Emmeline Pethick-Lawrence
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1867  Clifton (Anglaterra) | ||
| Mort | 11 març 1954 (86 anys) Gomshall (Anglaterra) (en)  | ||
| Residència | Bristol Londres Weston-super-Mare Dorking | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, activista pels drets de les dones, suffragette, editora | ||
| Ocupador | Votes for Women (en) (1907–1914) | ||
| Partit | Partit Laborista | ||
| Membre de | Unió Social i Política de la Dona (1906–1912) Espérance Club (en) (1895–)Open Door Council (en) Six Point Group (en) Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat Women's Freedom League (en) United Suffragists (en) | ||
| Participà en | |||
| abril 1915 | Congrés Internacional de Dones de la Haia |
||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Frederick Pethick-Lawrence (1901–valor desconegut) | ||
| Pare | Henry Pethick | ||
| Germans | Dorothy Pethick | ||
| Parents | Henrietta Lawes, cosina germana | ||
| Cronologia | |||
| 28 abril 1915-30 abril 1915 | Congrés Internacional de Dones de la Haia | ||
| alimentació forçada | |||
| vaga de fam | |||
| empresonament
| |||
.jpg)
Emmeline Pethick-Lawrence (21 d'octubre de 1867 – 11 de març de 1954) va ser una activista britànica pels drets de les dones.[1]
Biografia
[modifica]Emmeline Pethick va néixer el 21 d'octubre de 1867 a Bristol, El seu pare era un empresari. Va ser la segona de 13 fills, va anar a un internat als 8 anys. De 1891 a 1895 va treballar com a germana del poble per a la missió metodista de Londres occidental a Cleveland Hall, a prop de Fitzroy Square.
Va ajudar Mary Neal a gestionar el club de nenes de la missió. A la tardor de 1895 va deixar la missió amb Mary Neal per fundar el Club de l'Esperança, un club de nenes que no estava subjecte a les limitacions de la missió i on es podia fer dansa i teatre.[2] Pethick també va fundar la Casa Esperança, una cooperativa tèxtil amb un salari mínim, una jornada de vuit hores i vacances.
Es va casar amb Frederick Lawrence el 1901, i la parella va adoptar el cognom conjunt Pethick-Lawrence. Va ser membre de la Suffrage Society i allí va conèixer Emmeline Pankhurst, el 1906. Va ser tresorera de la Unió Social i Política de les Dones (Women's Social and Political Union - WSPU) i va recaptar £134,000 durant sis anys.[3]
Pethick-Lawrence va editar la publicació Votes for Women ('Vots per a les dones') amb el seu espòs el 1907. La parella va ser arrestada i enviada a la presó el 1912 sota el càrrec de conspiració per les accions que hi van haver després de les mobilitzacions que van comportar el trencament de finestres, malgrat que ells s'havien posicionat en contra d'aquestes accions. Després del seu alliberament, van ser expulsats de la WSPU per Emmeline Pankhurst i la seva filla, Christabel Pankhurst, a causa dels creixents desacords sobre la utilització de tàctiques més radicals a les quals els Pethick-Lawrences s'oposaven. Es van unir llavors a l'United Suffragists. Emmeline va assistir al Congrés Internacional de Dones a l'Haia, el 1915. Va ser candidata pel Partit Laborista el 1918.[3]
El 1938 Pethick-Lawrence va publicar les seves memòries, on va posar particular èmfasi en la seva visió sobre la radicalització del moviment sufragista en els moments previs de la Primera Guerra Mundial.[4]
El 1945 es va convertir en Lady Pethick-Lawrence quan el seu marit va accedir al títol de baró.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Emmeline Pethick-Lawrence Orlando Project» (en anglès). cambridge.org. Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ Judge, Roy «Mary Neal and the Espérance Morris» (en anglès). Folk Music Journal, 5, 5, 1989, pàg. 548 [Consulta: 28 agost 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Uglow, Jennifer S. «Pethick-Lawrence, Emmeline». A: Continuum. The International Dictionary of Women's Biography (en anglès), 1985, p. 370–371. ISBN 0-8264-0192-9.
- ↑ Emmeline Pethick-Lawrence (1938): My Part in a Changing World. London 1938.
- ↑ Rappaport, Helen. «Pethick-Lawrence, Emmeline». A: ABC-CLIO. Encyclopedia of women social reformers. 1. [A – L] (en anglès), 2001, p. 548. ISBN 978-1-57607-101-4.