Erebia palarica
 Imago | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 161145  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Erebia |
| Espècie | Erebia palarica T. A. Chapman, 1905 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
Erebia palarica és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[1]
Distribució
[modifica]Espècie endèmica de la península Ibèrica, on només és present a la Serralada Cantàbrica i algunes serres properes, a les províncies d'Astúries, Cantàbria, Lleó, Palència, Lugo, Ourense i Zamora.[2][3][4]
Descripció
[modifica]Es tracta de l'espècie europea del gènere Erebia més gran, amb una envergadura alar d'entre 54 i 64 mm. Dimorfisme sexual poc aparent, en ser la femella més clara. Anvers de color bru fosc amb una banda ataronjada a la part exterior que conté diversos ocels negres amb centre blanc. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb el marge grisós. Revers de l'ala posterior de color bru fosc, amb una franja més clara a la part exterior que conté una sèrie de petits ocels negres amb centre blanc.
-
Erebia palarica anvers -
Erebia palarica revers
Hàbitat
[modifica]Petites clarianes herboses en matollars de ginesta (Cytisus) o bruc boal (Erica arborea), tant en valls com vessants, sempre en sòls no calcaris.[3] Rang altitudinal des dels 1050 m fins als 1650 m.[3] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Festuca i Poa.[2]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una única generació entre finals de maig i finals de juliol, en funció de l'any i de l'altitud. No es coneix en quin estadi ocorre la hibernació.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 31 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Erebia palarica» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 31 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ García-Barros, E.; Chaves, P.; Coles, S.; Wright, L. «Distribución ibérica de once especies de satirinos (Lepidoptera, Nymphalidae, Satyrinae)» (en castellà). SHILAP Revista de lepidopterología, 32(125), 2003, pàg. 57–79.
Enllaços externs
[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)