Erice

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Erice
Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
	38° 02′ 15″ N, 12° 35′ 15″ E / 38.0375°N,12.5875°E
País	Itàlia
Regió amb Estatut Especial	Sicília
Lliure consorci comunal	Lliure Consorci Comunal de Trapani
Capital	Erice
Conté la subdivisió	Casa Santa (en) ; Erice ; Napola (en) ; Pizzolungo
Població humana
Població	26.089 (2023) (551,1 hab./km²)
Geografia
Superfície	47,34 km²
Altitud	751 m
Limita amb	Paceco ; Buseto Palizzolo ; Custonaci ; Trapani ; Valderice
Dades històriques
Anterior	Èrix
277 aC	Esdeveniment clau
277 aC	Siege of Eryx (en)
Patrocini	Verge Maria
Organització política
Membre de	Els pobles més bonics d'Itàlia
Identificador descriptiu
Codi postal	91016
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0923
Identificador ISTAT	081008
Codi del cadastre d'Itàlia	D423
Lloc web	comune.erice.tp.it

Erice (en sicilià, Èrici; anomenada Monte San Giuliano fins a 1934) és una ciutat històrica situada dalt del Monte Erice, a la vora de Trapani (Sicília, Itàlia). La comuna té 28.684 habitants i té una superfície de 4.723 hectàrees per a una densitat d'habitatge de 657 habitants per quilòmetre quadrat. Limita amb els municipis de Buseto Palizzolo, Paceco, Trapani, Valderice i Custonaci. Correspon a l'antiga ciutat d'Èrix, població dels elimis.

Geografia

Culmina a aproximadament 750 metres d'altitud des d'on s'observa un magnífic panorama des de l'encantador poble medieval al cim. En particular des dels jardins de Balio. Aquests bells jardins envolten el castell de Venus i les torres del Balio, edificades pels normands. Hermosísima vista del Monte Cofano, Trapani i les Ègades; en un dia clar es distingeix el cap Bon de Tunis, a 170 km. de distància. S'hi troba igualment el Castell Pepoli.

Història

Antiguitat

Va ser una ciutat important dels elimis i un centre religiós, cèlebre pel seu temple on els fenicis adoraven Astarte, la grega Afrodita i la romana Venus. Va ser presa pels siracusans i pels cartaginesos; els romans la van conquerir l'any 244 aC.

Edat mitjana

Els àrabs la varen anomenar Gebel Hamed (muntanya d'Hamed) durant la invasió del segle xii, redimint part de la importància perduda.

Monte San Guliano li van dir els normands, i no reprèn el nom d'Erice fins al 1934.

Entre els molts monuments d'importància tenim l'Església Matriu, del segle xiv, i amb els interiors refets en l'últim segle. El Castell Medieval, del segle xii i xiii, amb les restes del Temple i l'Ajuntament, seu d'una biblioteca i del Museu Cordici, ric amb monedes arqueològiques de la necròpoli ericina on destaca un cap d'Afrodita del segle iv aC.

Església Matriu

De la Porta Trapani, un dels accessos a la ciutat, s'agafa el carrer Vito Carvini que porta a l'Església Matriu (Chiesa Matrice), que va ser construïda amb materials procedents del Temple de Venus.

Davant d'ella, aïllat, s'aixeca un poderós campanar d'estil gòtic, tipus chiaramontano, i coronat per merles. Es creu que originàriament va ser construït com a torre per a Frederic II de Sicília l'any 1312 i més tard es va anar convertint en un campanar.

L'església, del 1314, presenta en l'exterior un pòrtic rectangular del 1426 que precedeix la façana principal. Sota quatre arcades ogivals s'obre una adornada portada gòtica, i a sobre una bonica rosassa.

L'interior, de tres naus en estil neogòtic, guarda obres de la Dominica Gagini (1420-1492) i fragments de frescs de l'escola catalana del segle xv. Al llarg de la nau esquerra s'obren diferents capelles.