Enoch Albertí i Rovira

Enoch Albertí i Rovira

Biografia
Naixement	19 març 1958 (66 anys) Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Formació	Universitat de Barcelona Universitat de Bielefeld
Activitat
Ocupació	advocat, professor d'universitat, jurista
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2017–) Consell Assessor per a la Transició Nacional (2013–2017)
Participà en
13 novembre 2019	Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya

Enoch Albertí i Rovira (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1958) és un advocat català. Va ser membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1981), va ampliar estudis a la Universitat de Bielefeld, RFA (1982-1984). Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona (1985). Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, des de 1992. Director del Grup de Recerca "Grup d'Estudis Constitucionals i Europeus" (des de 1996), reconegut com a grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya. Col·laborador des de 1992 del Group d'Etudes et de Recherches sur la Justice Constitutionnelle, d'Aix-en-Provence i de Marsella. Professor visitant en l'European Law Research Center de la Law School de la Universitat Harvard (EUA), durant el curs 2003-2004. Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, des de març de 2008. Ha publicat diversos llibres i articles sobre organització territorial, constitució econòmica, drets fonamentals i integració europea, en editorials i revistes espanyoles i estrangeres. Ha participat en diversos projectes de recerca, com a director i col·laborador, finançats per entitats públiques i privades. Forma part del consell acadèmic de diverses revistes acadèmiques.

Ha estat cridat com a expert per comparèixer davant el Parlament de Catalunya, el Senat Espanyol, la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea i altres institucions.

Premis i reconeixements

Ha obtingut el Premi Nicolás Pérez Serrano per a tesis doctorals, del Centre d'Estudis Constitucionals (1986); a França, la Medalla de Plata Robert Schumann, a proposta de la Fundació FVS d'Hamburg, RFA (1988); i la Medalla d'Honor al Mèrit de la Guàrdia Urbana, categoria d'argent, atorgada per l'Ajuntament de Barcelona (2013).