Enicur petit
Enicurus scouleri  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22710123 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Enicurus |
| Espècie | Enicurus scouleri Vigors, 1832 |
| Distribució | |
| Endèmic de | Reserva del Tigre de Buxa, Parc Nacional de Nameri, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Santuari de Varsey Rhododendron, Dzuluk, Llac Khecheopalri, Pelling, santuari Shingba Rhododendron, Yuksom, Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary, Santuari Amchang, Santuari Kamlang, Santuari de vida salvatge de Mehao, Eaglenest Wildlife Sanctuary, parc nacional de Namdapha, muntanyes Mishmi i Sela Pass
|
.svg){kind=icon}
L'enicur petit[1] (Enicurus scouleri) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[2] Es distribueix a través d'Afganistan, Bangladesh, Bhutan, Xina, l'Índia, Kazakhstan, Myanmar, Nepal, el Pakistan, Taiwan, Tadjikistan i Vietnam. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enicur petit
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «enicur petit». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 705. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Little Forktail. Enicurus scouleri» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 5 maig 2022].