini (1945)
  • Voglio bene soltanto a te!, de Giuseppe Fatigati (1946)
  • Pobre mi madre querida, d'Homero Marcello Manzi i Ralph Pappier (1948)
  • Mi vida por la tuya, de Roberto Gavaldón (1950)
  • Miracle a Milà, de Vittorio De Sica (1951)
  • C'era una volta Angelo Musco, de Giorgio Walter Chili (1953)
  • Peppino e la vecchia signora, de Piero Ballerini (1954)[7]
  • I giorni più belli, de Mario Mattoli (1956)
  • Don Camillo monsignore... ma non troppo, de Carmine Gallone (1961)
  • Il mio amico Benito, de Giorgio Bianchi (1962)
  • La monaca di Monza, de Carmine Gallone (1962)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Enrico Lancia, Roberto Poppi «Le attrici». Dizionario del cinema italiano.
  2. «Emma Gramatica». Treccani (diccionari biogràfic).
  3. Noccioli, Guido. Duse on Tour: Guido Noccioli's Diaries, 1906-07 (en anglès). Manchester University Press, 1982. ISBN 978-0-7190-0847-4. 
  4. The Bellman (en anglès). Bellman Company, 1916. 
  5. La Lettura, rivista mensile del "Corriere della sera", 1928. 
  6. Chiti, Roberto; Poppi. I film: Tutti i film italiani dal 1930 al 1944. Gremese Editore, 2005. ISBN 978-88-8440-351-3. 
  7. Giacovelli, Enrico; Lancia. I film di Peppino De Filippo. Gremese Editore, 1992. ISBN 978-88-7605-634-5. 

Bibliografia

[modifica]
  • Enrico Lancia, Roberto Poppi «Le attrici». Dizionario del cinema italiano, 2003, pàg. 171-172.
  • Manzini, Amerigo. Emma Gramatica. Modernissima, 1920. 
  • Personè, Luigi Maria. Irma ed Emma: due grandi del teatro italiano. Società pratese di storia patria, 1987. 
  • Gobetti, Piero. La frusta teatrale. Studio Editoriale Corbaccio, 1923. 
  • Varaldo, Alessandro. Profili di attrici e di attori. G. Barbèra, 1926. 
  • Rèpaci, Leonida. Compagni di strada. Edizioni Moderne Canesi, 1960. 
  • Gramatica, Irma; Gramatica, Emma «Le voci di Irma e Emma Gramatica». Collana letteraria documento.
  • Terron, Carlo «Emma Gramatica o l'età della grazia». Sipario.
  • Geron, Gastone «Emma Gramatica l'appassionata». Sipario.
  • Roma, Enrico «Il segreto di Emma Gramatica». Comoedia.
  • Viola, Cesare Giulio «Arte di Emma Gramatica». Scenario.
  • ; Gramatica; D'Annunzio «Emma Gramatica declam a "La Pioggia nel Pineto"». Voci celebri.
  • Ramperti, Marco «Galleria dei comici italiani. 4: Emma Gramatica». Comoedia.

Enllaços externs

[modifica]
  • Emma Gramàtica a Treccani (Enciclopèdia en línia) (italià)
  • Emma Gramatica a Treccani (diccionari biogràfic) (italià)