Vés al contingut

Enric Torra i Pòrtulas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric Torra i Pòrtulas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1910 Modifica el valor a Wikidata
Fornells de la Selva (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 2003 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Arenys de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrank Marshall King Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Enric Torra i Pòrtulas (Fornells de la Selva, 16 de març del 1910Mataró, 4 d'agost del 2003) va ser pianista, compositor, director d'orquestra i de corals, mestre de música i professor de piano.[1]

Biografia

[modifica]

Torra va aprendre les primeres notes amb el seu pare, aficionat al piano i al cant. Estudià a Girona amb Francesc Casellas, i continuà la seva formació a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona, amb els professors Frank Marshall i Domènec Mas i Serracant, el seu mestre d'harmonia i composició. Músic precoç, a set anys ja acompanyava amb el piano les projeccions de cinema mut del seu poble, i als onze escrivia la seva primera obra.

Un cop acabada la seva formació a l'acadèmia, Torra hi romangué durant deu anys com a professor. El 1927, la seva família es traslladà a viure a Mataró, on des d'aleshores fou professor de piano de diverses generacions de mataronins. En el període anterior a la guerra civil espanyola va menar una carrera de concertista de piano, que la contesa estroncà definitivament. Durant el franquisme es dedicà a la docència, la composició i la direcció d'orquestres i de corals. Un dels seus deixebles fou el compositor i pintor britànic Neil Harbisson.

Molt vinculat a la seva vila d'adopció, Mataró, Torra hi destacà per la vinculació a la Sala Cabanyes, que es remunta ja al 1939, i com a director de la Missa de Glòria de Manuel Blanch que s'executa per la festa de les Santes. Diverses obres i arranjaments de Torra es van vincular a la capital del Maresme: la inèdita òpera Burriac, que donà a l'Ajuntament de la ciutat, l'arranjament de la Missa de Glòria, la instrumentació dels Pastorets de Mataró (que es representen a la Sala Cabanyes), l'orquestració dels goigs de les Santes… Per la seva tasca ciutadana, l'any 2001 l'Ajuntament de Mataró el declarà fill adoptiu [2] i quatre anys més tard posà el seu nom a un dels nous vials del Parc Central.

Com a compositor, Enric Torra va ser autor d'una òpera, onze simfonies, sardanes, obres instrumentals per a trio, quartet i quintet, peces per a cant i piano, suites per a piano i per a piano i orquestra, de mètodes de piano i d'iniciació musical. La seva producció s'allarga a més de setanta obres, que comprenen més de dues-centes composicions; part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Comarcal del Maresme.

El seu germà Juli Torra (Fornells de la Selva, 11 d'abril del 1921 – 2 de febrer del 1999) va ser intèrpret de clarinet i saxòfon, compongué diverses sardanes [3][4] i amb l'Enric tocà a l'Orquestra Casal [5] (Mataró, 1951) i al Conjunt Bahía[6] (Mataró, 1951-1952). Un altre germà, Àngel (1918-Mataró, juliol del 1995), va ser sacerdot escolapi i, durant 41 anys, professor a Califòrnia.[7]

El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Comarcal del Maresme.[8]

Obres

[modifica]
  • Ballets del Maresme, suite per a cobla
  • Burriac, òpera
  • Cançons amatòries
  • Costa Brava, suite
  • La Creu del Canigó, cantata per a gran orquestra i cors
  • Debussiana, op. 3
  • Eivissa, suite
  • Orquestració dels Goigs de les Santes
  • Los Angeles, simfonia guardonada el 1982 per l'alcalde de la ciutat estatunidenca
  • Composició, harmonització i orquestració dels Pastorets de Mataró i de La Passió que es representaven a la "Sala Cabañes" de Mataró
  • Ramb-Condal, simfonia
  • Rapsòdia catalana
  • El risc del pastor (1972), música per a cobla
  • Romana, simfonia
  • Scherzo
  • Sons d'Andorra, simfonia

Sardanes[9]

[modifica]
  • Ballem i cantem (1999), per a piano
  • El cim de Meranges (1976), sardana obligada per a tible
  • Contemplant el riu (1925)
  • Dansa d'amor (1946)
  • Desconeguda (1968), per a piano
  • Dues viles (1980), per a piano
  • L'espavilada (1968)
  • L'estrella (1981), per a piano
  • Fornells (1960)
  • Girona imperial (1992), per a piano
  • Herbei d'Isil (1978), obligada de tenora
  • L'himne de la pubilla, sardana revessa
  • L'home gran (1979), obligada de fiscorn, finalista del Premi Sardana de l'Any
  • Jo i tu (1976), per a piano
  • Mataronina (1930)
  • La més bufona (1931)
  • Plaça de Santa Anna
  • Poncellina (1945)
  • Pubillatge de plata (1982), per a piano
  • Rebeca (1977), obligada per a flabiol i trombó
  • Records de mon poble
  • Records d'infantesa (1929)
  • Riallera (1956)
  • Rosada marinera (1968)
  • Rotllana d'amistat (1999), per a piano
  • La sardana de l'infant (1980)
  • La sardana llarga (1981), per a piano
  • La toia (1976), obligada de trompeta

Discografia

[modifica]
  • DC La música del mestre Enric Torra i Pòrtulas. Sabadell: Ars Harmònica, 1997
  • DC Tres autores, tres épocas. Al piano, Enric Torra. S.l.: Sonda, 2000

Referències

[modifica]
  1. «Enric Torra i Pòrtulas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Gironins adoptats fora de la demarcació». El Punt Comarques Gironines, 23-08-2009, pàg. 3.
  3. «Llista de sardanes de Juli Torra, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r abril 2014].
  4. «Juli Torra, al web "Músics per la Cobla"». Arxivat de l'original el 2014-04-29. [Consulta: 1r abril 2014].
  5. «L'"Orquestra Casal", al web Fotos d'Orquestres». [Consulta: 1r abril 2014].
  6. «El "Conjunt Bahía", al web Fotos d'Orquestres». [Consulta: 1r abril 2014].
  7. «Necrológicas». La Vanguardia, 19-07-1995, pàg. 26.
  8. «Arxius en línia». [Consulta: 29 novembre 2024].
  9. «Llista de sardanes d'Enric Torra, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r abril 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Clariana i Coll, Josep M. «Teatre a la Sala Cabañes: de la postguerra als actes del Cinquentenari (1939-1966)». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 80 (oct. 2004), p. 26-40. Disponible en línia a: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/118310.
  • Tió i Casas, Pere. «Enric Torra i Pòrtulas». Gavarres, 26 (tardor-hivern 2014), p. 84-85.
  • Tió i Casas, Pere. El mestre Enric Torra i Pòrtulas: uns apunts biogràfics. Mataró: Centre Atlètic Laietània, 1997.

Enllaços externs

[modifica]