Vés al contingut

Energia solar fotovoltaica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Placa solar fotovoltaica
Façana fotovoltaica del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa
Instal·lació agrovoltaica on les plaques protegeixen cultius sensibles (aquí tomaquets) a Dornbirn a Àustria

L'energia solar fotovoltaica és una tecnologia per generar energia elèctrica gràcies a cèl·lules fotoelèctriques.[1] És una font d'energia renovable[2] que comptava, el 2019, amb una capacitat de producció de 600 GW al nivell mundial[3] Les plaques solars es poden instal·lar tant a la superfície terrestre com integrats en les parets o sostres d'edificis. Així mateix es poden integrar en enginys com ara vehicles, fanals, màquines de venda autònomes, etc.

Etimologia

[modifica]

El terme fotovoltaic prové de la paraula grega φῶς (phōs, que significa "llum") i "volt", la unitat de força electromotriu (denominada així en honor d'Alessandro Volta, l'inventor de la pila electroquímica).

Història

[modifica]

L'efecte fotovoltaic es va reconèixer per primera vegada el 1839 pel físic [francès Antoine Henri Becquerel.[4] Tanmateix, no va ser fins a l'any 1883 que va ser construïda la primera cèl·lula solar per Charles Fritts amb una eficiència d'un 1%. Durant la primera meitat del segle xx diverses van ser les millores per augmentar-ne l'eficiència. El 1946, Russel Ohl va patentar la moderna unió entre els materials semiconductors que actualment es fa servir. L'avanç tecnològic més important va arribar l'any 1954 quan els Laboratoris Bell, experimentant amb semiconductors, van desenvolupar la primera cèl·lula fotovoltaica de silici, amb un rendiment de 4,5%.

Tipus

[modifica]

Les plaques solars es divideixen en dues grans famílies: les cristal·lines amb silici cristal·litzat, i les amorfes, amb silici no cristal·litzat. A la vegada les cristal·lines es divideixen entre les monocristal·lines, amb un sol cristall de silici i les policristal·lines, amb més d'un cristall de silici. Les cèl·lules fotovoltaiques més utilitzades en l'actualitat són les de silici monocristal·lí. L'evolució tecnològica de les plaques solars es distingeix de moment en quatre generacions.

Primera generació La primera generació de cèl·lules fotovoltaiques consistien en una gran superfície de vidre simple. Una simple capa amb unió díode, capaç de generar energia elèctrica a partir de fonts de llum amb longituds d'ona similars a les que arriben a la superfície de la Terra provinents del Sol. Aquestes cèl·lules estan fabricades, normalment, en un procés de difusió amb hòsties de silici. Aquesta primera generació és, actualment, la tecnologia dominant en la producció comercial i constitueixen, aproximadament, el 86% del mercat de cèl·lules solars terrestres.

Segona generació La segona generació de materials fotovoltaics estan basats en capes molt fines (poc micròmetres) de materials semiconductors.[5] Es basen en l'ús de dipòsits epitaxials dp molt prims de semiconductors amb concentradors. Hi ha dos tipus de cèl·lules fotovoltaiques epitaxials: les espacials i les terrestres. Les cèl·lules espacials, normalment, tenen eficiències més altes (28-30%), però tenen un cost per vat més alt. En les terrestres la pel·lícula prima s'ha desenvolupat usant processos de baix cost, però tenen una eficiència més baixa (7-9%),, i, per raons evidents, es qüestionen per a aplicacions espacials.

Tercera generació

La tercera generació de cèl·lules fotovoltaiques, que s'estan proposant en l'actualitat, són molt diferents dels dispositius semiconductors de les generacions anteriors, ja que realment no presenten la tradicional unió per separar els portadors de càrrega fotogenerados. Actualment es troben en fase d'investigació dispositius que inclouen cèl·lules fotoelectroquímiques, cèl·lules solars de polímers, cèl·lules solars de nanocristalls i cèl·lules solars de tintes sensibilitzades

Quarta generació

Una hipotètica quarta generació de cèl·lules solars consistiria en una tecnologia fotovoltaica composta en què es barregen, nanopartícules amb polímers per fabricar una capa simple multiespectral, és a dir, que aconseguís absorbir moltes freqüències d'ona. Posteriorment, diverses capes primes multiespectrals es podrien apilar per fabricar les cèl·lules solars multiespectrals definitives. La primera capa és la que converteix els diferents tipus de llum, la segona és per a la conversió d'energia i la darrera és una capa per l'espectre infraroig. D'aquesta manera es converteix part de la calor en energia aprofitable.

Principi de funcionament

[modifica]
Article principal: Cèl·lula fotoelèctrica

L'acoblament en sèrie de diversos d'aquests díodes òptics permet l'obtenció de voltatges majors en configuracions molt senzilles, i aptes per a petits dispositius electrònics. A major escala, el corrent elèctric continu que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot transformar en corrent altern i injectar en xarxa, operació que és poc rendible econòmicament i que precisa encara de subvencions per a la seva viabilitat. En entorns aïllats, on es requereix poc corrent elèctric i l'accés a la xarxa està penalitzat econòmicament per la distància, com refugis de muntanya, estacions meteorològiques o de comunicacions, s'empren les plaques fotovoltaiques com a alternativa econòmicament viable.

Cèl·lula fotovoltaica

Les cèl·lules fotoelèctriques són el principal component de la placa fotovoltaica. Són uns dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems (corrent elèctric).[6]

Avantatges de l'energia fotovoltaica

[modifica]

La radiació solar que arriba a la superfície terrestre és de 122 PW de potència; quasi 10.000 vegades el consum total d'energia elèctrica a la terra durant l'any 2005.[7] Aquesta abundància energètica fa preveure que podria esdevenir la font principal d'energia primària utilitzada per la humanitat.[8] A més a més la generació d'electricitat fotovoltaica és l'energia renovable amb una major densitat d'energia, amb una mitjana de 170 W/m².[7]

Tot i la contaminació produïda al moment de la fabricació dels panells, la mateixa producció d'energia no produeix cap pol·lució. Així mateix al final del cicle de vida dels panells se'n pot fer una gestió dels residus i actualment es troben en desenvolupament tecnologies de reciclatge dels materials,[9] així com polítiques que incentiven el reciclatge per part dels fabricants d'aquesta tecnologia.[10]

Les instal·lacions fotovoltaiques tenen una vida útil de fins estimada a uns trenta anys, amb un màxim de quaranta.[11] A més un cop realitzada la instal·lació tenen uns costos operatius i de manteniment molt baixos comparats amb altres tecnologies de generació d'electricitat. Un estudi de l'International Renewable Energy Agency (IRENA) estima que el volum de residus va créixer de 0,43 milió de tones el 2016 a ± 6 milions de tones per any el 2050.[12] IRENA és optimista en constatar que el creixement és previsible i es poden desenvolupar tècniques industrials d'urban mining eficients: un mercat estimat a crear un valor de 15.000 milions de dòlars (llocs de treball i primeres matèries).[13] Queda prou temps per preparar-se, com que la primera gran ona de residus arribarà només des de 2030, per l'obsolescència de les instal·lacions de la fi del segle xx.[14]

Impacte mediambiental de l'energia fotovoltaica

[modifica]

Tot i emprar una font d'energia renovable la tecnologia té impactes ambientals. Hi ha l'impacte durant la producció de les plaques (amb l'ús de minerals i productes químics contaminants). Hi pot hi haver impactes directes per l'ús del sòl. Tot i això, hi ha molts solars (pàrquings, teulades… que poden servir. L'agrivoltaica, o la compaginació de conreu i generació d'electricitat desenvolupa mètodes per reforçar mútuament, com quan les plaques protegeixen els camps contra les pedregades, el gel, les cremades solars i l'evaporació ràpida de l'aigua del reg i milloren el rendiment.[15]

A la fi de la vida útil se'ls ha de reciclar.[16] Els panells són compostos per un 85% de vidre, 4% de plàstic, 6% d’alumini, 1% de metall, 4% de silici. El 2021 se'n pot reciclar més del 95% de les matèries.[17] S'hi aplica la directiva europea sobre els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE).[18]

Els principals impactes són els mateixos de qualsevol activitat industrial. Les primeres matèries són variades: silici (cristal·litzat i amorf), germani, seleni, arsenur de gal·li, selenurs de coure (SeCu i Se2CuGa), sulfurs diversos i òxids de coure entre d'altres. En la fabricació d'aquests materials es produeixen emissions de TeCd, B2H6, BCl3, H2, HF, SeH2, SH2, CH4, PH3, POCl3, P2O5, FH3, F4Si, P2Zn3, entre d'altres i vapors metàl·lics, alguns tòxics.[cal citació] S'estima que per a la producció de sulfur de cadmi, per cèl·lules que produïssin 100.000 MW/any s'obtindrien unes emissions aproximades de 34 tona mètrica/any.[cal citació]

Per altra banda, s'ha de fondre i fer-lo créixer per a formar un monocristall, etapa en la qual s'inverteix molt temps i molta energia.[cal citació] La proporció «pes per potència» continua millorant: si el 1980 una instal·lació d'una potència d'un kW pesava 160 kg, el 2019 ja n'hi ha prou amb 60 kg i aquest continua baixant. El volum de residus per potència minva igualment.[19] La tecnologia progressa i reeix reduir progressivament components cars o tòxics.[20] Si el reciclatge de material obsolet costa energia, l'impacte mediambiental alhora es redueix nogensmenys considerablement si es fa energia neta.

Eficiència

[modifica]
Línia de temps de l'eficiència de conversió d'energia des de 1976 de les diferents tecnologies en mòduls fotovoltaics

Depenent de la construcció, els mòduls fotovoltaics produeixen electricitat a partir d'una gamma concreta de freqüències de la llum, però en general no encara no cobreixen la llum ultraviolada, infraroja i baixa o difusa. Per tant, gran part de l'energia de la llum solar incident no s'aprofita pels mòduls solars, que podrien donar eficiències molt superiors si s'il·luminessin amb llum monocromàtica.

Un altre concepte de disseny és la de dividir la llum en diferents longituds d'ona i dirigir els feixos en diferents cèl·lules sintonitzades en aquests rangs. [cal citació] Això ha estat projectat per a ser capaç d'elevar l'eficiència en un 50%. Científics de Spectrolab, una filial de Boeing, prediuen el desenvolupament de cèl·lules solars multi-unió amb una eficiència de més del 40%, un nou rècord mundial de cèl·lules solars fotovoltaiques[21] Les centració podrien arribar eficiències de més de 4a una 5% o finsa tot 50% en el futur, amb eficiències teòriques del voltant del 58% en les cèl·lules amb més de tres unions.

L'eficiència continua augmentant. Dels 4,5% de la primera cèl·lula desenvolupada pels Laboratoris Bell el 1954,[22] Hoffman Electric va aconseguir un 14% el 1960, el 2016 el National Renewable Energy Laboratory i el Swiss Center for Electronics and Microtechnology va atènyer fins a 29,8% el 2017.[23]

Potència instal·lada

[modifica]
El sostre de la plaça del Fòrum de Barcelona és una central fotovoltaica

Entre els anys 2001 i 2014 s'ha produït un increment exponencial de la producció d'energia fotovoltaica, que es dobla aproximadament cada dos anys.[24] La potència total instal·lada al món (amb connexió a la xarxa elèctrica) arribava a 7,6 GW el 2007, 16 GW el 2008, 23 GW el 2009, 40 GW el 2010, 70 GW el 2011 i 100 GW el 2012.[25][26][27] De 140 de GW de potència el 2013 al món,[28] va passar a 600 GW el 2019 i es pronostica que atenyerà entre 1400 i 1600 GW el 2023[3] i l'any 2050 seran uns 4500GW.

A Catalunya, el Parc solar Ramon Escriche a Flix és el més gran del món emprant tecnologia de cèl·lules fotovoltaiques de triple unió.[29] El 2013 la potència instal·lada hi era de 264,9 MW, només 2% de la potència total,[30] el 2018 havia pujat cap a 390,3 MW. A les Illes Balears la producció era de poc menys de 3% el 2018 que hauria de créixer cap a 10% del consum gràcies a una vintena de noves instal·lacions, després de deu anys d'estancament.[31]

Plantes fotovoltaiques amb connexió a la xarxa[Cal actualitzar]

[modifica]
Solar park
Parc solar Lauingen Energy Park, de 25,7 MW a Suabia (Baviera, Alemanya)
Parc solar de Waldpolenz, Alemanya

Tant a Europa com a la resta del món s'han construït nombroses centrals fotovoltaiques de gran escala.[32] A data d'abril de 2014 les plantes fotovoltaiques més grans del món eren, segons la seva capacitat de producció:[32]

Projecte País
 Potència
 Any
Longyangxia Hydro-solar PV Station Xina Xina 320 MW 2013
California Valley Solar Ranch USA Estats Units 250 MW 2013
Agua Caliente Solar Project USA Estats Units 250 MW 2012
Charanka Solar Park India Índia 214 MW 2012
Gonghe Industrial Park Phase I Xina Xina 200 MW 2013
Golmud Solar Park Xina Xina 200 MW 2011
Centinela Solar USA Estats Units 170 MW 2014
Solarpark Meuro Alemanya Alemanya 166 MW 2011-2012
Mesquite Solar I USA Estats Units 150 MW 2011-2012
Solarpark Neuhardenberg Alemanya Alemanya 145 MW 2012
Catelina Solar Project USA Estats Units 143 MW 2013
Campo Verde Solar Project USA Estats Units 139 MW 2013
Solarpark Templin Alemanya Alemanya 128 MW 2012
Arlington Valley Solar Energy II USA Estats Units 125 MW 2013
Centrale solaire de Toul-Rosières França França 115 MW 2012
Perovo Solar Park Ucraïna Ucraïna 105 MW 2011
Chengde PV Project Xina Xina 100 MW 2013
Jiayuguan PV power plant Xina Xina 100 MW 2013

El desenvolupament de l'energia solar fotovoltaica al món

[modifica]
Potència total instal·lada (MWp) per país[33][34][35][36][37][38][39][40][41]
País Total
2002 		Total
2003 		Total
2004 		Total
2005 		Total
2006 		Total
2007 		Total
2008 		Total
2009 		Total
2010 		Total
2011 		Total
2012 		Total
2013 		Total
2014 		Total
2015 		Total
2016 		Total
2017 		Total
2018 		Total
2019 		Total
2020
Total mundial 2220 2798 3911 5340 6915 9443 15.772 23.210 39.778 73.745 104.015 139.523 176.089 222.213 296.155 389.411 488.739 587.134 713.970
China Xina - - - - - - - - 893 3.108 6.719 17.759 28.399 43.549 77.809 130.822 175.287 204.996 254.355
Estats Units d'Amèrica Estats Units 212,2 275,2 376 479 624 830,5 1168,5 1255,7 2519 5.644 8.613 13.045 17.651 23.442 34.716 43.115 53.184 60.682 75.572
Japó Japó 636,8 859,6 1132 1421,9 1708,5 1918,9 2144 2627 3617 4.890 6.430 12.107 19.334 28.615 38.438 44.226 55.500 61.526 67.000
Germany Alemanya 278 431 1034 1926 2759 3835,5 5340 9959 17.320 25.916 34.077 36.710 37.900 39.224 40.679 42.293 45.158 49.047 53.783
India Índia - - - - - - - - 189 566 982 1.499 3.673 5.593 9.879 18.152 27.353 35.089 39.211
Itàlia Itàlia 22 26 30,7 37,5 50 120,2 458,3 1157 3502 13.136 16.790 18.190 18.600 18.907 19.289 19.688 20.114 20.871 21.600
Australia Austràlia 39,1 45,6 52,3 60,6 70,3 82,5 104,5 183,6 504 2.473 3.799 4.568 5.287 5.946 6.689 7.354 8.627 13.252 17.627
Vietnam Vietnam - - - - - - - - - 5 5 5 5 5 5 8 105 4.898 16.504
South Korea Corea del Sud 5,4 6 8,5 13,5 35,8 81,2 357,5 441,9 662 730 1.024 1.555 2.481 3.615 4.502 5.835 7.130 10.505 14.575
España Espanya 7 12 23 48 145 693 3354 3438 3892 5.432 6.569 6.994 7.001 7.008 7.017 7.027 7.068 11.277 14.089
Regne Unit Regne Unit 4,1 5,9 8,2 10,9 14,3 18,1 22,5 29,6 72 1.000 1.753 2.937 5.528 9.601 11.914 12.760 13.073 13.346 13.563
Fitxer:Flag of France (1794–1815, 1830–1974).svg França 17,2 21,1 26 33 43,9 75,2 179,7 335,2 1025 3.004 4.359 5.277 6.034 7.138 7.702 8.610 9.691 10.804 11.733
Països Baixos Països Baixos 26,3 45,7 49,2 50,7 52,2 52,8 57,2 67,5 97 149 287 650 1.007 1.526 2.135 2.911 4.608 7.177 10.213
Brasil Brasil - - - - - - - - 2 2 3 8 20 41 148 1.296 2.470 4.615 7.881
Ukraine Ucraïna - - - - - - - - 3 188 372 748 819 841 955 1.200 2.003 5.936 7.331
Turkey Turquia 0,9 1,3 1,8 2,3 2,8 3,3 4 5 6 7 12 19 41 250 834 3.422 5.064 5.996 6.668
Sud-àfrica Sud-àfrica - - - - - - - - 40 6 11 262 1.163 1.352 2.174 3.447 4.801 4.905 5.990
Taiwan Taiwan - - - - - - - - 32 130 231 410 636 884 1.245 1.768 2.738 4.150 5.817
Bèlgica Bèlgica - - - - - - - 574 803 1.979 2.647 2.902 3.015 3.132 3.329 3.621 4.000 4.637 5.646
México Mèxic 16,2 17,1 18,2 18,7 19,7 20,8 21,8 25 31 39 60 82 116 173 389 674 2.555 4.440 5.644
Poland Polònia - - - - - - - - - 1 1 2 27 108 187 287 562 1.539 3.936
Canadà Canadà 10 11,8 13,9 16,7 20,5 25,8 32,7 94,6 200 497 766 1.210 1.843 2.517 2.661 2.913 3.100 3.310 3.325
Greece Grècia - - - - - - - 55 206 612 1.536 2.579 2.596 2.604 2.604 2.606 2.652 2.834 3.247
Chile Xile - - - - - - - - - - 2 15 221 576 1.125 1.809 2.236 2.654 3.205
Switzerland Suïssa 19,5 21 23,1 27,1 29,7 36,2 47,9 73,6 111 223 437 756 1.061 1.394 1.664 1.906 2.203 2.589 3.118
Tailàndia Tailàndia - - - - - - - - 28 79 382 829 1.304 1.425 2.451 2.702 2.967 2.988 2.988
UAE Emirats Àrabs Units - - - - - - - - - 13 13 126 133 134 141 355 598 1.918 2.539
Austria Àustria 10,3 16,8 21,1 24 25,6 27,7 32,4 52,6 103 174 337 626 785 937 1.096 1.269 1.455 1.702 2.220
Czech Republic Txèquia - - - - - - - 463,3 1953 1.913 2.022 2.064 2.067 2.075 2.068 2.070 2.075 2.086 2.073
Hungary Hongria - - - - - - - - - 4 12 35 89 172 235 344 728 1.400 1.953
Egipte Egipte - - - - - - - - - 35 35 35 35 45 59 180 765 1.662 1.694
Malàisia Malàisia - - - - 5,5 7 9 11 15 1 25 97 166 229 279 370 536 882 1.493
Israel Israel - - 0,9 1 1,3 1,8 3 24,5 66 196 243 426 676 772 872 975 1.076 1.438 1.439
Rússia Rússia - - - - - - - - - - - 1 5 61 76 225 535 1.064 1.428
Suècia Suècia 3,3 3,6 3,9 4,2 4,8 6,2 7,9 9 11 12 24 43 60 104 153 244 428 714 1.417
Romania Romania - - - - - - - - - 1 41 761 1.293 1.326 1.372 1.374 1.386 1.398 1.387
Jordània Jordània - - - - - - - - - - - - - 6 296 406 809 1.101 1.359
Dinamarca Dinamarca 1,6 1,9 2,3 2,7 2,9 3,1 3,3 4,6 7,1 17 402 571 607 782 851 906 998 1.080 1.300
Bulgària Bulgària - - - - - - - 5,7 18 154 1.013 1.020 1.026 1.029 1.028 1.036 1.033 1.048 1.073
Filipines Filipines - - - - - - - - - 2 2 3 28 173 784 908 914 973 1.048
Portugal Portugal 1,7 2,1 2,7 3 3,4 17,9 68 102,2 131 172 238 296 415 447 513 579 667 901 1.025
Argentina Argentina - - - - - - - - 1,2 1 6 8 8 9 9 9 191 442 764
Pakistan Pakistan - - - - - - - - - 19 46 101 165 266 589 655 679 713 737
Morocco Marroc - - - - - - - - - 34 35 35 40 200 202 204 734 734 734
Eslovàquia Eslovàquia - - - - - - - 0,2 145 496 513 533 533 533 533 528 472 590 593
Hondures Hondures - - - - - - - - - 4 5 5 5 393 414 454 514 514 514
Algèria Algèria - - - - - - - - - 25 25 25 26 74 244 425 448 448 448
El Salvador El Salvador - - - - - - - - - - - 13 15 26 28 126 206 391 429
Iran Iran - - - - - - - - - - - 1 9 9 43 184 286 367 414
Saudi Arabia Arabia Saudita - - - - - - - - - 3 14 22 24 24 24 34 84 409 409
Finlàndia Finlàndia - - - - - - - 5 7 7 8 9 11 17 39 82 140 222 391
Dominican Republic República Dominicana - - - - - - - - - - 2 8 15 25 73 106 205 305 370
Perú Perú - - - - - - - - - 18 103 109 134 139 146 298 325 331 331
Singapore Singapur - - - - - - - - - 5 8 12 25 46 97 116 160 272 329
Bangladesh Bangladesh - - - - - - - - - 43 66 94 119 145 161 185 201 255 301
Slovenia Eslovènia - - - - - - - 9 36 57 142 187 223 238 233 247 247 264 267
Uruguay Uruguai - - - - - - - - - - 1 2 4 65 89 243 248 254 256
Xipre Xipre - - - - - - - 3,3 6,2 10 17 35 65 200
Panamà Panamà - - - - - - - 198
Luxemburg Luxemburg - - - - - - - 27 27 30 76 100 110 120 195
Malta Malta - - - - - - - 2 2 11,5 18 25 54 184
Cuba Cuba - - - - - - - s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. 65 163
Norway Noruega 6,4 6,6 6,9 7,3 7,7 8 8,3 9 9 10 10 s.d. 13 152
Lituània Lituània - - - - - - - - - - 6 68 68 148
Bolivia Bolívia - - - - - - - - - - 120
Colombia Colòmbia - - - - - - - - - - 107
Guatemala Guatemala - - - - - - - - - - - - 101
Croàcia Croàcia - - - 0,5 1,2 3,2 5,6 12,1 16,4 16,4 21,7 24,7 33 85
Ecuador Equador - - - - - - - s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. 26 28

Referències

[modifica]
  1. ↑ «How Thin-film Solar Cells Work» (en anglès). How stuff works.com. [Consulta: 20 febrer 2013].
  2. ↑ Pearce, Joshua «open access Photovoltaics – A Path to Sustainable Futures». Futures, 34, 7, 2002, pàg. 663–674. DOI: 10.1016/S0016-3287(02)00008-3.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Solar photovoltaics» (en anglès). The International Energy Agency, 2019. [Consulta: 2 setembre 2019].
  4. ↑ Hanania, Jordan; Stenhouse, Kailyn; Donev, Jason. «Photovoltaic Effect?» (en anglès). Energy Education. University of Calgary, 26-08-2015. [Consulta: 2 setembre 2019].
  5. ↑ «My Advice: Understand the Advantages, Disadvantages of Different Solar Cells and Who the Market Leaders Are». Alchemie Limited Inc.. [Consulta: 23 octubre 2014].
  6. ↑ «Energia solar fotovoltaica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ 7,0 7,1 Smil, Vaclav. «Energy at the Crossroads». A: Conference on Scientific Challenges for Energy Research (en anglès). OECE, 2006. 
  8. ↑ Aubrecht, Gordon. «Renewable Energy: Is the Future in Nuclear?» (vídeo) (en anglès). TEDxColumbus, The Innovators, 18-10-2012. Arxivat de l'original el 2 de setembre 2019. [Consulta: 2 setembre 2019].
  9. ↑ Nieuwlaar, Evert.. Environmental aspects of PV power systems : report on the IEA PVPS Task 1 Workshop, 25-27 June 1997, Utrecht, the Netherlands. Utrecht, the Netherlands: Utrecht University, 1997. ISBN 9073958326. 
  10. ↑ McDonald, N.C.; Pearce, J.M. «Producer Responsibility and Recycling Solar Photovoltaic Modules». Energy Policy, 38, 11, 2010, pàg. 7041. DOI: 10.1016/j.enpol.2010.07.023.
  11. ↑ «End-of-life management: Solar Photovoltaic Panels» (en anglès). International Renewable Energy Agency (IRENA), 01-06-2016. [Consulta: 2 setembre 2019].
  12. ↑ Stephanie Weckend Andreas, Garvin, Stephanie; Wade, Andreas; Heath, Garvin. End-of-life management: Solar Photovoltaic Panels (en anglès). Abu Dhabi, Bonn, Nova York: International Renewable Energy Agency & IEA Photovoltaic Power Systems Programme, p. 100. ISBN 978-92-95111-99-8. 
  13. ↑ IRENA - End-of-life management, 2016, p. 13.
  14. ↑ IRENA - End-of-life management, 2016, p. 20.
  15. ↑ «Tetra Agrovoltaics» (en neerlandès). KU Leuven. [Consulta: 5 juliol 2023].
  16. ↑ «Environmental Impacts of Solar Power». Union of Concerned Scientists. [Consulta: 14 octubre 2014].
  17. ↑ Mediatics. «El reciclatge de les plaques solars». Solideo, 18-01-2021. [Consulta: 5 juliol 2023].
  18. ↑ «DIRECTIVE 2012/19/EU of the European Parliament and of the Council of 4 July 2012 on waste electrical and electronic equipment (WEEE)» (en anglès). Diari Oficial de la Unió Europea, 24-07-2012.
  19. ↑ IRENA - End-of-life management, 2016, p. 27.
  20. ↑ IRENA - End-of-life management, 2016, p. 75 ss..
  21. ↑ KING, R.R., et al., Appl. Phys. Letters 90 (2007) 183516.
  22. ↑ Bostan, Ion; Gheorghe, Adrian V.; Dulgheru, Valeriu; Sobor, Ion; Bostan, Viorel. Resilient Energy Systems: Renewables: Wind, Solar, Hydro (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-06-14, p. 128. ISBN 9789400741898. 
  23. ↑ «Tracking Solar Panel Efficiency» (en anglès). Energysage, 16-03-2017. [Consulta: 2 setembre 2019].
  24. ↑ Roper, L. David. «World Photovoltaic Energy» (en anglès), 24-08-2011. [Consulta: 23 febrer 2013].
  25. ↑ REN21 (2009). Renewables Global Status Report: 2009 Update Arxivat 2014-09-13 a Wayback Machine. p. 9.
  26. ↑ Martinot, Eric and Sawin, Janet (9 de septiembre de 2009). Renewables Global Status Report 2009 Update Arxivat 2016-04-06 a Wayback Machine., Renewable Energy World.
  27. ↑ «La fotovoltaica instalada en el mundo supera los 100 GW» (en castellà). Energías renovables.com, 12-02-2013. [Consulta: 23 febrer 2013].
  28. ↑ «Global Solar Forecast – A Brighter Outlook for Global PV Installations» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-10-12. [Consulta: 30 desembre 2013].
  29. ↑ Salas, Vicente. National Survey Report of PV Power Applications in Spain 2008 (pdf) (en anglès). International Energy Agency Co-operative Programme on Photovoltaic Power Systems, juliol del 2009, p. 19-21. 
  30. ↑ «Potència elèctrica bruta instal·lada a Catalunya». Idescat, 2013.
  31. ↑ Tudurí, Carles «Les Illes triplicaran la seva producció d'energia fotovoltaica en dos anys gràcies a 40 milions en ajudes». Ara Balears, 17-12-2018.
  32. ↑ 32,0 32,1 Lenardic, Denis. «Large-scale photovoltaic power plants ranking 1 – 50» (en anglès). PV Resources, 16-11-2013. Arxivat de l'original el 2016-01-01. [Consulta: 4 gener 2014].
  33. ↑ Masson, Gaëtan; Orlandi, Sinead; Rekinger, Manoël. Global market outlook for photovoltaics 2014-2018 (en anglès). Brusel·les: European Photovoltaic Industry Association. ISBN 9789082228403. 
  34. ↑ «BP Statistical World Energy Review 2011» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2011].
  35. ↑ EurObserv’ER 202: Photovoltaic Barometer
  36. ↑ , <http://www.iea-pvps.org/index.php?id=92&eID=dam_frontend_push&docID=145>
  37. ↑ , <http://www.iea-pvps.org/index.php?id=92&eID=dam_frontend_push&docID=432>
  38. ↑ , <http://www.iea-pvps.org/index.php?id=92&eID=dam_frontend_push&docID=823>
  39. ↑ Photovoltaic barometer
  40. ↑ 'International Energy Agency Photovoltaic Power System Programme
  41. ↑ RENEWABLE CAPACITY STATISTICS 2021 page 32

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Energia solar fotovoltaica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Energia_solar_fotovoltaica&oldid=34003847»