Vés al contingut

Enric Ribes i Marí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric Ribes i Marí
Nom original(es) Enric Ribas Marí Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
1r Secretari general Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa
setembre 1989 – gener 1990
Diputat al Congrés dels Diputats
15 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Illes Balears

Diputat al Parlament de les Illes Balears

31 maig 1983 – 4 juliol 1986 (eleccions generals espanyoles de 1986) – César Hernández Soto →
Circumscripció electoral: Eivissa

Conseller Insular d'Eivissa i Formentera
1983 – 1986 (eleccions generals espanyoles de 1986)
Regidor de l'Ajuntament d'Eivissa

té el rol: portaveu
3 abril 1979 – valor desconegut
Dades personals
FormacióUniversitat de València - filologia catalana (–2009)
Universitat Oberta de Catalunya - filologia catalana (–2003) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, polític, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
PartitEntesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa (1989–2007)
Federació de l'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears (1989–1998)
Partit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2020–)
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (2006–2020)
Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera (1976–)
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Partit dels Socialistes de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Enric Ribes Marí (Eivissa, 28 de febrer de 1955) és un polític i escriptor eivissenc en llengua catalana, que va ser diputat al Parlament de les Illes Balears i al Congrés dels Diputats. Des del juliol del 2020 és membre de la Seccio Filològica del IEC.[1]

Biografia

[modifica]

Estudià enginyeria de mines, que no acabà, i filologia catalana, de la qual es llicencià en la Universitat Oberta de Catalunya en 2003. El 2009 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de València. Treballà com a administratiu i milità en el PSM[2] Preocupat per la toponímia local, el 1978 formà part de l'equip de l'Institut d'Estudis Eivissencs que redactà Toponímia bàsica de les Pitiüses amb Marià Villangómez, Isidor Marí, Josep Marí i Joan Marí Cardona.

Pel que fa a la política, el 1976 participà en la fundació del Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera, que tenia com a referent el Partit Socialista de les Illes (PSI), del qual en sorgiren el Partit Socialista de Mallorca (PSM) i del Moviment Socialista de Menorca (MSM). A les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou elegit regidor de l'Ajuntament d'Eivissa com a independent en les llistes del PSIB-PSOE i actuà com a portaveu del grup municipal socialista. Poc després se'n va afiliar, alhora que esdevingué secretari general de la UGT a les Pitiüses.[3]

Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, però dimití del càrrec per tal de presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1986 dins les llistes del PSIB-PSOE.[4] El 1988 abandonà el PSOE i es va integrar en el Grup Mixt.

El 1989 impulsà l'Esquerra Nacionalista d'Eivissa (ENE), que en 1990 canvià el nom a Entesa Nacionalista i Ecologista i de la qual fou el primer secretari general. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou candidat al Congrés dels Diputats de la coalició amb el Partit Socialista de Mallorca i el Partit Socialista de Menorca.

Posteriorment acabà els estudis de filologia i s'especialitzà en toponímia de les Pitiüses. És membre de l'AELC i actualment col·labora com a periodista a Eivissa, La Prensa de Ibiza i Diario de Ibiza. Des del 2005 fins al 2013 fou consultor dels estudis de Filologia Catalana de la UOC i professor associat a la UIB, a l'extensió universitària d'Eivissa. El 2006 fou nomenat membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans per Eivissa i Formentera. També és membre de la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, i com a membre d'aquest grup ha participat en la creació del Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, com a coordinador de la secció d'Eivissa i Formentera.

Obres

[modifica]
  • Sa llengua d'Eivissa i Formentera: lliçons bàsiques (1978-1981)
  • Na Mora i na Neu (1979 i 1993) (2a edició), conte infantil
  • Sabíeu que...? Paraules d'Eivissa i Formentera (1986)
  • Solcar un mar de foc (1990), novel·la
  • Aportació pitiüsa al Diccionari Català-Valencià-Balear (1991)
  • Una veu d'Eivissa (1991)
  • Noms de lloc (1992)
  • La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993)
  • La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995)
  • Pecat de titelles (1997), novel·la
  • Llengua i terra unides (2004)
  • La supervivència de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera i "l'Onomasticon Cataloniae" (2005), tesi de llicenciatura.
  • La toponímia costanera del municipi d'Eivissa (2006)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sebastià Alzamora, Vicent Partal, Sandra Montserrat i Enric Ribes, nous membres numeraris de l'IEC». DBalears, 02-07-2020. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2020 [Consulta: 3 juliol 2020].
  2. ↑ «PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor | Una veu a Madrid». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 12 agost 2008].
  3. ↑ Enric Ribes i Marí Arxivat 2013-06-11 a Wayback Machine. a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
  4. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Ribes_i_Marí&oldid=33942329»