Vés al contingut

Enric Teixidó i Salvà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric Teixidó i Salvà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupacióempresari, emprenedor Modifica el valor a Wikidata


Enric Teixidó i Salvà (Calella, 22 de febrer de 1923 - Calella, 11 de novembre de 1981),[1] conegut com a "Mero", va ser un empresari i promotor turístic català, considerat una figura clau en el desenvolupament del turisme a Calella (Maresme) durant la segona meitat del segle XX.[2]

Abans d'entrar al sector turístic, Teixidó s'havia dedicat a activitats empresarials diverses com l'exportació de productes agrícoles — incloent-hi enciams, clavells i maduixes —, la fabricació de maletes de gramoles i la producció de licors, entre altres.[3]

El 1955, juntament amb el seu soci, el doctor Gabriel Vila Cuyàs, va transformar una antiga granja de gallines en el seu primer hotel, l'Hotel Goya.[3] Aquest projecte va marcar el seu inici en el sector turístic i va establir les bases per posicionar Calella com a destinació turística per a visitants europeus, principalment del centre i nord d'Europa.

Durant les dècades de 1960 i 1970, un període de gran expansió del turisme a la costa catalana, Teixidó va promoure sense finançament propi la construcció d'una seixantena d'hotels arreu del país,[4] serveis i altres infraestructures per satisfer la creixent demanda de turistes, especialment d'Alemanya i el Regne Unit.[2] També va ser un dels promotors del sector de l'oci nocturn, amb la creació de discoteques i espais de lleure per al turisme de masses.[3]

Aquest model diversificat va contribuir a consolidar Calella com una destinació turística que no només destacava per les seves platges, sinó també per una oferta d'entreteniment i vida nocturna. Les iniciatives de Teixidó van ajudar a transformar l'economia local, que va passar d'una base agrícola i industrial a centrar-se en el sector serveis i el turisme.,[2] impulsant un model de turisme vacacional que es va estendre a altres poblacions del país.[2]

En reconeixement al seu llegat, Calella va dedicar un carrer al seu nom, el carrer Enric Teixidó i Salvà, i li va erigir un monument d'homenatge - un bust de bronze sobre un monòlit - al passeig de Garbí. També, el Museu del Turisme de Calella compta amb un panell que destaca el protagonisme de Teixidó com a pioner del turisme a la ciutat. L'11 de desembre de 1981, fou guardonat a títol pòstum per la Generalitat de Catalunya amb la Medalla al mèrit turístic.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Necrológicas». La Vanguardia, 12-11-1981, pàg. 30.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ten i Figueras, Jordi. "Calella: 50 anys pioners en turisme vacacional". Calella: Publintur, S.A., 2004. ISBN 84-609-2807-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Badalló i Cabutí, Àngel. "Enric Teixidó i Salvà. La història d'un calellenc inquiet". Calella: Publintur, S.A., 1996, p. 25,29. 
  4. Ten i Figueras, Jordi «Enric Teixidó, promotor de turisme i creador d'hotels». El Punt, 21-08-1988, pàg. 36.

Enllaços externs

[modifica]