Enrique Cánovas Lacruz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1877  Espanya (Espanya) |
| Mort | 13 octubre 1965 (87/88 anys) Madrid |
 Director general de la Guàrdia Civil | |
| 13 abril 1942 – 1r juliol 1943 ← Eliseo Álvarez-Arenas y Romero – Camilo Alonso Vega → | |
.svg){kind=small} Capità general de la III Regió Militar | |
| 7 octubre 1940 – 13 abril 1942 ← Antonio Aranda Mata – Eliseo Álvarez-Arenas y Romero → | |
.svg){kind=small} Capità General de la VIII Regió Militar | |
| 13 agost 1939 – 19 octubre 1939 ← José Solchaga y Zala – Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo → | |
 Comandant general de Balears | |
| 5 octubre 1937 – 4 juliol 1939 ← Trinidad Benjumeda del Rey – Miguel Ponte Manso de Zúñiga → | |
| Capità General de la VIII Regió Militar | |
| 20 juliol 1936 – 1r agost 1936 ← Enrique Salcedo Molinuevo – Carlos Bosch Bosch → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Restauració borbònica |
| Rang militar | tinent general |
| Premis | |
Enrique Cánovas Lacruz (Espanya, 1877 - Madrid, 13 d'octubre de 1965)[1] fou un militar espanyol, capità general de València i director general de la Guàrdia Civil durant els primers anys del franquisme.
Graduat a l'Acadèmia General Militar, en produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 tenia la graduació de coronel en cap dels Serveis d'Enginyers de la VIII Divisió Orgànica i es va unir als revoltats com a encarregat que el cop triomfés a Vigo.[2] Durant la guerra civil espanyola fou ascendit a general de divisió i destinat a la Comandància General de Balears des de 1937 fins a la fi del conflicte.[3][4]
El 7 d'octubre de 1940 va substituir al tinent general Antonio Aranda Mata com a capità general de la III Regió Militar. Durant el seu mandat va suavitzar la situació als tribunals especials, permetent als defensors que aportessin tota classe de proves.[5] El 13 d'abril de 1942 fou nomenat Director general de la Guàrdia Civil, càrrec que va ocupar fins a juliol de 1943. Durant el seu mandat es va aprovar el reglament de règim intern i les vestimentes oficials.[6] En març de 1965 li fou concedida la creu de l'Orde de Cisneros.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Esquela al diari ABC
- ↑ «Quise humanizar a los personajes que influyeron en nuestra historia», La Voz de Galicia, 25 de novembre de 2008
- ↑ General Cánovas Lacruz
- ↑ Josep Massot i Muntaner Menorca dins el dominó mediterrani, 1936-1939, p. 181
- ↑ Manuel Girona Rubio 0general&f=false Una miliciana en la Columna de Hierro: María "la Jabalina", p. 127
- ↑ GENERAL DE DIVISIÓN D. ENRIQUE CÁNOVAS LACRUZ, DIRECTOR GENERAL DE LA GUARDIA CIVIL (13-04-1942 a 01-07-1943) Arxivat 2018-06-16 a Wayback Machine., benemeritaaldia.org
- ↑ Decreto 623/1965, de 25 de març, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Cisneros a don Enrique Cánovas Lacruz