Emperador Zhengde
| |||
| Nom de temple | 武宗  | ||
|---|---|---|---|
| Nom pòstum | 承天達道英肅睿哲昭德顯功弘文思孝毅皇帝 | ||
| Biografia | |||
| Naixement | 26 octubre 1491 Pequín (RP Xina) | ||
| Mort | 20 abril 1521 (29 anys) Pequín (RP Xina) | ||
| Sepultura | Kangling Mausoleum (Ming dynasty) (en)  | ||
 Emperador de la Xina Ming | |||
| 8 juny 1505 – 20 abril 1521 (mort en el càrrec) ← Hongzhi – Emperador Jiajing → | |||
| Príncep hereu | |||
| 1493 – 8 juny 1505 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia Ming | ||
| Cònjuge | Empress Xiaojingyi Wang fei | ||
| Pares | Hongzhi i Empress Xiaochengjing | ||
| Germans | Zhu Houwei Princess Taikang | ||
Zhengde (xinès: 正德) (1491-1521) va ser l'onzè emperador de la dinastia Ming a la Xina. Va ocupar el tron des de 1505 a 1521. El seu regnat s'ha definit com una època de caos i d'un comportament insòlit.[1]
Biografia
[modifica]Zhu Houzhao (xinès: 朱厚照) va néixer a Pequín el 26 d'octubre de 1491, fill gran de l'emperador Hongzhi. Escollí el nom de Zhengde per al seu regnat, i com a nom pòstum o de temple el de Wuzong (武宗).[2][3]
Va ser un estudiant brillant,[2] educat en principis confucians, però també va ser un gran seguidor del budisme, motiu que el va fer construir molts temples arreu del país.[3]
Amb només 14 anys es va casar i va adoptar més de 100 fills als quals va atorgar títols i propietats.[3]
Va morir el 19 d'abril de 1521 i està enterrat a la tomba Kangling amb l'emperadriu Xia (morta el 1535).[4]
Estil de vida i de govern
[modifica]Molts ministres col·laboradors del seu pare, l'emperador Hongzhi, tenien l'expectativa que Zhu Houzhao seria un emperador benevolent, respectuós i brillant com el seu pare però no es van acomplir aquestes previsions.[2]
Des dels primers anys l'emperador es va negar a dedicar-se a l'art de governar. En lloc d'això, es delectava a viatjar d'incògnit per tot el país i passar el temps aprenent idiomes exòtics. Va arribar a dominar el tibetà, el mongol i el jurtxet, i va lliurar títols en aquests idiomes. Centenars de funcionaris que van criticar el seu comportament excèntric van ser torturats, assassinats o degradats.[5] Les seves accions es consideraven imprudents, estúpides o sense sentit, i en molts casos demostrava una clara manca de responsabilitat.
La seva vida personal era poc honorable, amb freqüents visites a prostíbuls i fins i tot va crear palaus denominats “Bao Fang 豹房”, fora de la Ciutat Prohibida amb animals exòtics com tigres i lleopards i també dones per la seva diversió.
Molt sovint sortia a viure a fora de la Ciutat Prohibida o feia viatges de plaer i un cop tornava a palau no volia rebre els seus ministres i tractar els temes del govern.[2] Organitzava “caceres” de noies joves pels carrers de Pequín i feia desfilades de prostitutes en el seu palau.[4]
El poder dels eunucs: Liu Jin
[modifica]Va delegar el poder a funcionaris eunucs i a consellers militars.[4] Especialment va depositar la confiança en un grup de vuit eunucs, els “Vuit tigres - ba hu 八虎"-, on el més importants era Liu Jin, amb molt poder i control sobre tots els assumptes polítics[3] que va materialitzar a partir de 1506 amb la destitució de molts funcionaris no eunucs.[1]
Van augmentar les diferències entre el nord (governs dominats pels eunucs) i el sud sense representació en els òrgans de poder. La corrupció va créixer, els impostos van arrasar la població[5] i les rebel·lions van ser freqüents.[5]
El 1510 l'emperador va ordenar l'execució de Liu Jin, enriquit amb joies, plata i or.[5]
Les rebel·lions dels prínceps
[modifica]A finals del seu mandat va haver de lluitar contra els problemes interns de la casa imperial dels Zhou, especialment les rebel·lions dels prínceps Anhua (1510) i Ning (1519).[1]
La relació amb els portuguesos
[modifica]Els primers contactes directes importants d'europeus amb la Xina es va produir durant el regnat de Zhengde, especialment amb els portuguesos que ja tenien la capital del "Estado da India" a Goa.[1] Les relacions amb els portuguesos van passar per una primera etapa conflictiva a partir de la invasió el 1511 de Malaca per part dels portuguesos, port que els xinesos utilitzaven pel seu comerç i que de fet el Sultanat de Malaca era tractat pels xinesos com un estat tributari dels Ming.
L'any 1517, va arribar a la Xina la primera ambaixada portuguesa oficial. Les autoritats locals xineses la miraven amb un recel considerable; però tot i així es van establir els primers contactes i l'any 1520 l'ambaixada va ser enviada a Pequín.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Duteil, Jean-Pierre. La Dynasty des Ming (en francès). París: Ellipses, 2016. ISBN 97823450-011991.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Zhengde Emperor of Ming Dynasty» (en anglès), 30-05-2012. [Consulta: febrer 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History. Ming Wuzong» (en anglès), 17-01-2014. [Consulta: febrer 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Zhu Houzhao - the Zhengde Emperor» (en anglès). [Consulta: febrer 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Zhengde. Emperor of Ming Dynasty» (en anglès), 04-07-2008. Arxivat de l'original el 2021-01-15. [Consulta: febrer 2017].
- ↑ Folch, Dolors «The european discovery of China» (en anglès). FutureLearn. Universitat Pompeu Fabra, 2017, pàg. març 2017.