Enrico Ruggeri
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1957  (67 anys)Milà (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantautor, compositor, cantant, artista d'estudi, compositor, presentador de televisió, escriptor, futbolista | ||
| Activitat | 1972 - | ||
| Gènere | Rock i rock dur | ||
| Estil | cançó italiana | ||
| Instrument | Guitarra i veu | ||
| Segell discogràfic | Sony B.M.G. | ||
| Esport | futbol | ||
| Participà en | |||
| 1993 | Festival de la Cançó d'Eurovisió 1993 |
||
| Família | |||
| Parella | Andrea Mirò (1994–) | ||
| Fills | Pico Rama | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | enricoruggeri.me | ||
        
| |||
Enrico Ruggeri, cantautor italià nascut a Milà el 5 de juny de 1957.
Va debutar al món de la cançó en la dècada dels 70 amb diversos grups alternatius, com els Decibel.[1] El 1981, no obstant això, va decidir començar la seva carrera en solitari com a cantautor, component també per a altres artistes del seu país.
És un habitual del festival de Sant Remo en les facetes de cantant i de compositor, ha guanyat el concurs en dues ocasions: el 1987, amb "Si può dare di più" (Es pot donar més), en un trio compost per a l'ocasió juntament amb Gianni Morandi i Umberto Tozzi, tres grans aficionats al futbol, també el 1993 va vèncer a Sant Remo, aquesta vegada amb la cançó "Mistero" (Misteri), però va participar a Eurovisió aquest mateix any amb "Sole d'Europa" (Sol d'Europa).
Entre els seus projectes estava gravar un disc en castellà Gente con alma que finalment va sortir per Sony B.M.G.
Discografia
[modifica]Albums
[modifica]- 1977: Punk
- 1980: Vivo da re
- 1981: Champagne molotov
- 1983: Polvere
- 1984: Presente studio-live
- 1985: Tutto scorre
- 1986: Difesa francese
- 1986: Enrico VIII
- 1987: Vai Rrouge (live)
- 1988: La parola ai testimoni
- 1989: Contatti
- 1990: Il falco e il gabbiano
- 1991: Peter Pan
- 1993: La giostra della memoria
- 1994: Oggetti smarriti
- 1996: Fango e stelle (darrer LP)
- 1997: Domani è un altro giorno
- 1998: La gente con alma (en castellà)
- 1999: L' isola dei tesori
- 2000: L' uomo che vola
- 2001: La vie en rouge (doble directe)
- 2002: La vie en rouge (2 noves cançons)
- 2003: Gli occhi del musicista
- 2004: Punk prima di te
- 2005: Amore e guerra
- 2006: Cuore muscoli e cervello (3 CDs)
- 2007: Il regalo di Natale
- 2008: Rock show
- 2009: All in l'ultima follia di Enrico Ruggeri (3 CDs)
- 2009: Il regalo di Natale (3 noves cançons)
- 2010: La ruota
Col·laboracions
[modifica]- 1995 - Tributo ad Augusto
Referències
[modifica]
- ↑ Bonacich, Drago. «Biography: Enrico Ruggeri». AMG. [Consulta: 9 maig 2010].
