Vés al contingut

Endangered Languages Project

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEndangered Languages Project
Dades
Nom curtELP Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballlingüística Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès, francès, castellà, rus, xinès simplificat, alemany i portuguès brasiler Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 juny 2012
Governança corporativa
Entitat matriuUniversitat de Hawai a Mānoa Modifica el valor a Wikidata
Lloc webendangeredlanguages.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: EndangeredLanguagesProject X: _elproject Instagram: endangeredlanguagesproject Youtube: UCW1d8p-FXjFwiTWDzxVERJw Modifica el valor a Wikidata

L'Endangered Languages Project (ELP) és una col·laboració mundial entre organitzacions lingúístiques indígenes, lingüistes, institucions d'educació superior i socis clau de la indústria per reforçar les llengües en perill. La base del projecte és un lloc web, que es va llançar el juny del 2012.[1]

Història

[modifica]

L'ELP es va llançar el juny de 2012 amb la intenció de ser una "font d'informació completa i actualitzada sobre les llengües del món en perill", segons el director del Catalogue of Endangered Languages (ELCat), Lyle Campbell, professor de lingüística del Manoa College of Languages, Linguistics and Literature. Va expressar que el "... Catàleg és necessari per donar suport a la documentació i la revitalització de les llengües en perill d'extinció, per informar el públic i els acadèmics, per ajudar els membres de grups les llengües en perill i cridar l'atenció sobre les llengües més necessita una conservació crítica."[2] Per exemple, l'organització classifica la llengua canadenca métis michif com en perill crític a causa de la disminució del nombre de parlants fluïts..[3]

Un exemple de michif en un gravat a Batoche (Saskatchewan)

Hi va haver quatre socis fundadors que van supervisar el desenvolupament i el llançament del lloc web:

Objectiu del projecte

[modifica]

Els objectius de l'ELP són fomentar l’intercanvi d’informació relacionada amb els idiomes en risc i accelerar la investigació i documentació lingüística en perill, per donar suport a les comunitats dedicades a protegir o revitalitzar les seves llengües. Els usuaris del lloc web tenen un paper actiu en posar els seus idiomes en línia enviant informació o mostres en forma de text, àudio, enllaços o fitxers de vídeo.[6] Un cop penjats al lloc web, els usuaris poden etiquetar els enviaments per categoria de recursos per garantir que es poden cercar fàcilment. Les categories de recursos actuals inclouen:

  1. Investigació lingüística i de la llengua
  2. Dinamització lingüística
  3. Materials lingüístics
  4. Educació lingüística
  5. Promoció i sensibilització lingüística
  6. Llengua, cultura i art
  7. Llenguatge i tecnologia
  8. Mitjans

Els idiomes inclosos al lloc web i la informació que es mostra sobre ells els proporciona el Catalogue of Endangered Languages (ELCat), desenvolupat pels departaments de lingüística de la Universitat de Hawai‘i a Mānoa i Universitat de Michigan Oriental.[7] L'objectiu del catàleg és millorar contínuament. Tot i que el catàleg va començar amb publicacions existents, l’ELP va buscar experts per omplir entrades incompletes i corregir els errors. Es recomana als usuaris que tinguin coneixements sobre un idioma específic adequat per a ELCat i se'ls encoratja a enviar informació millor o l'enviament d'una entrada d’idioma en particular.[8] El lloc web de l'organització també ofereix un mapa interactiu presentant l'origen d'aquests idiomes arreu del món.[9]

Èxit i troballes del projecte

[modifica]

Des de 2020, l'ELP ha catalogat més de 3000 llengües en perill d'extinció a la seva ElCat que abasten 180 països/territoris d'arreu del món. Alguns d’aquests idiomes són el nubià, gaèlic irlandès, orok, gal·lès, llengua de signes sueca i boruca. Només a Austràlia hi ha catalogades 360 llengües en perill d'extinció.[10] L'ELP afirma que "més del 40% dels aproximadament 7.000 idiomes a tot el món corren el perill d'extingir-se".[11]

La primera bíblia en gal·lès del 1588

Antecedents i personal

[modifica]

Jerarquia de lideratge i organització

[modifica]

El selecte grup de professionals convidats forma el Consell de Govern i el Comitè Consultiu que supervisen l’organització. Actualment, el Consell de Govern té onze membres, inclosos Lyle Campbell i Oliver Loode, i el comitè assessor compta amb vuit membres amb una àmplia gamma d’experiència i ocupació, inclosos grups de recerca lingüística, universitats i Google.[12]

Consell de Govern

[modifica]

El Consell de Govern actiu té delegats dels Estats Units, Canadà, Austràlia, Índia, Camerun i Països Baixos és responsable de la gestió del lloc web, supervisió dels esforços de divulgació i planificació a llarg termini del projecte.

Associacions

[modifica]

A més de les organitzacions governamentals esmentades anteriorment, a través del lloc web es forma la coalició mundial d’organitzacions que treballen per enfortir i preservar les llengües en perill d’extinció. Aquest grup es coneix com l'Aliança per la Diversitat Lingüística.[13] Aquest grup s'associa amb Google per executar l'Endangered Languages Project.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ The Endangered Languages Project: Supporting language preservation through technology and collaboration. Google Blog, June 20, 2012. https://googleblog.blogspot.com/2012/06/endangered-languages-project-supporting.html. Accessed 2016-09-22.
  2. ↑ «Google partners with UH Manoa linguists on endangered languages project». University of Hawaiʻi, 12-06-2012. [Consulta: 21 març 2019].
  3. ↑ Wenz, John. «The Fragile State of "Contact Languages"». www.bbc.com, 01-09-2020. [Consulta: 3 octubre 2020].
  4. ↑ Endangered Languages Project al web del FPCC
  5. ↑ Google backs new Endangered Languages Project to help preserve over 3,000 languages, theverge.com, 21 de juny de 2012
  6. ↑ Kazi Stastna. «New Google site aims to save endangered languages». CBC News, 26-06-2012.
  7. ↑ Campbell, Lyle; Belew, Anna. Cataloguing the World's Endangered Languages. London: Routledge, 2017. 
  8. ↑ «About the Catalogue of Endangered Languages». University of Hawaii, Manoa. [Consulta: 10 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Google Fights for Endangered Languages». The Washington Post, 21-06-2012.
  10. ↑ «Languages». Endangered Languages Project. Endangered Languages Project. [Consulta: 9 octubre 2020].
  11. ↑ «Endangered Languages Project». Endangered Languages Project. Endangered Languages Project. [Consulta: 9 octubre 2020].
  12. ↑ «The Endangered Languages Project». About the Endangered Languages Project. Endangered Languages Project. [Consulta: 9 octubre 2020].
  13. ↑ About the Alliance for Linguistic Diversity. Online: http://www.endangeredlanguages.com/about/#about_alliance. Accessed 2016-09-23.
  14. ↑ Kushinka, Matthew. «The Endangered Languages Project». RedLine. RedLine Language Services. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2020. [Consulta: 9 octubre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Endangered_Languages_Project&oldid=33998822»