Encant (mercat)
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Un encant o mercat a l'encant és un lloc on es venen coses velles o es fa una venda pública d'objectes a l'encant o subhasta.[1] S'hi lloga espai per a les persones, per vendre o intercanviar mercaderies, sovint antiguitats, de segona mà o de baixa qualitat. Aquest tipus de mercat es correspon a marché aux puces francès i al flea market anglès. Altres noms per aquest tipus de mercat són rastro, mercat solidari, mercat d'antiguitats o mercat de brocanters.
Etimologia
[modifica]La paraula «encant» fa referència a la subhasta pública de mercaderies que s'hi realitza alguns dies prefixats.
Història
[modifica]Les vendes a l’encant han estat habituals al llarg del temps.[2][3] En l’obra la Guerra de les Gàl·lies (llibre) hi ha un exemple concret d’un fet que es repetia amb els botins de guerra:[4] tota una ciutat, inclosos els habitants podien ser venuts a l’encant.[5] També Ramon Muntaner escrigué de la venda a l'encant de cavalls i presoners.[6]
Pel que fa a la venda d'objectes confiscats a Intramuros de Manila per part dels anglesos, Sotheby's Londres ha estat coneguda per organitzar diverses subhastes d'objectes. Aquest tipus d'actes va ser comú en èpoques de conflictes, on es confiscaven i venien objectes culturals i de valor .
Encants de Barcelona
[modifica]
La fira de Bellcaire de Barcelona és un dels mercats més antics del continent europeu, i algunes referències daten el seu origen en el segle xiv.[7] Els Encants, nascuts durant l'ocupació napoleònica, eren un mercat dominical d'andròmines i roba vella a la part alta de la Rambla, per damunt del Palau Moja. Posteriorment, s'instal·laven tres feiners per setmana darrera la Llotja, a la plaça de Sant Sebastià (actualment Idrissa Diallo), i també a la plaça de la Constitució, l'actual plaça de Sant Jaume.[7][8]
L'any 1928 va traslladar-se al nord de la plaça de les Glòries Catalanes,[9] entre els carrers d'Independència, Cartagena, Consell de Cent i Gran Via. La fira era coneguda popularment com els Encants Vells, per a diferenciar-la dels Encants Nous, galeria comercial inaugurada l'any 1931 a iniciativa d'un grup de paradistes, i ubicada en un indret proper, al carrer del Dos de Maig entre els de València i Aragó.[8]
Marché aux puces de Saint-Ouen
[modifica]
El mercat de les puces de Saint-Ouen és una col·lecció de mercats agrupats en un barri de la ciutat de Saint-Ouen-sur-Seine, a la vora de París. Aquests diferents mercats reuneixen prop de 2.000 comerciants en 7 hectares. Ofereixen principalment articles antics, però també articles de roba i venda de garatge. És el mercat d'art i antiguitats líder del món, amb 5 milions de visitants a l'any [10]
Els orígens del mercat de puces es remunten a l'any 1885, arran del decret del prefecte Eugène Poubelle que prohibeix el dipòsit d'escombraries a les portes dels edificis de París. Els drapaires es van establir a la plana de Malassis, terra contigua a les fortificacions de París.[11]
El Rastro de Madrid
[modifica]
El Rastro de Madrid, o simplement El Rastro, és un mercat exterior, originalment d'objectes de segona mà, que es munta els matins dels diumenges i festius al barri d'Ambaixadors, al centre històric de la capital d'Espanya.[12]] Va néixer cap a 1740 entorn de l'Escorxador de la Vila,[13] ocupant les voreres de la costa del carrer de la Ribera de Curtidores, com un mercat ambulant semi-clandestí de venda d'objectes usats (barats).[14]
En el Rastro es pot trobar una gran varietat de productes (nous i usats). Diverses botigues d'antiguitats de la zona també estan obertes els diumenges.
Referències
[modifica]- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 8 gener 2025].
- ↑ Du Mesnil-Marigny, J. De la liberté des ventes aux enchères ... Troisième édition, entièrement refondue (en francès), 1862, p. 31.
- ↑ Morcillo, M.G.. Las ventas por subasta en el mundo romano: la esfera privada (en esperanto). Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2005, p. 21 (Col·lecció Instrumenta). ISBN 978-84-475-3017-5.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 11 gener 2025].
- ↑ Caesar, J.; Merryweather, J.H.; Tancock, C.C.. Caesar de bello Gallico: with preface, introductions, maps, plans, grammatica, historical, and geographical notes, indices, grammatical appendices, etc. Longmans, Green and Company, 1897, p. 156.
- ↑ Catalans, I.E.. Les Quatre grans Cròniques: Volum: 3 : Crònica de Ramon Muntaner (en occità). Institut d'Estudis Catalans, 2011, p. 366 (Les quatre grans cròniques). ISBN 978-84-9965-035-7.
- ↑ 7,0 7,1 Folch, Ramon. L'encant dels Encants. El Periódico, 15-08-2013.
- ↑ 8,0 8,1 López Ruiz, Àngels. «Les galeries comercials dels Encants Nous compleixen 80 anys». betevé, 04-01-2011.
- ↑ Chifoni, Carolina. Ensenyem Sant Martí. Cicle d'itineraris educatius. El Clot, coneguem-ne el nucli històric. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí i CRP de Sant Martí, 1998.
- ↑ «Les Puces de Paris Saint-Ouen». mairie de Saint-Ouen. [Consulta: 24 juliol 2018]..
- ↑ «Le marché aux Puces de Saint-Ouen» (en francès). Office de Tourisme de Plaine Commune Grand Paris, 04-12-2015. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ . «Rastro de Madrid». web del Rastro. [Consulta: 6 juny 2016].
- ↑ De Terreros y Pando, Esteban. Viuda de Ibarra. Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes. primera, 1788. «Rastro: Carnicería en la que se deshuellan las reses.»
- ↑ Nieto Sánchez, 2004, p. 17 y 49.