Vés al contingut

Enric III d'Avaugour

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric III d'Avaugour
Biografia
Naixement1247 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1301 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Família
CònjugeMaria de Brienne Modifica el valor a Wikidata
FillsBlanca d'Avaugour, Enric IV d'Avaugour, Joan d'Avaugour Modifica el valor a Wikidata
ParesAlan II d'Avaugour Modifica el valor a Wikidata  i Clemència de Beaufort Modifica el valor a Wikidata

Enric III d'Avaugour (nascut el 1247 i mort el 21 de novembre de 1301) fou senyor d'Avaugour, fill (i successor el 1267) d'Alan II d'Avaugour i de Clemència de Beaufort senyora de Dinan.

Després de l'espoliació de les que el seu avi i el seu pare havien estat víctimes el seu patrimoni bretó s'havia reduït a la petita baronia d'Avaugour a Goëlo. Per contre, fora de Bretanya, fou baró de Mayenne i senyor de L'Aigle.

Matrimoni i descendència

[modifica]

El 1270 es va casar amb Maria de Brienne dita de Beaumont, senyora de Margon prop de Nogent-le-Rotrou, morta el 13 de març de 1329 i enterrada al convent dels franciscans de Guingamp, que li va donar una nombrosa progenitura:

  • Enric IV d'Avaugour, el seu successor el 1301.
  • Joan, nascut el 1291 i mort el 8 de maig de 1340 bisbe de Saint-Brieuc el 1320, transferit a Dol-de-Bretagne el 25 d'abril de 1328.
  • Guillem, citat el 1332
  • Agnès, morta jove el 1288
  • Blanca, casada abans del març del 1312, amb Guillem d'Harcourt senyor de La Saussaye (mort el 1327) i després religiosa a Maubuisson
  • Margarida, casada el 1296 (capítols) i 16 de març de 1297 (articles addicionals als capítols) amb Guillem V Paynel, baró de Hambye.
  • Maria (morta abans de 1340), casada el 1313 (capítols) amb Jean Tesson senyor de La-Roche-Tesson al Cinglais (decapitat a les Halles de París el 3 d'abril de 1344).
  • Joana, casada vers 1315 amb Joan Crespin, baró de Dangu.
  • Clemència, dama de Correc el 1343.
  • Lluca, religiosa a Maubuisson
  • Elionor, religiosa a Maubuisson

Fou enterrada a la necròpolis del convent dels franciscans de Dinan.

Fonts

[modifica]
  • Frédéric Morvan, La maison de Penthièvre (1212-1334) rivale des ducs de Bretagne M.S.H.A.B Tome LXXXI année 2003 pàgs. 19 à 54.