Emmanuel Bonafos i Siau
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 gener 1774 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Mort | 9 novembre 1854 (80 anys) |
Activitat | |
Ocupació | metge, botànic |
Emmanuel Bonafos i Siau [nt 1] (Perpinyà, 14 de gener del 1774 - 9 de novembre del 1854) va ser un metge i botànic rossellonès.[2]
Biografia
[modifica]Fill [nt 2] i net [nt 3] de metges, estudià a la universitat de Montpeller amb el prestigiós Antoine Goan [6] i s'hi doctorà en medicina el 14 de gener del 1793. Després d'un període passat a París, tornà a la capital del Rosselló per, el juny del 1794 (i fins al 1808), ser-hi nomenat professor d'història natural a l'"École centrale" [nt 4] i director del Jardí botànic, on faria anualment un curs públic de botànica. Al mateix any 1794 es feu càrrec també del cabinet d'Història Natural i el reorganitzà [7] completament, dividint-lo en tres seccions: geologia, zoologia i plantes herbàcies. L'any 1795 rebé la plaça de metge adjunt de l'Hospital civil, i hom li confià també la direcció de l'Hospital militar de Perpinyà. Va ser un dels primers metges a fer vacunacions antivariolítiques a Perpinyà, el 1800. El 1818 esdevingué metge dels hospitals civils de la ciutat i fou nomenat president del comitè mèdic municipal el 1843. Identificat amb la causa borbònica, la revolució francesa de 1848 el desposseí de diversos dels seus càrrecs.[1]
Entrà com a membre corresponent a la "Société Royale d'Agriculture" el 1799, era membre titular de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals el 1840 i de la "Société Botanique de France" el 1854.
Un fill seu, Emmanuel Bonafos-Lazerme, va ser metge, i un altre, Henri, es dedicà al món del dret.
Obres
[modifica]- Bonafos-Siau, Emmanuel. Dissertation medico-chimique sur l'antimoine [tesi doctoral]. Montpellier: J.F.Tournel père & fils, 1792.
- «Sur une affection neveuse aux approches de l'age nubile. Communiquée à la Société de Médecine-practique de Paris, le 3 mars 1815, par Emmanuel Bonafos...membre de cette Société». Journal de médecine, chirurgie, pharmacie, etc., contenant les travaux de la Société Médicale d'Émulation, tome XXXIII, 5-1815, pàg. 122-124.
- Société Royale d'Agriculture, arts et commerces des Pyrénées Orientales: rapport fait par Mr E. Bonafos, D.M. au nom de la commission du champ d'essai. Perpinyà: P. Tastu, 1821.[Enllaç no actiu]
Notes
[modifica]- ↑ La seva mare, segona esposa d'en Joseph Bonafos, va ser Marie-Catherine Siau [1]
- ↑ Joseph Bonafos (Perpinyà, 4 de desembre del 1725 - 5 de febrer del 1779)
- ↑ Emmanuel Bonafos (segle XVII-segle XVIII) va ser professor de medicina a la universitat de Perpinyà, i rector [3] al 1743. Se li atribueix [4] un Traité de Physiologie, llibre de text a la Facultat de Medicina. A més d'en Joseph, tingué un altre fill, François Bonafos, nascut el 1739, que va ser professor de la universitat (a partir del 1779), metge de l'Hospital civil (fins al 1818) i de l'Hospital militar de Perpinyà (1786, substituint-hi Lluís Miquel Costa-Serradell i Llobet [5])
- ↑ L'École centrale era la institució que la República havia creat per reemplaçar la universitat perpinyanenca
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Faure, Louis «Emmanuel Bonafos». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. X, 1856, pàg. 523-539.
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978) p. 70-71
- ↑ Izarn La Faculté de Médecine... (1992) p. 59
- ↑ Emmanuel Bonafos a Capeille Dictionnaire... (1914) p. 70
- ↑ Izarn La Faculté de Médecine... (1992) p. 50 i 58
- ↑ «Emmanuel Bonafos i Siau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Natural History Museum, Perpignan» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2014].