Vés al contingut

Enrique Sordo Lamadrid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnrique Sordo Lamadrid
Biografia
Naixement1923 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, crítica literària, periòdic, traducció de l'anglès, traducció del francès i gastronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductor, periodista, crític literari, restaurador, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Enrique Sordo Lamadrid (Santander, 1923 - Barcelona, 20 de març de 1992) va ser un crític literari, escriptor de llibres de cuina espanyola i un ingent traductor de novel·les al castellà.[1][2]

Obra com a traductor

[modifica]
  • 1979. La Plaza del diamante de Mercè Rodoreda. Traducció del català: La plaça del Diamant.
  • 1979. El Factor humano de Graham Greene. Traducció de l'anglès: The human factor.
  • 1979. Las Iluminaciones del hermano Santiago Jean Escola. Traducció del francès.
  • 1979. Una vida para dos de Marie Cardinal. Traducció del francès: Une vie pour deux.
  • 1980. Luz de agosto de William Faulkner. Traducció de l'anglès: Light in August.
  • 1980. La Hora violeta de Montserrat Roig. Traducció del català: L'hora violeta.
  • 1982. La Noche del decreto de Michel del Castillo. Traducció del francès: La nuit du décret.
  • 1982. Pescador de Islandia de Pierre Loti. Traducció del francès: Pêcheur d'Islande.
  • 1983. Mademoiselle de Marsan de Charles Nodier. Traducció del francès: Mademoiselle de Marsan.
  • 1983. El Comandante del norte de Jean Lartéguy. Traducció del francès: Le commandant du nord.
  • 1983. Trama d'un pasado de Marie Cardinal. Traducció del francès: Le passé empiété.
  • 1984. Cuentos de colores de Joles Sennell. Traducció del català: Contes de colors.
  • 1984. ¡Adiós, bien viaje! de Marta Balaguer. Traducció del català: Adéu, bon viatge!.
  • 1984. La Telaraña de Jaume Cabré. Traducció del català: La teranyina.
  • 1985. El Diablo enamorado de Jacques Cazotte. Traducció del francès: Le diable amoreux.
  • 1985. El Horóscopo del muerto de Yves Dartois. Traducció del francès: L'horoscope du mort.
  • 1985. Mishima, o, La visión del vacío de Marguerite Yourcenar. Traducció del francès: Mishima, ou, La vision du vide.
  • 1985. La Mujer pintarrajeada de Françoise Sagan. Traducció del francès: La femme fardée.
  • 1986. La Muerte y la primavera de Mercè Rodoreda. Traducció del català: La mort i la primavera.
  • 1986. El Vicecónsul de Marguerite Duras. Traducció del francès: Le Vice-consul.
  • 1986. El Perdedor gana de Graham Greene. Traducció de l'anglès: Loser takes all.
  • 1986. Elogio de la palabra de Joan Maragall. Traducció del català: Elogi de la paraula.
  • 1986. La Fiebre del oro de Narcís Oller. Traducció del català: La febre de l'or.
  • 1986. Fray Junoy, o, La agonía de los sonidos de Jaume Cabré. Traducció del català: Fra Junoy.
  • 1986. El Gran cuaderno d'Agota Kristof. Traducció del francès: Le grand cahier.
  • 1987. Los Bandoleros de Sierra Morena de Philippe Dumas. Traducció del francès: Les brigands calabrais.
  • 1987. Una Especie de vida de Graham Greene. Traducció de l'anglès: A sort of life.
  • 1987. Acto de violencia de Manuel de Pedrolo. Traducció del català: Acte de violència.
  • 1988. La felicidad en San Moniato de Jean d'Ormesson. Traducció del francès: Bonheur à San Miniato.
  • 1988. Bulevar del esqueleto de Léo Malet. Traducció del francès: Boulevard... ossements.
  • 1988. Una Mujer d'Annie Ernaux. Traducció del francès: Femme.
  • 1988. Tiempo de cerezas de Montserrat Roig. Traducció del català: El temps de la cireres.
  • 1989. La Ópera cotidiana de Montserrat Roig. Traducció del català: L'Òpera quotidiana.
  • 1989. Casanova, o, La incapacidad de perversión de Néstor Luján. Traducció del català: Casanova, o, La incapacitat de perversió.
  • 1989. Daddy de Loup Durand. Traducció del francès: Daddy.
  • 1989. Los Herederos de los siete reinos de Ya Ding. Traducció del francès: Les héritiers des sept royaumes.
  • 1990. La acompañante de Nina Berberova. Traducció del francès: L'Accompagnatrice.
  • 1990. El escote de Maria Jaén. Traducció del català: Amorrada al piló.
  • 1990. El amor de Marguerite Duras. Traducció del francès: Amour.
  • 1991. Más grandes que el amor de Dominique Lapierre. Traducció del francès: Plus grands que l'amour.
  • 1991. Viejo muere el cisne d'Aldous Huxley. Traducció de l'anglès: After many a summer.
  • 1991. El Juego del agua y del fuego de Ya Ding. Traducció del francès: Le jeu de l'eau et du feu.
  • 1992. La Egipcia de Gilbert Sinoué. Traducció del francès: L'Egyptienne.
  • 1995. El Viento de la tarde de Jean d'Ormesson. Traducció del francès: Le vent du soir.
  • 1997. Cada hombre en su noche de Julien Green. Traducció del francès: Chaque home dans sa nuit.
  • 2000. Jacques y su amo : homenaje a Denis Diderot en tres actos de Milan Kundera. Traducció del francès: Jacques et son maïtre.

Autor de llibres de cuina

[modifica]
  • 1960. Arte español de la comida.
  • 1980. Cómo conocer la cocina española.
  • 1987. España, entre trago y bocado : un viaje literario y gastronómico.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Posada, Miguel García «Enrique Sordo, crítico literario» (en castellà). El País [Madrid], 22-03-1992. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ «Autor Enrique Sordo (1923 -1992)» (en castellà). Biblioteca Florencio Sànchez. [Consulta: 26 desembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Sordo_Lamadrid&oldid=30782015»