Era messiànica
L'era messiànica és un concepte associat a diverses religions per referir-se a un període on deixarà d'existir el mal al món i hom viurà sense pobresa, en pau i harmonia, usualment després de la vinguda d'un Messies.
Segons els jueus aquesta era esdevindrà en algun moment abans de l'any 6000 des de la creació, és a dir, abans de l'any 2230.[1] Aquesta data ve pel paral·lelisme establert entre els set dies de la creació, on el darrer és de descans de Déu, i els mil·lennis de la humanitat (el darrer mil·lenni o setè serà sense treballs o patiment).
Per al cristianisme Jesús és el messies que porta justament el missatge d'amor universal, iniciant una nova era de la història que acabarà amb la seva segona vinguda o parusia. Aquest moment coincideix amb la fi del món o apocalipsi, per al qual no es donen dates precises.
Els musulmans asseguren que l'era messiànica s'iniciarà quan els profetes reunits tornin a la Terra per vèncer el dimoni en una batalla que també implicarà la fi del món.
Referències
[modifica]- ↑ Friedlander, Gerald (trad.). Pirḳê de Rabbi Eliezer (The chapters of Rabbi Eliezer, the Great), according to the text of the manuscript belonging to Abraham Epstein of Vienna (en anglès). 4th ed. Nova York: Sepher-Hermon Press, 1981, p. 141. ISBN 0-87203-095-4.