Enric Gelpí i Vintró
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1936  Barcelona | ||
| Mort | 2011 (74/75 anys) Cànoves i Samalús, Vallès Oriental | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor, gravador | ||
| Art | Escultor, gravador, il·lustrador | ||
| Obra | |||
Obres destacables «Mossèn Ramon Garriga i Boixader, l'ermità de Samalús, mestre en gai saber», «La pregària dels animals» | |||
Enric Gelpí i Vintró (Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, 2011) és reconegut per les seves escultures d'aus nocturnes, pels seus calendaris il·lustrats i pels seus llibres Mossèn Ramon Garriga i Boixader, l'Ermità de Samalús (1993) i La pregària dels animals (2000). També es coneix Enric Gelpí com a l'Ermità de Salamús II.
Pràcticament autodidacte, el 1960 es presentà a l'Ateneu Barcelonès. El 1970 es traslladà a viure a Samalús, on des del 1992 tingué a casa seva una exposició permanent de la seva obra escultòrica. Va fer diverses exposicions a Barcelona i va participar en mostres col·lectives a Montecarlo i Sardenya.[1] Home actiu de la cultura catalana, dedicà una gran part de la seva vida a la política com a regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús, durant la primera legislatura dels ajuntaments democràtics.
Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l'escultura animalística i molt concretament la dels ocells nocturns. Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970 fins a la seva mort, il·lustrats amb dibuixos d'animals dels Països Catalans,[1] amb una tirada de fins a setze mil exemplars. El 1993 publicà Mossèn Ramon Garriga i Boixader, l'ermità de Samalús, mestre en gai saber i l'any 2000 escriví i il·lustrà La pregària dels animals. L'artista compta amb diverses escultures en llocs emblemàtics, como el mateix Samalús, on erigí l'homenatge a Mossèn Garriga Boixader, l'Ermità de Samalús I, un Sant Martí a l'església de Falset, les icones de l'església de Baqueira-Beret, a Tàrrega i a Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Enric Gelpí i Vintró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.