Encefalopatia hepàtica
  | |
| Tipus | encefalopatia, complicació mèdica i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia, hepatologia, infectologia i medicina d'urgències |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | fetor hepàtica, eufòria, tremolor, coma i icterícia |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Causat per | cirrosi hepàtica, enverinament, hepatitis B i insuficiència hepàtica aguda |
| Classificació | |
| CIM-11 | DB99.5 |
| CIM-10 | K72 |
| CIM-9 | 572.2 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0281522 |
| MedlinePlus | 000302 |
| eMedicine | 186101 i 182208 |
| MeSH | D006501 |
| UMLS CUI | C0019151 |
| DOID | DOID:13413 |
L'encefalopatia hepàtica és l'aparició de confusió, alteració del nivell de consciència i coma com a conseqüència d'una insuficiència hepàtica. En les etapes avançades es parla de "coma hepàtic". Pot dur finalment a la mort.[1]
És causada per l'acumulació en el torrent sanguini de substàncies tòxiques que normalment són eliminades pel fetge. El diagnòstic de l'encefalopatia hepàtica requereix la presència d'una alteració de la funció hepàtica i l'exclusió d'una explicació alternativa per als símptomes. Les anàlisis de sang (nivells d'amoníac) poden ajudar en el diagnòstic. Les crisis són sovint precipitades per un problema intercurrent, com ara una infecció o el restrenyiment.[1][2]
L'encefalopatia hepàtica és reversible amb tractament. Això es basa en la supressió de la producció de les substàncies tòxiques en l'intestí i sovint es fa amb un laxant com la lactulosa o amb antibiòtics no absorbibles. A més, el tractament de qualsevol condició subjacent pot millorar els símptomes. En situacions particulars, com la insuficiència hepàtica aguda, l'aparició de l'encefalopatia pot indicar la necessitat d'un trasplantament de fetge.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cash WJ, McConville P, McDermott E, McCormick PA, Callender ME, McDougall NI «Current concepts in the assessment and treatment of hepatic encephalopathy». QJM, 103, 1, gener 2010, pàg. 9–16. DOI: 10.1093/qjmed/hcp152. PMID: 19903725.
- ↑ Chung RT, Podolsky DK. «Cirrhosis and its complications». A: Kasper DL, Braunwald E, Fauci AS, et al.. Harrison's Principles of Internal Medicine. 16th. Nova York, NY: McGraw-Hill, 2005, p. 1858–69. ISBN 0-07-139140-1.
- ↑ Polson J, Lee WM «AASLD position paper: the management of acute liver failure». Hepatology, 41, 5, maig 2005, pàg. 1179–97. Arxivat de l'original el 2012-12-16. DOI: 10.1002/hep.20703. PMID: 15841455 [Consulta: 29 juliol 2013]. Arxivat 2012-12-16 at Archive.is