Antonio Giménez-Rico
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Antonio Giménez-Rico Sáenz de Cabezón  20 octubre 1938 Burgos (Espanya) |
| Mort | 12 febrer 2021 (82 anys) Madrid |
| Causa de mort | COVID-19 |
 President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya | |
| 1988 – 1992 ← Fernando Trueba – Fernando Rey → | |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
   
| |
Antonio Giménez-Rico (Burgos, Castella i Lleó, 20 de novembre de 1938 - Madrid, 12 de febrer de 2021[1]) fou un director de cinema i guionista espanyol.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid, posseeix també estudis de periodisme i piano.[2] Crític cinematogràfic en la revista Cinestudio. Va ser ajudant de direcció de Vittorio Cottafavi i Eugenio Martín en 1963,[3] entre altres, abans de rodar la seva primera pel·lícula, Mañana de Domingo, el 1966,a les que seguiren El hueso (1968) i El cronicón (1969). El fracàs d' ¿Es usted mi padre? (1970), el va empentar cap a la televisió.[3] Ha realitzat també diversos documentals i sèries de televisió com Plinio (i algún capítol de Cuentos y leyendas, Crónicas de un pueblo o Página de sucesos). El 1976 tornà al cinema i estrenà Retrato de familia, considerada el seu millor treball. Continuà en el cinema i el seu principal èxit l'assolí amb Jarrapellejos,[3] amb la que va participar en el 38è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4] En 1999 fou membre del jurat en el 21è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[5]
Ha estat president de la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (1988-1992) i col·laborador dels programes de José Luis Garci ¡Qué grande es el cine! (1995-2005) y Cine en blanco y negro (2009-). El seu últim projecte cinematogràfic va ser Conspiración en la catedral,[6] una adaptació per la pantalla gran de la novel·la Inquietud en el Paraíso de l'escriptor burgalès Óscar Esquivias,[7][8] que finalment no es va poder rodar degut a la crisi[9] i a motius polítics:
| « | «Anava a fer-la TVE però un bon dia em va dir el seu llavors president[10] per a dir-me que com era un projecte que tractava de la Guerra Civil, encara que de manera tangencial, ell no era partidari de tornar a tocar aquest tema. Literalment em va dir: ‘Estic de la Memòria Històrica fins als collons'.»[11] | » |
Premis i reconeixements
[modifica]Premi Castella i Lleó de les Arts en 1996.
En 2014 va ser nomenat acadèmic honorari de l'Academia Burgense de Historia y Bellas Artes (Institución Fernán González).[12]
En 2018 la Seminci de Valladolid li va concedir l'Espiga d'Honor, en reconeixement a la seva carrera cinematogràfica.[13]
Filmografia com a director
[modifica]- Mañana de domingo (1966)
- El hueso (1967)
- El cronicón (1970). Guió escrit en col·laboració amb José Luis Garci
- ¿Es usted mi padre? (1971)
- Retrato de familia (1976). Basada en la novel·la Mi idolatrado hijo Sisí de Miguel Delibes
- Del amor y de la muerte (1977)
- Al fin solos, pero... (1977)
- Vestida de azul (1983)
- El disputado voto del señor Cayo (1986). Basada en la novel·La de Miguel Delibes
- Jarrapellejos (1987). Basada en la novel·La de Felipe Trigo
- Soldadito español (1988). Guió escrit en col·laboració amb Rafael Azcona
- Catorce estaciones (1991)
- Tres palabras (1993)
- Sombras y luces: Cien años de cine español (1996). Documental
- Las ratas (1997). Basada en la novel·la de Miguel Delibes
- Primer y último amor (2002). Basada en la novel·la de Torcuato Luca de Tena
- Hotel Danubio (2003). Remake de Los peces rojos (1955), de José Antonio Nieves Conde
- El libro de las aguas (2008). Basada en la novel·la homònima d'Alejandro López Andrada
Guió
[modifica]- Días de viejo color (1967, dirigida per Pedro Olea)
Referències
[modifica]- ↑ Diari Ara - Mor el cineasta Antonio Giménez-Rico
- ↑ Torres, Diccionario del cine Español, p. 231
- ↑ 3,0 3,1 3,2 D'Lugo, Guide to the Cinema of Spain, p. 164
- ↑ «Berlinale: 1988 Programme». berlinale.de. [Consulta: 5 març 2011].
- ↑ «21st Moscow International Film Festival (1999)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-22. [Consulta: 23 març 2013].
- ↑ «Los trabajadores del cine nunca se han rendido a la crisis» Arxivat 2013-04-12 a Wayback Machine., El Correo de Burgos, 26 d'octubre de 12.
- ↑ Diario de Burgos[1]
- ↑ http://www.20minutos.es/noticia/882296/0/
- ↑ Antonio Giménez-Rico descarta definitivamente la adaptación al cine de "Inquietud en el Paraíso", Diario de Burgos, I.L.H., 20 de marzo de 2014.
- ↑ Leopoldo González-Echenique.
- ↑ Diego Galán, «Antonio Giménez-Rico, contador de historias», El País, 22 de noviembre de 2015.
- ↑ «Los académicos vuelven a palacio». , 16-10-2014 [Consulta: 17 octubre 2014].
- ↑ «El cineasta burgalés Antonio Giménez-Rico recibirá la Espiga de Honor de la Seminci», ABC, 5 d'octubre de 2018.
Bibliografia
[modifica]- D'Lugo, Marvin: Guide to the Cinema of Spain, Greenwood Press, 1997. ISBN 0-313-29474-7
- Torres, Augusto, Diccionario del cine Espanol, Espasa Calpe, 1996, ISBN 84-239-9241-1