Vés al contingut

Enragés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEnragés
Dades
Tipusfacció política Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1792
Data de dissolució o abolició1794 Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRevolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaJacques Roux Modifica el valor a Wikidata

Els enfurismats (francès: Les Enragés) eren un petit grup d'agitadors coneguts per defensar a la classe baixa i expressar les demandes dels radicals sans-culottes durant la Revolució francesa.[1] Van tenir un paper actiu en les revoltes de París del 31 de maig al 2 de juny de 1793 que van forçar l'expulsió dels Girondins de la Convenció Nacional, cosa que va permetre els Montagnards assumir el control total.[2]

Es van dir els Enragés per la seva retòrica furiosa que apel·lava a la Convenció perquè aquesta prengués més mesures que podrien beneficiar els pobres. Jacques Roux, Jean Varlet, Théophile Leclerc, i Claire Lacombe, que eren els principals líders dels Enragés, van ser crítics estridents de la Convenció per haver fallat en portar a terme les promeses de la Revolució.[3]

Els Enragés no eren un partit unificat.[4] Com a personalitats polítiques individuals, els Enragés eren cínics fins al punt de l'anarquisme, sospitaven de la majoria de les organitzacions polítiques i dels individus, i es van resistir a establir vincles amb els altres.[5][6] La noció dels Enragés com un grup cohesionat va ser perpetuada pels Jacobins donat que ells van agrupar als seus crítics Leclerc i Roux en un sol grup.[7]

Demandes principals

[modifica]

El 1793, Jacques Roux va fer un discurs a la Convenció Nacional conegut com el “Manifest dels Enragés” que representa les demandes essencials del grup. Va afirmar que la llibertat i la igualtat havien estat fins ara "vans fantasmes" perquè els rics s'havien beneficiat de la Revolució a costa dels pobres. Per remeiar això, va proposar mesures per als controls de preus, argumentant que "Aquests béns necessaris a tots han de ser lliurats a un preu a l'abast de tothom". També va demanar sancions estrictes contra els que participen en l'especulació i el monopoli. Va exigir que la Convenció prengués mesures severes per reprimir l'activitat contrarevolucionària, amb la promesa de "mostrar-[als enemics] aquestes piques immortals que van enderrocar el Bastilla". Finalment, va acusar la Convenció d'arruïnar les finances de l'Estat i va encoratjar l'ús exclusiu dels assignats per estabilitzar les finances.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jeremy D. Popkin, A Short History of the French Revolution, (Hoboken, NJ: Pearson Education, Inc., 2015), 68.
  2. ↑ Paul R. Hanson, The A to Z of the French Revolution, (Lanham, Maryland: Scarecrow Press, Inc., 2007), 120.
  3. ↑ Popkin, A Short History, 68.
  4. ↑ R.B Rose, Enragés: Socialists of the French Revolution?, (Sydney: Sydney University Press, 1965), 73.
  5. ↑ Rose, Enragés, 41.
  6. ↑ Rose, Enragés, 74.
  7. ↑ Rose, Enragés, 75.
  8. ↑ Jacques Roux. "Manifesto of the Enragés," Trans. Mitchell Abidor, June 25, 1793, Marxist Internet Archive, https://www.marxists.org/history/france/revolution/roux/1793/enrages01.htm
  • Hanson, Paul R. The A to Z of the French Revolution. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, Inc., 2007.
  • Giles, David. “Représentation et souveraineté chez les Enragés (1792-1794).” In Le concept de Représentation dans la pensée politique. Presses universitaires d'Aix-Marseille, 2003.
  • Guérin, Daniel. Class Struggle in the First French Republic. Translated by Ian Patterson. London: Pluto Press, 1977.*Leclerc, Théophile. L'Ami du Peuple, No. II, 1793. ed. Marc Allan Goldstein. New York: Lang, 2001.
  • Mathiez, Albert. "Les Enragés Et La Lutte Pour Le Maximum." Annales Révolutionnaires 9 (Jan 1917) 456-483.
  • Morris, Brian. "The Sans-Culottes and the Enragés - Liberation Movements within the French Revolution." In The Anarchist Papers 3, 132-152: Black Rose Books Ltd, 1990.
  • Popkin, Jeremy D. A Short History of the French Revolution. Hoboken, NJ: Pearson Education, Inc., 2015.
  • Richet, Denis. "Enrages," in Critical Dictionary of the French Revolution. ed. François Furet and Mona Ozouf. Harvard University Press, 1989.
  • Rose, R.B. Enragés: Socialists of the French Revolution? Sydney: Sydney University Press, 1965.
  • Roux, Jacques. "Manifesto of the Enragés." Trans. Mitchell Abidor. Marxist Internet Archive. https://www.marxists.org/history/france/revolution/roux/1793/enrages01.htm
  • Slavin, Morris. “Left of the Mountain: The Enragés and the French Revolution.” Ph.D. diss., 1961. ProQuest, UMI Dissertations Publishing.
  • Varlet, Jean-François. “Declaration of the Rights of Man in the Social State.” Trans. Mitchell Abidor. Marxist Internet Archive. https://www.marxists.org/history/france/revolution/varlet/1793/rights-man.htm
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enragés&oldid=32017335»