Enrico Dante
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1884  Roma | ||
| Mort | 24 abril 1967 (82 anys) Roma | ||
| Cardenal | |||
| 22 febrer 1965 – 24 abril 1967 | |||
| Arquebisbe titular | |||
| 28 agost 1962 – Diòcesi: bisbat de Carpàsia | |||
| Mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies | |||
| 13 juny 1947 – 21 febrer 1965 ← cap valor – Virgilio Noè → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Cardenal prevere de Sant'Agata dei Goti | ||
| Consagració | 21 de setembre de 1962 per Joan XXIII | ||
| Proclamació cardenalícia | 22 de febrer de 1965 per Pau VI | ||
 | |||
Enrico Dante (Roma, Itàlia, 5 de juliol de 1884 – Roma, 24 d'abril de 1967) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.
Dante va començar els seus estudis a París i després es va traslladar al Col·legi Capranica de Roma. Després, el va assistir a la Pontifícia Universitat Gregoriana, on es va doctorar en filosofia, teologia, dret canònic i dret civil. També va obtenir un diploma de advocat rotal per part de Tribunal de la Rota Romana.
El 1947 va començar a servir com a Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies. El 25 de gener de 1959 va organitzar el consistori extraordinari que va anunciar el Concili Vaticà II. El 22 de febrer de 1965 fou promogut a cardenal per les seves destacades tasques a l'església catòlica.[1]
Enrico Dante va morir el 24 d'abril de 1967 a Roma, als 82 anys i va ser enterrat a l'església de Sant'Agata dei Goti.
Referències
[modifica]- ↑ Commonweal. A Roman Education: A College Kid at the Council Consultat el 30 de maig de 2020 (anglès)