Enfangament
.jpg)
S'anomena enfangament, a un comportament mitjançant el qual determinats animals busquen determinades substàncies humides com ara material vegetal en descomposició, fang i carronya i beuen el fluid d'ells.[1] És molt característic de les papallones, tot i que també es manifesta en altres animals principalment insectes. Quan les condicions són favorables les papallones i altres insectes formen grups sobre el sòl humit, fems o carronya.1 Dels fluids extreuen nutrients com ara sals i aminoàcids que tenen diversos rols en la fisiologia, etologia i ecologia d'aquests insectes.[2] S'ha observat aquest comportament també en alguns altres insectes, especialment els cicadèl·lids, per exemple, Empoasca fabae.[3]
Els lepidòpters (papallones i arnes) tenen diverses estratègies per incorporar nutrients líquids. Generalment l'enfangament es realitza sobre sòl humit. Però fins la suor a la pell de les persones pot resultar atractiva a papallones com les de les espècies de Halpe.[4][5] Altres fonts de nutrients comuns són sang i llàgrimes. Cal destacar que aquest comportament no es limita als lepidòpters i, per exemple, diverses espècies d'abelles anomenades "abelles de la suor" són atretes per diversos tipus de suors i llàgrimes, inclosos les dels humans i un comportament similar ha estat observat en algunes altres espècies d'abelles.[6][7]
En moltes espècies el comportament d'enfangament el realitzen només els mascles, i la presència d'un grup de papallones a terra és un estímul per unir-se al grup, com s'observa en per exemple, en l'espècie Battus philenor.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Sculley, C.E. & Boggs, C.L. (1996): Mating systems and sexual division of foraging effort affect puddling behaviour by butterflies. Ecological Entomology 21(2): 193-197. PDF fulltext Arxivat 2012-10-18 a Wayback Machine.
- ↑ Boggs, CL & LA Jackson (1991) Mud puddling by butterflies is not a simple matter Ecological Entomology 16(1):123-127 doi:10.1111/j.1365-2311.1991.tb00199.x PDF fulltext Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine.
- ↑ Adler, P.H. (1982): Nocturnal occurrences of leafhoppers (Homoptera: Cicadellidae) at soil. Journal of the Kansas Entomological Society 55(1): 73–74. HTML abstract Arxivat 2011-05-20 a Wayback Machine.
- ↑ Collenette, C.L. (1934): On the sexes of some South American moths attracted to light, human perspiration and damp sand. Entomologist 102: 769-791|septembre de 2007, Volume 67 pp.81-87
- ↑ Hamer, K.C.; Hill, J.K.; Benedick, S.; Mustaffa, N.; Chey, V.K. & Maryati, M. (2006): Diversity and ecology of carrion- and fruit-feeding butterflies in Bornean rain forest. Journal of Tropical Ecology 22(1): 25–33. doi:10.1017/S0266467405002750 (HTML abstract)
- ↑ Charles Leonard Hogue. Latin American Insects and Entomology. University of California Press, 1993, p. 457–. ISBN 978-0-520-07849-9.
- ↑ Brian Morris. Insects and Human Life. Berg, 2004, p. 280–. ISBN 978-1-84520-075-6.