Vés al contingut

Eriçó del desert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEriçó del desert
Paraechinus aethiopicus Modifica el valor a Wikidata

Individu fotografiat a Timiaouine (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima6,3 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN40606 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreEulipotyphla
FamíliaErinaceidae
GènereParaechinus
EspècieParaechinus aethiopicus Modifica el valor a Wikidata
(Ehrenberg, 1832)
Nomenclatura
ProtònimErinaceus aethiopicus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

L'eriçó del desert[1] (Paraechinus aethiopicus) és una espècie de mamífer eulipotifle de la família dels erinacèids. Viu a Algèria, l'Aràbia Saudita, Bahrain, Djibouti, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Eritrea, Etiòpia, el Iemen, l'Iran, l'Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, Níger, Oman, Qatar, el Sàhara Occidental, Síria, Somàlia, el Sudan, Tunísia i el Txad.[2] El seu nom específic, aethiopicus, significa ‘etíop’ en llatí.[3]

Es tracta de l'espècie d'eriçó més adaptada a la vida al desert[4] i una de les més petites. Mesura entre 13 i 26 centímetres de llarg i pesa entre 300 i 440 grams. Les espines de l'esquena poden ser arrugades o tenir un color diferent en comparació amb les d'altres eriçons. Si se sent amenaçat, pot utilitzar els músculs per tensar la pell al voltant del cos. Pot enrotllar-se en una bola, fent que les pues sobresurtin en totes direccions i que costi molt ferir-lo.

Referències

[modifica]
  1. «eriçó del desert». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 5 octubre 2024].
  2. Hutterer, R. «Paraechinus aethiopicus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, 2016. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2016-2.RLTS.T40606A22326233.en. [Consulta: 5 octubre 2024].
  3. Entrada «Paraechinus» d'Animalia (en anglès).
  4. Werdelin i Sanders, 2010, «Neogene Insectivora» (P. M. Butler).

Bibliografia

[modifica]