Vés al contingut

Enrico Magenes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnrico Magenes
Biografia
Naixement15 abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
President de la Unió Matemàtica Italiana
1973 – 1975
← Guido StampacchiaCarlo Pucci → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióScuola Normale Superiore de Pisa (1945–1947)
Scuola Normale Superiore de Pisa (1938–1941) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaProblemi di valori al contorno per l'equazione differenziale y(n) = λ f(x, y, y′, ... y(n−1)) Modifica el valor a Wikidata (1947 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGiovanni Sansone i Leonida Tonelli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, anàlisi numèrica, equació diferencial en derivades parcials i càlcul de variacions Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pavia
Gènova Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pavia (1959–1996) , Professor emèrit
Universitat de Gènova (1955–1959)
Universitat de Mòdena (1952–1955)
Universitat de Pàdua (1948–1952) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralFranco Brezzi, Angelo Negro, Piero Colli Franzone, Pierluigi Colli, Valeriano Comincioli i Alberto Farina Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGuido Magenes Modifica el valor a Wikidata
Premis


Enrico Magenes (Milà, 15 d'abril de 1923 - Pavia, 2 de novembre de 2010) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra

[modifica]

Magenes, qui havia rebut dels seus pares una formació catòlica i contrària al règim feixista imperant a Itàlia en aquella época, va començar els estudis de matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa el 1938, essent un membre molt actiu de la Azione Cattolica. El 1941 es veu obligat a interrompre els estudis per la Segona Guerra Mundial i es trasllada a Pavia, on va ser un dels promotors del partit Democrazia Cristiana i, com a tal, va ser membre del Comitato di Liberazione Nazionale (CLN) local.[1] El Comité, format per Magenes, Ferruccio Belli (comunista), Luigi Brusaioli (republicà), Angelo Balconi (militar) i Lorenzo Alberti (socialista), va ser detingut per la policia italiana el gener de 1944.[2] Van estar empresonats a Pavia fins al juliol de 1944, quan van passar a la presó de San Vittore de Milà sota la custòdia de les SS alemanyes que els van deportar a Bolzano.[3] El setembre de 1944, juntament amb altres italians dissidents, van ser traslladats al camp de concentració de Flossenbürg,[4] en el qual va morir Brusaioli i des del qual, Belli i Magenes van ser enviats al camp de concentració de Kottern-Weidach (una filial de Dachau), Balconi al camp de concentració de Gusen (on va morir el 1945) i Alberti al camp de concentració de Buchenwald. Magenes, Belli i Alberti van ser alliberats per les tropes americanes l'abril/maig de 1945. No van retornar a Pavia fins al juliol de 1945.

Aquest mateix any, Magenes va reprendre els seus estudia a Pisa on es va graduar el 1947 amb una tesi dirigida per Leonida Tonelli i Giovanni Sansone en la qual estudiava el problema dels límits de l'equació diferencial . El 1948 va participar en el primer congrés post-bèl·lic de la Unió Matemàtica Italiana, del qual va deixar un testimoni molt vívid.[5]

Des del 1948 fins al 1959 va ser professor successivament de les universitats de Pàdua, Mòdena[6] i Gènova,[7] fins que va ser nomenat professor de la universitat de Pavia,[8] en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1996 quan va passar a ser professor emèrit.

El principal camp de treball de Magenes va ser l'anàlisi matemàtica, en el qual destaquen els seus treballs conjunts amb Jacques-Louis Lions a partir de 1957,[9] i que van culminar amb el seu tractat en tres volums (1968-1970) Problèmes aux limites non homogènes et applications.[10] Sempre va mantenir una forta inclinació per la didàctica de les matemàtiques que el va fer participar en nombrosos projectes de millora dels plans d'estudi i dels sistemes d'ensenyament.[11] Va ser autor o coautor de més de cent-vint articles científics publicats en les revistes més prestigioses.[12]

L'any 2003 va rebre el Premi Lagrange atorgat per segona vegada pel Consell Internacional de Matemàtiques Industrials i Aplicades (ICIAM).[13] Va ser president de la Unione Matematica Italiana entre 1973 i 1975 i també va ser un dels promotors de la creació del Collegio universitario Santa Caterina di Siena a Pavia.[14]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Enrico Magenes» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Arrigoni, Maria Antonietta; Savini, Marco. «In Treno con Teresio: I Deportati del Transporto 81» (en italià). ANED Associazione Nazionale ex Deportati nei Campi Nazisti, 2019. [Consulta: 11 abril 2023].
  • Giacomozzi, Carla; Paleari, Giuseppe. «Magenes Enrico» (en italià). Lager e Deportazione, 2003. [Consulta: 11 abril 2023].
  • «La scomparsa di Enrico Magenes» (en italià). MATEpristem, 2010. [Consulta: 11 abril 2023].