Encephalartos horridus

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

*Encephalartos horridus*
	;
Estat de conservació
	Espècie amenaçada
UICN	41905
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Cycadopsida
Família	Zamiaceae
Gènere	Encephalartos
Espècie	Encephalartos horridus ; Lehm., 1834
Nomenclatura
Basiònim	Zamia horrida
Sinònims	Encephalartos horridus var. lanuginosus (Jacq.) Miq.; Encephalartos caffer var. longifolia hort. ex J. Schust.; Encephalartos lanuginosus var. katzeri Regel ex J. Schust.; Zamia aurea hort. ex Miq.; Encephalartos lepeschkinei hort. ex J. Schust.; Encephalartos macrophyllus hort. ex J. Schust.; Encephalartos aquifolia Lodd. cat. 169 ex J. Schust.; Encephalartos brownei hort. ex J. Schust.; Zamia horrida Jacq.; Encephalartos horridus var. hallianus (deVriese) Miq.; Encephalartos horridus var. nanus (Lehm.) J. Schust.; Encephalartos vanhallii De Vreise; Encephalartos horridus (deVriese) J. Schust.; Zamia gleina hort. quor. ex Miq.; Zamia nana hort. Germ. ex Miq.; Encephalartos horridus var. tridens Miq.; Encephalartos nanus Lehm. in Hoeven & De Vriese; Zamia tricuspidata hort. in Verh.;

Encephalartos horridus és una espècie de gimnosperma de la divisió Cycadophyta, família Zamiaceae, originària de l'est de la regió de la Ciutat del Cap (Sud-àfrica).

Distribució i hàbitat

Encephalartos horridus és endèmic de Sud-àfrica, i la seva distribució va des de Port Elizabeth i Uitenhage a l'àrea de l'est de la Ciutat del Cap. És una àrea on normalment no hi gela gairebé mai i té una pluviositat escassa. Prefereix entorns molt calorosos. Aquesta espècie apareix en diversos hàbitats del Karoo en sòls profunds i fèrtils i a zones rocoses. Fa uns anys va ser recol·lectat intensament, i és per això que actualment és una espècie poc abundant, considerada vulnerable i amenaçada.

Descripció

El més curiós d'aquesta palmera són les seves fulles o palmes petites, de color blau intens i de fins a 1 m de llargària,^[2] que creixen des de terra agrupant-se densament i entortolligant-se. Les fulles joves són d'un color més blau platejat, mentre que es van tornant verdes a mesura que envelleixen.^[3] Els folíols són molt rígids, sovint amb una espina a la punta d'un o diversos lòbuls. Aquestes atractives fulles creixen al voltant del con, portador dels òrgans sexuals que, en el cas d'Encephalartos, estan separats en individus masculins o portadors de cons masculins, productors d'òrgans sexuals masculins, i individus femenins.

Els insectes són molt importants per a la seva supervivència, ja que són els responsables de la pol·linització. La dispersió de les llavors la fan diversos animals, que mengen la part carnosa externa i descarten les llavors que són tòxiques.