Entre dos mars
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | comarca d'Occitània regió natural de França | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Gascunya | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Gironda (França) | |||
| ||||
L'Entre dues Mars (en occità Entre Duas Mars, en francès Entre-deux-Mers) és una comarca occitana[1] situada a Gascunya (culturalment) i Guiena (històricament). Ubicada a l'est de Bordeus, administrativament pertany al departament francès de la Gironda, a la regió de la Nova Aquitània. La seva vila principal és La Rèula.
Geografia
[modifica]Intercalada entre el marge dret de la Garona al sud i el marge esquerre de la Dordonya al nord, s'estén des del Bec d'Ambès, al nord-oest, fins als límits dels departaments de Dordonya i Òlt i Garona. al sud-est. Comprèn històricament el territori del districte de La Bastide, adossat a Bordeus al XIX segle.
Idiomes
[modifica]L'occità, en la seva variant gascona septentrional, és la llengua tradicional de l'Entre dues Mars. Aquest nord-gascó garonès s'estenia fins al Marmandès, on era anomenat «planiu» pels habitants dels turons que parlaven el nord-llenguadocià «guienès», el qual de vegades era denominat «perigordí» pels habitants de la plana.
Zones lingüístiques
[modifica]El gascó de l'Entre dues Mars té punts en comú amb el gascó bordelès ([b] intervocàlica, ús del passat i subjuntiu en -u-, absència de a- prostètica...) i algunes diferències (la h- substitueix més sovint la f-.). Es caracteritza per la -D- intervocàlica (hèder, audèth...). A l'est de l'Entre dues Mars, al Vasadès s'utilitza la -s- intervocàlica en lloc de -d-… (aquesta divisió es troba en gairebé tota la Gascunya). En gascó, les ciutats de la regió s'escriuen amb la grafia anomenada clàssica: Sent Macari, Sauvatèrra, La Rèula, Montsegur, Pelagrua, Santa Fe, Brana, Pujòus, Creon, Targon, Cadilhac, Lengoiran. Al voltant de Sent Macari, fins a Gavarnac i Apian, el parlar és més proper al del Vasadès, amb la pronunciació [w] de la -V- intervocàlica; a Veguèir, Cauçdròt, Morens, s'hi documenta la pronunciació -B-, com en altres llocs de l'Entre dues Mars.
Entre Salvaterra, Pelagrua i La Rèula, així com en algunes comunas d'Òlt i Garona, es troba un enclavament d'origen medieval conegut com la petita Gavatxeria. Els habitants provenien de França i van portar el seu parlar d'oïl, anomenat gavatx (gavache en francès), derivat del saintongès a aquesta regió. Es va parlar entre els segles XV i XIX per comunitats aïllades en terres gascones de la petita Gavatxeria, a una quinzena de municipis al voltant del poble de Monsegur, exceptuant-ne aquest darrer dins de les seves muralles. Les fronteres de la petita Gavatxeria són molt controvertides segons els autors.[2] Aquest parlar està actualment extingit a l'Entre dues Mars.
Finalment, el cantó de Santa Fe la Gran és de dialecte llenguadocià, però el límit no és clar, i al voltant de Pelagrua i Pujòls, el gascó està fortament llenguadocianitzat en un parlar que presenta una pronunciació original, lleugerament tenyida també de llemosí.
Referències
[modifica]- ↑ Segons la classificació de Frederic Zégierman.
- ↑ Boyrie-Fénié, Dubourg, Lartiga, ...