Enric Tàrrega Andrés
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r gener 1936  Carrer de la Boatella (Comarca de València) | ||
| Mort | 1r agost 2020 (84 anys) | ||
| Causa de mort | càncer | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | editor | ||
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya (2011–) Bloc Nacionalista Valencià (dècada del 1990–2009) Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (dècada del 1970–dècada del 1980) Partit Socialista Valencià (dècada del 1960–dècada del 1960) Front Marxista Valencià (–dècada del 1960) | ||
| Membre de | Comissions Obreres (1968–) | ||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Enric Tàrrega i Andrés (El Mercat, Ciutat de València, 1 de gener de 1936[a] – 1r d'agost de 2020) fou un editor, activista cultural i polític valencià.
Biografia
[modifica]Va estudiar magisteri i professionalment ha estat lligat des de l'any 1959 al món editorial. Fou un dels fundadors de les primeres Comissions Obreres (CCOO) a València l'any 1968, després d'haver participat en organitzacions clandestines com el Front Marxista Valencià.[1]
Durant la dictadura franquista va dur a terme una gran tasca com a activista valencianista. Així, va ser membre de Lo Rat Penat als seus inicis, va impulsar als començaments de la dècada dels 60 diversos aplecs nacionalistes i la Marxa a Peu al Puig, i el 1972 va ajudar a impulsar la Societat Coral El Micalet i la llibreria Concret en la primera edició del Premi Joan Fuster d'assaig, que després assumiria l'editorial Tres i Quatre al si dels Premis Octubre.[2]
Va estar vinculat a diverses associacions i partits de l'esquerra nacionalista, com Lo Rat Penat, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN),[3] la Societat Coral El Micalet i el Bloc Nacionalista Valencià (BLOC),[4] que abandonà el 2009 per discrepàncies polítiques.[5]
L'any 1988 va ser nomenat Miquelet d'Honor de la Societat Coral El Micalet en la primera edició dels premis; l'any 2006 va rebre el Premi Vicent Ventura de la Universitat de València,[6] i l'any 2010, la mateixa universitat va publicar el llibre de converses "L'amant de la ciutat somniada", on Tàrrega repassa la seua trajectòria com a activista cultural del valencianisme.[2]
A les eleccions municipals de 2011 va presentar-se a la candidatura d'Esquerra Republicana del País Valencià a la ciutat de València.[7]
Mort i llegat
[modifica].jpg)
Morí l'1 d'agost de 2020 als vuitanta-quatre anys. Tres dies després, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) anuncià un homenatge públic en forma d'acte, en tant que soci fundador i persona significada en la causa de modernització del país representat pel fusterianisme.[8]
Galeria
[modifica]-
Entrevista amb Enric Tàrrega, enregistrada el juliol del 2018.
Notes
[modifica]- ↑ Va nàixer l'1 de gener però va ser registrat com a nascut el dia 2. Segons testimoni seu a una entrevista inèdita per al programa La Represa, enregistrada el juliol del 2018.
Referències
[modifica]- ↑ Lillo, Manuel. «Enric Tàrrega, símbol de la València rescabalada». ElTemps.cat, 01-08-2020. [Consulta: 1r agost 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Fitxa del llibre L'amant de la ciutat somniada Arxivat 2013-11-06 a Wayback Machine. Publicacions de la Universitat de València
- ↑ El Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) (1968-1980) Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine., Tesi Doctoral, Roger Buch, Gener 2010 UAB
- ↑ Gràcies Tàrrega Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine. article d'Enric Morera al seu bloc del 19 de febrer de 2006
- ↑ Enric Tàrrega homenajat pels 50 anys de lluita per la llengua notícia a Llibertat.cat del 16 d'abril de 2009
- ↑ Trini Simó y Enric Tárrega reciben el Premio Vicent Ventura de la Universidad de Valencia[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ Enric Tàrrega s'incorpora a la candidatura d'Esquerra per a València ciutat notícia a Valencianisme.com l'1 d'abril de 2011
- ↑ «ACPV organitzarà un homenatge a Enric Tàrrega». NosaltresLaVeu.com, 04-08-2020. [Consulta: 4 agost 2020].
