Epinnula magistralis
Aparença
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 20665673 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Scombriformes |
Família | Gempylidae |
Gènere | Epinnula |
Espècie | Epinnula magistralis Poey, 1854 |
Epinnula magistralis és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids i l'única del gènere Epinnula.[1]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 100 cm de llargària màxima (normalment, en fa 45).
- És de color blau grisenc amb el cap lleugerament més fosc que el cos.
- 15-16 espines i 17-20 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 13-17 radis tous a l'anal.
- 32 vèrtebres.
- Preopercle amb dues espines esmolades en el seu angle inferior.
- Boca amb diversos ullals i un parell de dents canines a l'extrem de la mandíbula inferior, les quals són visibles encara que la boca es trobi tancada.
- Doble línia lateral: la inferior es ramifica per sota de la cinquena o la sisena espina de l'aleta dorsal.[2][3]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, bentopelàgic i de clima tropical que viu entre 100 i 185 m de fondària i entre les latituds 38°N-19°S i 109°E-74°W.[2][4]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba al mar Carib[5][6][7][8] i el Pacífic nord-occidental (el sud del Japó).[9] N'hi ha també un registre a l'Índic (12° 27′ S, 116° 16′ E).[2]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans i consumida com a aliment.[10][2]
Referències
[modifica]- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 FishBase (anglès)
- ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
- ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
- ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
- ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
- ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
- ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
- ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544.
- ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.