Encarsia
 Encarsia perplexa  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Família | Aphelinidae |
| Gènere | Encarsia Förster, 1878[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Encarsia és un gènere d'himenòpters apòcrits de la família dels afelínids (Aphelinidae). El gènere és molt divers, i compta actualment amb unes 400 espècies descrites i una distribució mundial.[2] S'espera que el nombre d'espècies existents siga diverses vegades superior, ja que moltes espècies encara no estan descrites.[3] Es tracta d'un gènere molt complex, amb exemplars que presenten variacions intra i interespecífiques, cosa que dificulta la classificació morfològica.[4]
Els adults fan 1 o 2 mm de llargària, són principalment parasitoides de les fases sèssils dels esternorrincs, en particular les mosques blanques (aleiròdids) i les caparretes o cotxinilles (diaspídids). Se sap que algunes espècies parasiten pugons, ous de platàspids i de lepidòpters. Les femelles es desenvolupen principalment com a endoparasitoides primaris i els mascles solen ser hiperparasitoides de la mateixa espècie o d'altres. Aquest comportament s'anomena heteronomia, és a dir, una relació d'amfitrió sexual dimòrfica, la qual es dona en moltes espècies.[5][6]
Les espècies del gènere Encarsia tenen un interès particular per la seua importància econòmica per al control biològic de plagues, especialment en horticultura i per als cultius baix vidre. Molts semblen ser molt específics de l'hoste, que és un tret important per a ser un agent de control biològic acceptable i eficaç.
Espècies utilitzades en control biològic
[modifica]- Encarsia berlesei al poll blanc del presseguer (Pseudaulacaspis pentagona)[7]
- Encarsia bimaculata a la mosca blanca del tabac (Bemisia tabaci)[8]
- Encarsia clypealis a la mosca prieta dels cítrics (Aleurocanthus woglumi)[9]
- Encarsia formosa a la mosca blanca dels hivernacles (Trialeurodes vaporariorum)[10]
- Encarsia harrisoni a la serpeta fina (Lepidosaphes gloverii)
- Encarsia inaron a la mosca blanca de la col (Aleyrodes proletella)[11] i a la mosques blanques del freixe (Siphoninus phillyreae)[12]
- Encarsia lahorensis a la mosca blanca dels cítrics (Dialeurodes citri)
- Encarsia lutea a la mosca blanca del tabac (Bemisia tabaci) ia la mosca blanca dels hivernacles (Trialeurodes vaporariorum)[13]
- Encarsia pergandiella a la mosca blanca del tabac (Bemisia tabaci)[14]
- Encarsia perniciosi al poll San José (Quadraspidiotus perniciosus)
- Encarsia perplexa a la mosca prieta dels cítrics (Aleurocanthus woglumi)[15]
- Encarsia sophia a la mosca blanca de la papaia (Trialeurodes variabilis) i a la mosca blanca del tabac (Bemisia tabaci)[16]
- Encarsia tricolor a la mosca blanca de la col (Aleyrodes proletella)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Encarsia Förster, 1878» (en castellà). GBIF. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ Noyes, J. S. 2003. Universal Chalcidoidea database
- ↑ Heraty, J. M., et al. (2008) Systematics and Biology of Encarsia. Chapter 4, pp. 71-87 In: Gould, J., et al. (Eds), In: Classical Biological Control of Bemisia tabaci in the United States. A review of interagency research and implementation. Progress in Biological Control 4. Springer Science and Business Media B. V. 1-343.
- ↑ Hayat, Mohammad Oriental Insects, 23, 1989, pàg. 1–131. DOI: 10.1080/00305316.1989.11835501.
- ↑ Williams, T. and A. Polaszek. (1996). A re-examination of host relations in the Aphelinidae (Hymenoptera: Chalcidoidea). Biological Journal of the Linnean Society 57: 35-45. doi:10.1111/j.1095-8312.1996.tb01694.x
- ↑ Hunter, M. S. and J. B. Woolley. (2001). Evolution and behavioral ecology of heteronomous aphelinid parasitoids. Annual Review of Entomology 46, 251-90.
- ↑ «EPPO». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 19 desembre 2010].
- ↑ Heraty, J. M., et al. (2008). Systematics and Biology of Encarsia. Chapter 4, pp. 71-87 In: Gould, J., et al. (Eds), In: Classical Biological Control of Bemisia tabaci in the United States. A review of interagency research and implementation. Progress in Biological Control 4. Springer Science and Business Media B. V. 1-343.
- ↑ Singh, S. P. (2004) Some success stories in classical biological control of pests in India. Asa-Pacifi Association of Agricultural Research Institutions, Publication 2004/2.
- ↑ Hoddle, M. S., et al. (1998). Biology and use of the whitefly parasitoid Encarsia formosa. Annual Review of Entomology 43, 645-69.
- ↑ Williams, Trevor Biocontrol Science and Technology, 6, 4, 1996, pàg. 603–618. DOI: 10.1080/09583159631244.
- ↑ Ash Whitefly. Center for Invasive Species Research. University of California, Riverside. 2009.
- ↑ Schauff, Michael E.; Evans, Gregory A. «Còpia arxivada». Proceedings of the Entomological Society of Washington, 98, 1996, pàg. 1–35. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2004 [Consulta: 31 desembre 2013]. Arxivat 31 October 2004[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Hoelmer, K. and J. Goolsby. Release, establishment and monitoring of Bemisia tabaci natural enemies in the United States. In: 1st International Symposium on Biological Control of Arthropods, Honolulu, Hawaii, January 2002. pp. 58-65.
- ↑ Nguyen, R., et al. (1983). Population density of the citrus blackfly, Aleurocanthus woglumi Ashby (Homoptera: Aleyrodidae), and its parasites in urban Florida in 1979-1981. Environmental Entomology 12, 878-84.
- ↑ Luo, C. and T. X. Liu. (2011). Fitness of Encarsia sophia (Hymenoptera: Aphelinidae) parasitizing Trialeurodes vaporariorum and Bemisia tabaci (Hemiptera: Aleyrodidae). Insect Science 18(1), 84-91.