Enigmatita
 Enigmatita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂(Fe2+)₅TiO₂Si₆O18] |
| Epònim | endevinalla |
| Localitat tipus | Naujakasik (en)  i Kangerluarsuk fjord, Ilímaussaq (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic, pinacoidal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics mal desenvolupats, també agregats irregulars |
| Color | negre, marró-vermellós en làmina fina |
| Fractura | irregular |
| Tenacitat | trencadissa |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | greixós, sub-adamantina |
| Color de la ratlla | marró vermellós |
| Densitat | 3,74 - 3,85 g/cm³ |
| Pleocroisme | marró brillant |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Aen |
L'enigmatita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom a l'anomenat grup de l'enigmatita. Va ser descoberta l'any 1865 a Narsaq, Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada així del grec aenigma (un enigma) en al·lusió a la seva incerta composició química.[1]
Sinònims poc usats són: aenigmatita, cosyrita i kolbingita.
Característiques químiques
[modifica]És un silicat anhidre de sodi, ferro i titani. La seva estructura molecular és la d'inosilicat amb cadenes senzilles de període quatre.[2]
Forma una sèrie de solució sòlida amb la wilkinsonita (Na(Fe2+)₂Fe3+O[Si₃O9]), en la qual la substitució gradual del titani per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.[3]
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, manganès, magnesi, calci, potassi i clor.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix com a constituent primari de roques volcàniques alcalines riques en sodi, en roques pegmatites i en altres roques ígnies pobres en sílice.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: egirina, augita, riebeckita, arfvedsonita, hedenbergita, faialita i ilmenita.
Referències
[modifica]- ↑ Breithaupt, A. «Mineralogische studien. 29. Kölbingit. Ainigmatit» (en alemany). Berg- und Huttenmannische Zeitung, 24, 1865, pàg. 397-398.
- ↑ Cannillo, E. «The crystal structure of aenigmatite» (en anglès). American Mineralogist, 56, 1971, pàg. 427-446.
- ↑ Jensen, B.B. «Solid solution among members of the aenigmatite group» (en anglès). Mineralogical Magazine, 60, 1996, pàg. 982-986.
- Enigmatita, mindat.org.
- Enigmatita, webmineral.com.
- Manual de enigmatita, Mineral Data Publishing.
