Vés al contingut

Enrique Cerezo Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enrique Cerezo)
Plantilla:Infotaula personaEnrique Cerezo

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  29è President de l'Atlético de Madrid
En el càrrec des de 28 de maig de 2003
  President d'EGEDA
En el càrrec des de 12 de setembre de 1998
  President de Canal 8 Madrid
En el càrrec des de 12 d'agost de 2007 ocupacio = Productor
Dades personals
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Politècnica de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, empresari, dirigent esportiu, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webenriquecerezo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0148554 TMDB.org: 931206 TMDB.org: 8521 Modifica el valor a Wikidata
Llista
President
12 agost 2007 – – 8madrid →
President Atlètic de Madrid
28 maig 2003 –
← Jesús Gil y Gil
President
12 setembre 1998 – – EGEDA → Modifica el valor a Wikidata

Enrique Cerezo Torres (Madrid; 27 de febrer de 1948), és l'actual president de l'Atlètic de Madrid des del 28 de maig de 2003, després de la dimissió de Jesús Gil y Gil, club del qual també és accionista. Cerezo és, a més a més, productor cinematogràfic i propietari del canal autonòmic de Madrid 8madrid.[1]

Presidència de l'Atlètic de Madrid

[modifica]

El 30 de maig de 2003, després de diverses sancions i inhabilitacions,[2]Jesús Gil y Gil va dimitir com a president de l'Atlètic de Madrid, i va designar en el seu lloc a Enrique Cerezo, qui havia estat vicepresident des de 1987.[3]

Des del principi, i sobretot després de la mort de Jesús Gil el 14 de maig de 2004[4] va compartir la direcció del Club amb el Conseller Delegat, Miguel Ángel Gil Marín, fill i hereu de Jesús Gil, formant la popularment anomenada "Bicefàlia"[5]

L'Atlètic de Madrid no es va classificar per a la Competició Europea fins a quatre anys després d'assumir-ne Cerezo la presidència. El 2006 el club va contractar el Kun Agüero amb la idea, del Secretari Tècnic i exjugador internacional del Club, Toni Muñoz que formés la davantera al costat de Fernando Torres.

Aquella temporada, amb el mexicà Javier Aguirre Onaindía com a entrenador, l'equip va patir diverses lesions, i obtingué la setena posició a la Lliga, que li va donar l'oportunitat de jugar la Copa Intertoto i posteriorment la Copa de la UEFA.

El 2007 va decidir la venda de l'Estadi Vicente Calderón a l'Ajuntament de Madrid i la venda al Liverpool del capità de l'equip, Fernando Torres.[6]

De nou amb Javier Aguirre com a tècnic, la temporada 2007-08, després de dotze anys, l'equip tornà a classificar-se per la Champions League.

La temporada 2009-10 va culminar amb la victòria a la UEFA Europa League, contra el Fulham Football Club anglès al HSH Nordbank Arena d'Hamburg (Alemanya) el 12 de maig de 2010. Va ser el primer títol que va guanyar el club des de 1996.

La mateixa temporada el club va disputar la final de la Copa del Rei de futbol, caient al Nou Camp davant el Sevilla, en el que seria el major desplaçament d'aficionats de l'Atlètic fora de Madrid en tota la seva història.

Després de guanyar la UEFA Europa League, l'Atlètic de Madrid va disputar el 27 d'agost de 2010 la Supercopa d'Europa contra l'Inter de Milà (guanyador de la Champions League del mateix any) a l'Estadi Lluís II de Mònaco, i es va imposar per 2-0 als italians amb gols de José Antonio Reyes i del Kun Agüero. Així, durant la presidència de Cerezo, els matalassers van collir el seu segon títol internacional en una mateixa temporada, aconseguint 14 anys després un altre doblet, en aquest cas continental.

El 29 de novembre de 2010 va rebre el Premi Tiepolo juntament amb el dirigent de l'Inter de Milà Massimo Moratti per la campanya feta pels dos clubs.

A la temporada 2010/11), l'Atlètic de Madrid va tornar al 7è lloc de la lliga i el seu règim presidencial es veié compromès per la recent sentència de l'anomenat "Cas Saqueig de Marbella". [7]

Títols aconseguits pel club sota la seva presidència

[modifica]

Controvèrsia

[modifica]

Cas Atlètico

[modifica]

Enrique Cerezo va ser condemnat el 2004 per ser cooperador necessari d'un delicte d'apropiació indeguda de les accions de l'Atlètico, delicte que van cometre Jesús Gil y Gil i el seu fill Miguel Ángel Gil Marín, però no van arribar a ingressar a la presó perquè es va considerar que el delicte havia prescrit.[8]

Drets d'autor

[modifica]

Com a president d'EGEDA i membre de La Coalició, és un personatge bastant polèmic per les seves declaracions públiques sobre els drets d'autor i la seva infracció, insultant públicament i culpant de totes les suposades pèrdues de la indústria cultural als qui descarreguen pel·lícules d'Internet o posen en dubte temes com les subvencions al cinema espanyol o el paper de les societats de gestió de drets d'autor.[9]

Carrera cinematogràfica

[modifica]

Enrique Cerezo (1949) es va iniciar en el cinema el 1971 com a ajudant de càmera a la pel·lícula Vente a Alemanya, Pepe. Tres anys després dirigí la seva única pel·lícula: El somriure del Sol: Almeria.

Com a productor de cinema és l'amo de Enrique Cerezo - Producciones Cinematográficas i encara que anteriorment ja havia produït alguna pel·lícula, començà a desenvolupar la seva carrera en aquest àmbit en els anys 90.

Des de 1998 és president d'EGEDA, una entitat que agrupa els productors cinematogràfics d'Espanya i diversos països d'Amèrica.

El novembre de 2010 fou premiat al festival de cinema de Huelva amb el premi «Ciutat de Huelva» al millor productor cinematogràfic de l'any 2009/2010.

Títols cinematogràfics

[modifica]
Any Pel·lícula Director
2012 Drácula 3D Dario Argento
2012 La montaña rusa Emilio Martínez-Lázaro
2011 La daga de Rasputín Jesús Bonilla
2010 La Venganza de Ira Vamp Álvaro Sáenz de Heredia
2007 En busca de la tumba de Cristo Giulio Base
2006 Desde que amanece apetece Antonio del Real
2005 A golpes Juan Vicente Córdoba
2005 Otros días vendrán Eduard Cortés
2005 R2 y el caso del cadáver sin cabeza Álvaro Sáenz de Heredia
2004 Tiovivo c.1950 José Luis Garci
2004 El chocolate del loro Ernesto Martín
2004 Franky Banderas José Luis García Sánchez
2003 Platillos volantes Óscar Aibar
2003 Hotel Danubio Antonio Giménez-Rico
2002 El oro de Moscú Jesús Bonilla
2002 El sueño de la maestra Luis García Berlanga
2002 Historia de un beso José Luis Garci
2002 Tiempo de tormenta Pedro Olea
2002 El vientre de Juliette Martin Provost
2001 El lado oscuro del corazón 2 Eliseo Subiela
2001 Antigua vida mía Héctor Olivera
2001 La soledad era ésto Sergio Renan
2001 Sara, una estrella José Briz
2001 La vida de nadie Eduard Cortés
2001 Juana la Loca Vicente Aranda
2001 Juego de Luna Mónica Laguna
2000 You're the One (una historia de entonces) José Luis Garci
2000 El Celo Antoni Aloy
2000 Yoyes Helena Taberna

Referències

[modifica]
  1. ↑ «8madrid comienza sus emisiones este viernes centrada en el cine» (en castellà). Vertele, 13-03-2006. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 abril 2014].
  2. ↑ «El Supremo pone fin a casi dos años del 'caso de las camisetas'» (en castellà). El Mundo, 05-04-2002. [Consulta: 24 maig 2013].
  3. ↑ «Cerezo, nuevo presidente del Atlético de Madrid» (en castellà). Diario de León, 29-05-2003. [Consulta: 24 maig 2013].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Muere Jesús Gil por un infarto masivo» (en castellà). El País, 15-05-2004. [Consulta: 24 maig 2013].
  5. ↑ «Se rompe la bicefalia que fagocita el Atletico» (en castellà). El Confidencial, 26-10-2009. Arxivat de l'original el 2011-11-20. [Consulta: 24 maig 2013].
  6. ↑ «EL ADIÓS DE TORRES: BBC 5 Life anuncia el acuerdo entre el Liverpool y el Atlético de Madrid para el traspaso de Fernando Torres» (en castellà). El Confidencial.com, 29-06-2007. [Consulta: 24 maig 2013].
  7. ↑ «Marbella monta una unidad jurídica para recuperar el patrimonio 'saqueado'» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 24 maig 2013].
  8. ↑ «Sentència 620/2004 del Tribunal Suprem sobre el "Caso Atlético"» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-03-31. [Consulta: 24 maig 2013].
  9. ↑ «Enrique Cerezo 'estalla' contra los "piratas y los sinvergüenzas" de Internet» (en castellà). elreferente.es, 02-03-2012. Arxivat de l'original el 2013-05-29. [Consulta: 24 maig 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrique Cerezo Torres
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Cerezo_Torres&oldid=32033877»