Enrico Barbacini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juny 1834  Parma (Itàlia) |
| Mort | 20 setembre 1905 (71 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
Enrico Barbacini (Parma, 26 de juny de 1834 - Milà, 20 de setembre de 1905) fou un tenor italià.
Estudià amb G. Barbacini i Dall'Argine a la seva ciutat natal, i amb Chiaramonti i Francesco Lamperti a Milà. Va debutar el 1852 a Parma. Cantà al Liceu de Barcelona, Bolonya, Milà, Nàpols, Novara, Parma, Sant Petersburg, Piacenza, Roma, Torí i Viena.
Es retirà el 1893 amb Il bravo a Milà. Fou professor de cant a Venècia i Milà, i entre els seus alumnes tingué els tenors Henryk Dzerwiecki i Giovanni Peirani.[1]