Vés al contingut

Antonio Giménez-Rico

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Giménez-Rico
Biografia
Naixement(es) Antonio Giménez-Rico Sáenz de Cabezón Modifica el valor a Wikidata
20 octubre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Burgos (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCOVID-19 Modifica el valor a Wikidata
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya
1988 – 1992
← Fernando TruebaFernando Rey → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0319846 Allocine: 246643 Allmovie: p91606 TMDB.org: 565852 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Giménez-Rico (Burgos, Castella i Lleó, 20 de novembre de 1938 - Madrid, 12 de febrer de 2021[1]) fou un director de cinema i guionista espanyol.

Biografia

[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid, posseeix també estudis de periodisme i piano.[2] Crític cinematogràfic en la revista Cinestudio. Va ser ajudant de direcció de Vittorio Cottafavi i Eugenio Martín en 1963,[3] entre altres, abans de rodar la seva primera pel·lícula, Mañana de Domingo, el 1966,a les que seguiren El hueso (1968) i El cronicón (1969). El fracàs d' ¿Es usted mi padre? (1970), el va empentar cap a la televisió.[3] Ha realitzat també diversos documentals i sèries de televisió com Plinio (i algún capítol de Cuentos y leyendas, Crónicas de un pueblo o Página de sucesos). El 1976 tornà al cinema i estrenà Retrato de familia, considerada el seu millor treball. Continuà en el cinema i el seu principal èxit l'assolí amb Jarrapellejos,[3] amb la que va participar en el 38è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4] En 1999 fou membre del jurat en el 21è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[5]

Ha estat president de la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (1988-1992) i col·laborador dels programes de José Luis Garci ¡Qué grande es el cine! (1995-2005) y Cine en blanco y negro (2009-). El seu últim projecte cinematogràfic va ser Conspiración en la catedral,[6] una adaptació per la pantalla gran de la novel·la Inquietud en el Paraíso de l'escriptor burgalès Óscar Esquivias,[7][8] que finalment no es va poder rodar degut a la crisi[9] i a motius polítics:

« «Anava a fer-la TVE però un bon dia em va dir el seu llavors president[10] per a dir-me que com era un projecte que tractava de la Guerra Civil, encara que de manera tangencial, ell no era partidari de tornar a tocar aquest tema. Literalment em va dir: ‘Estic de la Memòria Històrica fins als collons'.»[11] »

Premis i reconeixements

[modifica]

Premi Castella i Lleó de les Arts en 1996.

En 2014 va ser nomenat acadèmic honorari de l'Academia Burgense de Historia y Bellas Artes (Institución Fernán González).[12]

En 2018 la Seminci de Valladolid li va concedir l'Espiga d'Honor, en reconeixement a la seva carrera cinematogràfica.[13]

Filmografia com a director

[modifica]

Guió

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]