Vés al contingut

Epirogènesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Epirogènesi (tectònica, estratigrafia), és el moviment d'elevació i d'enfonsament de grans àrees de l'escorça terrestre per causes tectòniques i que no produeix cap tipus de plegament ni cap nova estructura en les roques. Es tracta d'un moviment tectònic vertical a ll'escorça terrestre, ja sigui un ascens o un descens en una part o en la totalitat d'un continent o d'una conca oceànica.[1][2]

Processos

[modifica]

Inicialment hi ha hagut processos d'enfonsament que han originat geosinclinals amb la formació de grans conques intercontinentals. Alguns geòlegs sostenen que al final d'una orogènesi succeeixen moviments epirogènics i aleshores queden al descobert els plegaments que formaven els geosinclinals.[3]

Els escuts i els massissos antics també poden ser afectats per rejoveniments epirogènics, ja siguin planuries baixes o altiplans més enlairats com el Tian Shan (7.439 m). Sovint, aquests massissos són cruïlles orogràfiques, com el massís Central Francès o el massís de Bohèmia.[4]

Hi ha altres relleus que també es formen per epirogènesi com els penya-segats, per l'acció combinada de l'erosió de les onades, alhora que el mar ascendeix en el temps. També els relleus que formen les crostes i les roques superficials de les terrasses marines que sovint són riques en jaciments minerals com el petroli.[5]

Epirogènesi i orogènesi: diferenciació

[modifica]

A partir de les observacions de G.K. Gilbert, es distingeix entre l'epirogènia i l'orogènia.

  • Epirogènia: moviments epirogènics: radials o verticals (on s'hi inclouen els moviments isostàtics) d'aixecament o esfondrament, contraposats i ben diferenciats dels
  • Orogènia: moviments orogènics: horitzontals o tangencials que produeixen plegaments i dislocació dels estrats.[6]

Referències

[modifica]
  1. «epirogènesi». Termcat.cat, Diccionari de Geografia Física, 2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  2. «epirogènesi». Diccionari de Geologia, IEC, 2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  3. «epirogènesi». enciclopedia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  4. Rosselló, V.M.. «11.2 Escuts i massissos.». A: Manual de Geografia Física. 2a. Universitat de València, 1998, p. 203. ISBN 8437034663, 9788437034669. 
  5. «Tectonismo» (en castellà). mundogeografia.com, 2022. [Consulta: 16 novembre 2022].
  6. Rosselló, V.M.. «12.1.1 Isostàsia, epirogènia i orogènia». A: Manual de Geografia Física. 2a. Universitat de València, 1998, p. 212. ISBN 8437034663, 9788437034669. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]