Eric I de Mecklenburg
| Nom original | (de) Erich fon Mecklenburg  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1359 |
| Mort | 26 juliol 1397 (Gregorià) (37/38 anys) Visby (Suècia) |
| Causa de mort | pesta |
| Sepultura | Visby Cathedral (en)  |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Casa de Mecklemburg |
| Cònjuge | Sophia of Pomerania (1396–1397) |
| Fills | cap valor |
| Pares | Albert III de Mecklemburg i Richardis de Schwerin |
| Germans | Albert V de Mecklembourg Richardis Caterina de Mecklenburg |
 | |
Eric I de Mecklenburg (alemany: Erich fon Mecklenburg) (1359 - Visby, 26 de juliol de 1397 (Gregorià)) fou membre de la Casa de Mecklenburg, associat amb el seu pare al govern de Mecklenburg (1396-97) i hereu al tron de Suècia.[1] Eric era el fill gran d'Albert de Mecklenburg, Rei de Suècia, i la Reina Richardis, filla del comte Otó I de Schwerin. Es casà el 12 o 13 febrer del 1396 amb Sofia, filla del Duc de Pomerània-Wolgast Bogislaw VI. No tingueren fills.
El pare d'Eric intentà consolidar la seva posició com a Rei de Suècia el 1364 i altre cop el 1386. La reina Margarida I de Dinamarca intervingué i Albert fou derrotat en la batalla d'Åsle, prop de Falköping, el 1389. Albert i Eric van ser capturats durant aquesta batalla. Van ser alliberats el 1395 després tres anys de negociacions que implicaren Hinrich Westhof i Johann Niebur, els alcaldes de Lübeck.
Més tard aquell any, Albert encarregà a Eric la reconquesta de Gotland. A l'estiu de 1396 Eric arribà a l'illa amb un exèrcit i a la primavera de 1397, va derrotar Sven Sture, qui llavors va haver de jurar fidelitat a Albert.[2] També el 1397, els regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia s'uniren a la Unió de Kalmar, que reforçà la posició de Reina Margarida I.
El duc Eric va morir de pesta el 1397 a la seva propietat anomenada Landeskrone o Kronvall a Klintehamn sud de Visby (a Gotland).[3] Va ser enterrat a l'església de Santa Maria, coneguda com la catedral de Visby, on es conserva part de la seva làpida original.[4]
Notes
[modifica]- ↑ Nordman, Viljo Adolf in Albrecht Herzog von Mecklenburg König von Schweden, Suomalaisen Tiedeakatemian Tuomituksia B:44:1, Suomalaisen Tiedeakatemia, Helsinki 1939 p. 336.
- ↑ Vegeu: Puhle, p. 93 and Bracker, 2003, p. 24 i Hanse Records I 4 Nr. 438, §4, p. 416
- ↑ Starbäck, Carl Georg. «Berättelser ur svenska historien». www.Runeberg.org. Project Runeberg. [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ Article (en suec) a guteinfo.com
Bibliografia
[modifica]- Jörgen Bracker: Klaus Störtebeker – Nur einer von ihnen. Die Geschichte der Vitalienbrüder, in: Ralf Wiechmann: Klaus Störtebecker: ein Mythos wird entschlüsselt, Fink, Paderborn/München, 2003, ISBN 3-7705-3837-4, pp. 9 – 59
- Matthias Puhle: Die Vitalienbrüder: Klaus Stortebeker und die Seeräuber der Hansezeit, 2d ed., Campus Verlag, Frankfurt am Main, 1994, ISBN 3-593-34525-0