Vés al contingut

Ensenyament interdisciplinari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'ensenyament interdisciplinari és el mètode o conjunt de mètodes que permeten la transmissió de coneixements provinents de dues o més àrees d'ensenyament. Aquest tipus d’ensenyament implica l’intercanvi de diversos coneixements, punts de vista, anàlisis, mètodes, llenguatges i conceptes per tal de connectar i d’integrar els continguts de diverses assignatures o disciplines.[1]

L'ensenyament interdisciplinari està íntimament lligat al concepte d'interdisciplinarietat, és a dir, la combinació de dues o més disciplines acadèmiques en una mateixa activitat amb l’objectiu d’integrar-les i obtenir-ne quelcom nou. La interdisciplinarietat en l'esfera de l'educació o la pedagogia es fa servir per descriure les activitats d’aquells investigadors, professors i/o estudiants que utilitzen diversos mètodes i estratègies provinents de diversos camps de la ciència, diversos punts de vista, diverses disciplines o diverses àrees temàtiques que permeten portar a terme una tasca educativa comuna.

L'ensenyament interdisciplinari pot englobar visions d’assignatures aparentment molt diferents. Per exemple, es poden arribar a combinar les visions aportades per la cultura clàssica i la física i química per tal d’arribar a adquirir una visió global del desenvolupament del mètode científic al llarg de la història.[2]

Característiques principals de l'ensenyament interdisciplinari

[modifica]

La perspectiva interdisciplinària aplicada a l'ensenyament es caracteritza pel seu procés de síntesi de coneixements, habilitats i comprensió de diferents àrees temàtiques o àrees de coneixement. L'ensenyament interdisciplinari implica un esforç conscient a l’hora d’aplicar coneixements, valors, mètodes o principis a més d’una disciplina acadèmica de manera simultània. Les disciplines en qüestió poden estar relacionades per mitjà d’una idea central, un problema, un procés, una experiència o un tema en comú (Jacobs, 1989).[3] Aquest tipus d’ensenyament es basa en continguts de matèries individuals i els enllaça creant connexions a nivell curricular, partint dels coneixements previs dels alumnes i mantenint-los al llarg del procés d’aprenentatge interdisciplinari.[4]

L'estructura organitzativa de l'ensenyament interdisciplinari es coneix com a unitat temàtica, la qual parteix d’un marc teòric de referència que estableix unes metes o objectius determinats i, conseqüentment, els continguts que els estudiants han d’haver après al final de la unitat. L'estructura ha de ser coherent i ha d’estar ben contextualitzada, i els continguts han de ser clarament exposats per professors que tinguin un bon coneixement de la matèria interdisciplinària que es vol impartir mitjançant la unitat didàctica.[5]

Segons Fogarty,[6] Pappas, Kiefer,& Levstik, (1991, 1990, respectivament)[7] les fases de l'ensenyament interdisciplinari solen ser dues: una primera fase que consta de la integració d’habilitats lingüístiques; i una segona fase que comporta un nivell més elevat d’integració de continguts per donar pas a l’abastament de coneixements que engloben diverses àrees del currículum educatiu.

Mètodes d'ensenyament interdisciplinari

[modifica]

Existeixen una gran varietat de nivells, mètodes i perspectives sobre l'ensenyament interdisciplinari. Els mètodes més utilitzades solen ser aquells que es basen en les següents perspectives:[8]

  • Interdisciplinarietat treballada en grup (aprenentatge interdisciplinari per mitjà d'activitats de col·laboració o cooperació que impliquen el treball en grups).
  • Ús de referències interdisciplinàries per donar explicacions d'una matèria en particular (aprenentatge interdisciplinari d'una matèria a través d'exemples relatius a altres assignatures).
  • Integració multidisciplinària (aprenentatge interdisciplinari a partir de la integració completa de totes, o gairebé totes, les assignatures impartides al centre docent).

Beneficis

[modifica]

Els mètodes d'ensenyament interdisciplinari poden derivar en els següents beneficis pedagògics:[9]

  • Augmenta la motivació dels estudiants vers l'aprenentatge.
  • Augmenta la implicació dels estudiants.
  • Permet als estudiants adquirir coneixements de manera significativa.
  • Permet l’ús de coneixements apresos en un determinat context com a base per altres contextos. (Collins, Brown, & Newman, 1989)[10]
  • Els estudiants que participen en l’aprenentatge interdisciplinari veuen el valor d’allò que estan aprenent i s’hi poden implicar d’una manera més activa. (Resnick,1989).
  • Dona una visió més àmplia, global i integrada de determinades àrees de coneixement.
  • Permet al professorat l’oportunitat d’innovar i explotar tant la seva creativitat com la dels alumnes.
  • Promou el desenvolupament cognitiu, personal i social dels alumnes de manera integrada.
  • Permet la col·laboració entre el professorat encarregat de diferents matèries, donant lloc a una tasca cooperativa que promou l’aprenentatge de manera significativa.
  • El conjunt de mètodes i estratègies d’ensenyament interdisciplinari donen pas a un coneixement més complet i integrat d’una àrea temàtica.
  • L'ensenyament interdisciplinari concedeix les condicions òptimes per un aprenentatge efectiu. Els estudiants aprenen més quan utilitzen les habilitats lingüístiques amb l’objectiu d’explorar i escriure sobre allò que estan aprenent a la vegada que interactuen entre els estudiants i els professors (Thaiss, 1986).[11]
  • L'ensenyament interdisciplinari pot ser considerat una mesura de prevenció vers problemes en l'educació com la fragmentació i/o l’aïllament en adquirir determinades habilitats i/o coneixements.
  • Enriqueix i dona més rellevància al currículum dels estudiants (Marzano, 1991; Perkins, 1991).[12]
  • Els estudiants poden adquirir una visió menys rígida sobre les assignatures que s’ensenyen a l'escola gràcies a la connexió de continguts provinents de diferents disciplines. Per aquest motiu, els estudiants obtenen una perspectiva que els permet identificar els coneixements adquirits i relacionar-los; reconeixent una relació d’interdependència i connexió entre diverses àrees d’estudi i evitant identificar el coneixement amb simples àrees d’estudi o matèries aïllades.[8]
  • Les unitats temàtiques solen ser flexibles a l’hora de dur a terme activitats que promouen les habilitats de col·laboració i cooperació dels estudiants, com la recerca o els projectes en grup.
  • L’ús de tècniques interdisciplinàries ajuda al desenvolupament del pensament crític.

Desavantatges

[modifica]

L'ensenyament interdisciplinari i la integració de continguts també poden comportar alguns desavantatges. Entre ells, els més puntualitzats són:[13]

  • La confusió que els continguts integrats poden arribar a generar als estudiants.
  • La gran quantitat de temps que implica la creació de materials interdisciplinaris.
  • Els problemes que pot trobar el professorat de diferents disciplines a l’hora de compartir responsabilitats.

Referències

[modifica]
  1. «Competències Bàsiques Illes Balears».
  2. «Treballant des de la interdisciplinarietat».
  3. Jacobs, H.H.. Interdisciplinary curriculum: Design and implementation. (en anglès). Alexandria, VA: ASCD. 
  4. «Cross-curricular teaching and learning 5: Definitions» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 28 novembre 2015].
  5. «What is Interdisciplinary/Cross-Curricular Teaching?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 28 novembre 2015].
  6. Fogarty, R. How to integrate the curricula: The mindful school. (en anglès). Palatine, IL: Skylight Publishing, Inc, 1991. 
  7. Pappas, Kiefer, Levstik, C.C., B.Z., L.S.. An integrated language perspective in the elementary school: Theory into action. (en anglès). New York: Longman, 1990. 
  8. 8,0 8,1 «Approaches to Successful Cross-Curriculum Integration» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 28 novembre 2015].
  9. Jones, C. «Interdisciplinary Approach - Advantages, Disadvantages, and the Future Benefits of Interdisciplinary Studies». ESSAI Vol. 7, Article 26, 2009, pàg. 76-81.
  10. Collins, Brown &Newman,, A., J.S., S.E «Cognitive apprenticeship: Teaching the crafts of reading, writing, and mathematics.». Knowledge, learning and instruction: Essays in honor of Robert Glaser (453-494)., 1989.
  11. Thaiss, C. Language across the curriculum in the elementary grades (en anglès). Urbana, IL: ERIC Clearinghouse on Reading and Communication Skills and the National Council for the Teaching of English.. 
  12. Marzano, R.J «Fostering thinking across the curriculum through knowledge restructuring.». Journal of Reading, 34(7), 518-525., 1991.
  13. Jones, C. «Interdisciplinary Approach - Advantages, Disadvantages, and the Future Benefits of Interdisciplinary Studies». ESSAI Vol. 7, Article 26, 2009.