Vés al contingut

Enric Danoy i Bru

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric Danoy i Bru
Biografia
Naixement(fr) Henri Pierre Danoy Modifica el valor a Wikidata
27 gener 1859 Modifica el valor a Wikidata
Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1928 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, felibre, escriptor, lingüista, professor de llengües Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Enric Danoy i Bru, oficialment Henri o Henry Danoy, (Sant Llorenç de la Salanca 27 de gener del 185922 d'agost del 1928) va ser un dramaturg, professor de llengües, officier de l'Instruction Publique, lingüista, il·lustrador i felibre rossellonès. Amb el seu amic Simon Siné va mirar de crear un nou gènere, l'opereta rossellonesa. La seva obra, sense gaire valor literària, és un tresor per als estudiosos de la llengua catalana.

Biografia

[modifica]

Enric Danoy nasqué el 27 de gener del 1859 en una família de pescadors a Sant Llorenç de la Salanca, al Rosselló. El jove Enric va cursar estudis al liceu de Perpinyà abans d'esdevenir professor de lletres. Feu tota la carrera a la Provença als liceus de Dinha i Ate on es va familiaritzar amb l'occità i les seves variants. Es va implicar en el Felibritge, la Renaixença provençal. A la manera del Virgile travesti de François Scarron, va compondre dues epopeies còmiques en provençal central, lleugerament diferent del rodanenc conreat per Frederic Mistral i els seus deixebles. De la seva producció occitana destaquen aquests tres versos deliciosos.

:‘’E aro, se lou rèi à chausi me dounavo
:Felibre vo marqués : ‘’ Marqués, la bello cavo!
:Ame miéus èstre fa felibre pèr Mistrau.‘’
‘I ara, si el rei em deixés triar entre
felibre o marquès : ‘’ Marquès, això rai!
M’estimo més que em faci felibre Mistral.‘

Enric Danoy tornà al país a la fi de la primera guerra mundial. Amb el seu amic Simon Siné, professor de música al conservatori de Perpinyà, mirà de crear un subgènere : l'opereta tràgica i rossellonesa. El 1922, van representar a Sant Llorenç de la Salanca Hasta la mort!, obra d'una qualitat molt baixa: el kàiser, Guillem II, refugiat a Holanda, decideix d'escapar-se per fugir als Estats Units. El seu avió cau enmig de l'estany de Salses. Sa i estalvi, en Guillem (sic) erra per les canyes abans que el reconeguin uns pescadors a causa del seu català germànic… Decideixen de constituir un tribunal per a jutjar-lo. Tanmateix la llengua prefabriana de Danoy és molt bona i hauria pogut constituir una base seriosa per un estàndard regional del català septentrional. Danoy morí el 1929. Trenta anys després del seu decés, el municipi de Sant Llorenç de la Salanca va homenatjar-lo donant el seu nom a un carrer del vilatge. Avui és un autor gairebé totalment oblidat.

Obres publicades

[modifica]

En català

[modifica]
  • Hast'à (sic) la Mort!. Imprimerie Barrère, Perpinyà, 1922 o 1924.

En occità provençal

[modifica]

En francès

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Joan-Daniel Bezsonoff, Estudi sobre Enric Danoy publicat in Mélanges roussillonnais, SASL des Pyrénées Orientales, vol. 112, Perpinyà, 2005
  • Joan-Daniel Bezsonoff, Conferència Enric Danoy, un autor totalment oblidat (Sant Llorenç de la Salanca 1859-1928), 4 d'octubre de 2014.

Enllaços externs

[modifica]