Equació d'Eyring
La equació d'Eyring també coneguda com a equació d'Eyring–Polanyi en cinètica química relaciona la velocitat de reacció amb la temperatura. Fou desenvolupada quasi simultàniament el 1935 per Henry Eyring, M.G. Evans i Michael Polanyi en el marc de la teoria de l'estat de transició i derivada a partir de la termodinàmica estadística i de la teoria cinètica molecular.[1] L'equació d'Eyring equival a l'equació d'Arrhenius obtinguda empíricament.
L'equació d'Eyring es pot representar de la següent manera:
On ΔG‡ és l'energia lliure de Gibbs d'activació, kB és la constant de Boltzmann, i h és la constant de Planck.
Emprant la definició d'entalpia lliure de Gibbs:
l'equació d'Eyring pot reescriure's com:
i aplicant logaritmes naturals s'obté:
On:
- = constant de la velocitat de reacció
- = temperatura absoluta
- = entalpia d'activació
- = constant dels gasos
- = constant de Boltzmann
- = constant de Planck
- = entropia d'activació
Una certa reacció química té lloc a diferents temperatures i es determinen les velocitats de reacció. La gràfica de versus dona una línia recta amb pendent de la qual pot derivar-se la entalpia d'activació i de l'ordenada en l'origen o punt de tall amb l'eix d'ordenades es deriva la entropia d'activació.
Referències
[modifica]- ↑ Chapman & Enskog 1939